La fàbrica Artèxtil tal com la va projectar el seu autor, Santiago Casulleras

0

La fàbrica Artèxtil era un cas a part en l’arquitectura fabril sabadellenca, i molt significatiu a més a més. No tan sols va ser pràcticament l’única a la ciutat que abastava tot el procés tèxtil, des de la llana en brut tal com surt d’esquilar els bens fins a les peces acabades que d’aquí s’enviaven als clients, confeccionistes o comerciants. Tant com un edifici venia ser una gran i única màquina, un sistema o cos en sentit orgànic. Cada espai tenia una funció determinada des que va ser projectat, i va ser projectat en forma i dimensions d’acord amb cada funció específica, amb cada pas en el procés tèxtil llaner.

Per això l’enderroc perpetrat aquests dies, previsible des que al 1987 es va aprovar l’absurd Pla de Protecció del Patrimoni que ha determinat els posteriors, equival en aquest cas a una mutilació d’aquelles que abans en deien mortals de necessitat. I no serà perquè no s’hagi dit, advertit i retret en tots aquest anys. És com si a un motor li haguessin tret el carburador i els pistons, o si a un especímen del regne aninal li haguessin extirpat l’aparell digestiu i, de passada, les extremitats inferiors. El que queda no s’aguanta sense la resta ni explica el que ha anat a terra; no té més valor que el de decorat per als mites populistes de la “memòria”.

Com a últim testimoni d’allò que aquesta f’abrica va ser i no tornarà a ser mai més queda la memòria tècnica que l’autor de l’edifici, l’arquitecte sabadellenc Gabriel Casulleras Forteza (Barcelona, 1901-Sabadell, 1960) va publicar l’any 1945 al número 3 de la revista Cuadernos de Arquitectura, portaveu i aparador durant tres dècades de la millor arquitectura moderna a Catalunya. (veure pdf posat sota aquest paràgraf) Hi destaca, precisament, aquest sentit orgànic de l’obra. Encara estava en construcció. Primer que res, hi detalla la seccions, fins a onze, per anar a allò que més valor donava al projecte: “la unidad de concepción”, en l’estructura i el funcionament de l’edifici.

artextil.pdf

 

Les seccions eren les de tot el procès tèxtil llaner: triatge i sorteig de la llana en brut, rentat, tints en floca o en bobina, preparació i assortiments de carda i d’estam, filatures, ordit, tissatge, cosidores, els aparells del batanat i el perxat a les tondoses, tints en peça i el desmot amb la resta dels acabats. En abast, com a cicle complet i a Sabadell, només se li podia comprar l’Anònima Marcet, que per aquells mateixos anys va projectar l’enginyer sabadellenc Antoni Forrellad. Les altres empreses llaneres sabadellenques, només feien, i fan, parts del procés. Com a molt, de l’assortiment i filatura als aparells i acabats a més del tissatge.

La fàbrica Artèxtil tal com la va projectar el seu autor, Santiago Casulleras 1

La lectura d’aquella memòria tècnica escrita per Santiago Casulleras permet entendre la reconeguda qualitat excepcional de l’edifici, considerat com el més proper a la Bauhaus del que es va construir a Catalunya. Més que detalls formals, fins i tot el color verd de la façana, hi connecta per aquell sentit “orgànic” que fins i l’apropa als antecedents més genuïns d’aquell moment crucial en l’arquitectura del Moviment Modern. En concret, Bruno Häring o, millor encara, l’Erich Mendelsohn de la cèlebre fàbrica de barrets que entre el 1921 i el 1923 va construir a Luckenwalde, anterior per tant a la fundació de la Bauhaus a Weimar.

Al respecte no hi ha gaire literatura, tret de la memòria tècnica. Amb tot, s’han vist detalls fins i tot emocionants. Les jàsseres de formigó pretensat de la part que ha anat a terra, a la vista durant l’enderroc, eren molt semblants a les d’aquella fàbrica de Mendelsohn. A les naus que queden, la coberta és diferent. Té forma de dents de serra, per donar llum natural i zenital a telers i cosidores. Els camions de la runa s’hauran endut altres dades. Però si s’hagués fet un estudi previ a l’enderroc, que potser s’ha fet però no hi ha perquè confiar-ne amb la qualitat, tampoc supliria el que s’ha perdut. L’arquitectura és més que escrits.

La fàbrica Artèxtil tal com la va projectar el seu autor, Santiago Casulleras 2

Entre d’altres raons perquè no li van encarregar, Santiago Casulleras tampoc no va projectar ni construir cap fàbrica tan exigent i ambiciosa. S’hi acosta, però en més limitat quant a programa arquitectònic, la de Molins Germans a l’Avinguda de Barberà, obra seva posterior. Atent a l’arquitectura internacional del seu temps, havia emulat el “neoplateresco” nordamericà dels anys vint, hollywoodià sobretot, en tot de grans cases de fabricants al carrer de la Indústria. També va prendre un aire califormià la urbanització Nostra Llar Sant Oleguer, posterior a la fàbrica Artèxtil i promoguda així mateix per l’industrial Josep García Planas.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí