Rebut amb “escratxe”, Garcés ataca els “traidors de PDeCat, ERC i CUP”, “l’espanyolització” i “la islamització”

0

Missatge ras, directe i reiterat en l’ocasió fins i tot en diversos idiomes, anglés i italià a més de català: Hi ha amenaces “que venen de fora”, al cas “l’espanyolització”, la “islamització” i la immigració en general, posades sovint al mateix nivell. I hi ha “traidors a dins”, en aquest cas amb noms, PDeCat, ERC i CUP. L’ocasió acaba de ser aquest dissabte la presentació del jove sabadellenc Jordi Garcés, de 27 anys, com a alcaldable de la formació independentista “identitària” Som Catalans, camí d’anar a les municipals amb la marca de nom localista Som Sabadell.

Els” traidors” han quedat fora. Com a tals, també ha titllat la quarentena d’activistes que han efectuat un “escratxe” a les portes del Casal Pere Quart, a crits com “fora homòfobs de Sabadell” o “fora feixistes de Sabadell”. Un cercle de tanques i un cordó de mossos equipats d’antiavalots cobrien el portal de les històriques Voltes de l’Oliver, nom genuí de l’edifici. També han escridassat com a “feixista” l’únic periodista que ha assistit a l’acte, o sigui qui subscriu. Però aquest ho atribueix al fet d’haver-se posat un loden, pel mal temps.

Rebut amb "escratxe", Garcés ataca els "traidors de PDeCat, ERC i CUP", "l'espanyolització" i "la islamització" 1

I l’alcaldable Jordi Garcés ha obert la seva intervenció carregant contra el mateix periodista, potser a falta d’altres. “Abans de començar se m’ha presentat un periodista, molt educat”, ha advertit per repetir allò no menys tòpic que els periodistes publiquen mentides, tampoc no ha concretat quines, i estan a sou “d’uns certs poders”, dit així literalment. Al periodista, callat, li ha fet gràcia perquè ni es coneixien mutuament, d’aquí la presentació, i perquè ara com ara no està retribuït amb cap sou, cosa que tampoc no és per presumir-ne. Un detall, tan sols.

El sabadellenquisme, en format de video, ha animat l’arrencada de l’acte. Imatges de telers, paisatges urbans en blanc i negre i estampes de la millor època del Sabadell de futbol en la primera divisió, en temps del president Ricardo Rosson entre finals del seixanta i principis dels setanta. Fins i tot, una d’aquelles portades del Dicen. “El Sabadell de quan els joves treballaven, podien estalviar i fer-se un futur”, que ha dit Jordi Garcés en el seu discurs al final. A 27 anys, un imaginari potser sentit a dir dels avis o els pares, i a l’efecte un recurs emocionador.

Sobre aquest registre, el de l’abans i l’ara en les memòries locals, ha arrencat la president de Som Catalans, la vigatana Ester Gallego que en la seva ciutat va ser regidora fins fa quatre anys amb la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada. Però aquí va anar dreta al que ve a ser el “leit motiv” de la formació: On hi havia merceries, carnisseries o confiteries de les de tota la vida, ara hi ha carnisseries halal o bassars d’aquells que fins i tot obren per Nadal i Sant Esteve. També ha carregat fort contra la supressió dels Pastorets al Teatre l’Atlàntida de Vic.

El sabadellenquisme, en format de video, ha animat l’arrencada de l’acte. Imatges de telers, paisatges urbans en blanc i negre i estampes de la millor època del Sabadell de futbol en la primera divisió,. Fins i tot una d’aquelles portades del Dicen

Com després Jordi Garcés, ha insistit en “l’espanyolització”, la “islamització” i els” traidors”. L’alcaldable per Sabadell, però, ha introduït matisos d’abast més general, i també local. En la banda local ha demanat “aparcaments gratuïts”, “zones d’oci per als joves i les famílies”, tot i que no ha arribat a concretar si respecte als joves es referia a la Zona Hermética, i també ha criticat el carril bici de la Riereta (Rambla Ibèria i Ronda Ponent), la rotonda de la carretera de Terrassa, i ha demanat més suport pel comerç i els emprenedors.

Ha insistit en “la seguretat”, i ha dit que a  l’actual govern municipal voldrien disoldre la policia”. Com Ester Gallego, ha abundat en que “els ajuts socials van als de fora i els d’aquí” són discriminats, o que si no hi haguessin “els de fora” n’hi hauria més “pels d’aquí”. I així mateix ha dedicat un passatge a la cura dels animals domèstics maltractats o abandonats, amb el clàssic aforisme “tal com tractes els animals ets com a persona” i una menció expressa a la Protectora d’Animals on, segons ha afirmat, “no han notat cap millora amb l’actual govern”.

En més general, Jordi Garcés ha vindicat Trump, Putin i Salvini. I també ha anat al procés independentista. A part o enmig de la qüestió dels “traidors”. Jordi Garcés ha dit que, d’haver-se posicionat contra la immigració, Puigdemont hauria trobat majors suports a Europa. Tot i que no ho ha concretat, ha sonat, si més no, que es referia a partits com el Vlaams Belang flamenc, a Bèlgica, o la Lega de Salvini, hereva de la Lega Nord de Bossi. La immigració, en efecte, ha estat el tema insistent dels portaveus a l’acte d’aquests dos partits.

D’assistents, quaranta comptats, si fa no fa com els que hi havia fora fent escratxe. A l’auditori del Casal Pere Quart, alguna cara coneguda del Centre, també de barri, i militants vinguts d’altres poblacions. 

La flamenca Hilde de Lobel del Vlaams Belang, regidora a Anvers i diputada al Parlament de Flandes, ha estat l’única en recordar l’atemptat de les Rambles. Ha parlat en anglés. I el lombard Federico Mantegani, regidor a la població de Tradate amb 17.000 habitats en la província de Varese, fins i tot ha evocat la Reconquesta ibèrica: “aquí sabeu els segles que va costar acabar amb la invasió islàmica”, dit en italià. I ha comparat Som Catalans i la Lega com “moviments nascuts des de baix”. “La nostra terra, la nostra gent…” on també ha situat l’origen polític de Salvini, regidor municipal abans d’arribar a primer ministre.

Rebut amb "escratxe", Garcés ataca els "traidors de PDeCat, ERC i CUP", "l'espanyolització" i "la islamització" 2

La bandera de Flandes exhibida a l’acte ha estat la del lleó amb llengua i urpes negres, i no vermelles com a l’oficial. La mateixa dels voluntaris flamencs a les SS. De la Lega, una de propaganda de Salvini. D’assistents, quaranta comptats, si fa no fa com els que hi havia fora. Alguna cara coneguda del Centre, també de barri, i militants vinguts d’altres poblacions. Un amb la bandera de la Creu de Sant Jordi i l’àliga de la històrica revista La Renaixença, habitual també d’Estat Catala. Al sortir, però, la vorera era buida de manifestants i policia.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí