“Jove amb sou de merda busca pis”, el nou vídeo de la campanya Sabadell 5000

0

La campanya Sabadell 5000, que propugna la construcció de 5000 habitatges públics de lloguer dedicats específicament a joves, s’obre al recolçament dels qui en serien els beneficiaris immediats. A l’efecte, un video que comença a escampar-se per les xarxes

“Jove amb sou de merda busca pis (i aquí un graduat rebent un diploma). M’interessa emancipar-me i viure lliure (això escrit sobre l’animació d’un parella fent sexe dins d’un cotxe atrotinat“. Així comença. I, al final: “Sabadell, ciutat puntera en habitatge públic”.

Sabadell 5.000 ha començat fent actes de presentació a l’espai El Tallaret de la Creu Alta o, en plena “okupació”, l’antic quartel de la Guàrdia Civil, a més d’entitats com l’Associació de Veïns de Gràcia. Però la campanya arribarà a plataformes o institucions no tan específiques.

Darrera hi ha un grup de treball liderat per l’arquitecte Manel Larrosa, que va ser regidor d’Urbanisme entre el 1979 i el 1987, lidera igualment, la iniciativa “Fem Vallès“, entre lobby i think tank amb participació de patronals, o “Sabadell Cruïlla“, ara fa deu anys arran la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

A més de calendari amb un programa a dotze anys vista, durant els quals s’anirien edificant els 5000 habitatges, i fins i tot unes caràcterístiques tipus d’aquests apartaments per joves, d’uns 45 metres i a un lloguer de 350 euros mensuals, els solars triats són un dels pinyols més suggerents de la proposta.

Els solars triats són un dels atractius més suggerents de la proposta..Es tracta de finques sense edificar, de propietat municipal i qualificades com equipaments

Es tracta de finques sense edificar, de propietat municipal i qualificades com equipaments. Hi destaquen les subutilitzades com aparcaments en zona blava, a llocs com el Vapor Turull, a Vilarrúbias davant la plaça Marcet o a Pi i Margall darrera d’El Corte Inglés.

La figura dels “habitatges dotacionals“, establerta en les lleis del sòl a Catalunya, permet que a espais qualificats d’equipaments se’ls hi donin usus residencials de propietat pública i amb llogaters restringits a segments determinats d’edat a més de rendes o patrimoni.

Per Manel Larrosa, “és també l’oportunitat de cosir la ciutat i reomplir-ne buits”. En efecte, el patrimoni municipal abunda en solars i edificis buits o subutilitzats. “L’Ajuntament és el major propietari de sòl urbà a Sabadell i, també, el més conservador”, sentencia.

A més, les polítiques socials d’habitatge basades en lloguers tenen una llarga experiència a Europa, d’ençà de la fi de la I Guerra Mundial i per influència dels partits socialistes i sovint també dels cristians. El cas d’Espanya, on l’habitatge social sempre ha estat més de venda que de lloguer, no deixa de resultar una excepció i, en part, una anomalia.

Deixa un comentari