El jove sastre sabadellenc Arnau Aguilar vesteix els “Òscars” de TV3, i triomfa també en la nit de l’estrena

0

Arnau Aguilar, sabadellenc del 1978 i sastre per vocació, s’ha fet un nom a Barcelona. Al seu atelier del carrer de Llull atrau tant clients amb anys d’experiència en l’anar ben vestit i ben posat, per tant coneixedors, com joves que a més a més busquen originalitat, estil personal també, i igual que els seus antecessors en el gust per la roba, demanen qualitat tant en el teixit com en el tall, les costures o els acabats.

D’aquí li ha vingut ser seleccionat per vestir de smoking (fumar) o millor dit dinner jacket (jaqueta de sopar) els dos Òscars de La Nit dels Òscars a TV3, Òscar Andreu i Òscar Dalmau, que ahir dijous al vespre van estrenar “La Nit dels Òscars”, el seu “late show” a TV3, amb èxit d’audiència i crítica segons les dades i referències al respecte. L’èxit d’Arnau Aguilar potser ha passat més desapercebut. Però els ha vestit com per fer goig de debó als Oscar de Hollywood.

El jove sastre sabadellenc Arnau Aguilar vesteix els "Òscars" de TV3, i triomfa també en la nit de l'estrena 1

El teixit, un super 150’s de llana. Estam, és clar. Caient impressionant, a prova d’arruges. Digne dels millors directors d’orquestra, professió que pel fet d’estar d’esquena al públic cuida moltíssim aquesta exigència. El mostrari de la sabadellenca Gorina arriba fins els super 120´s (quan més alta la xifra, més fina la fibra),que fan més per magnífics vestits de carrer.

Els “cortes” triats provenen de l’acreditada casa Vitalle  Barberis Canonico del que ve a ser el Sabadell d’Itàlia, la ciutat de Biella sota els Alps. Com allà hi ha la nissaga aristocràtica dels comptes de Zegna i les seves branques, entre les quals les del cèlebre Ermenegildo, aquí hi ha hagut els Garcia Planas, que en mateix estil Racionalista tenien millor fábrica, l‘Artèxtil.

A Arnau Aguilar li ve de Sabadell, és clar. Net d’oficiala de sastreria i fill d’obrer filador més de carda que d’estam, a vint anys o sigui al 1998 va entrar d’aprenent amb l’enyorat Antonio Trigo, l’entranyable sastre del carrer de Sant Cugat

Els Joan D.(omingo) Casanovas, amb els seus espectaculars “frescos” de llana que vestia James Bond, entre d’altres, superaven els de Barberis. tot s’ha de dir. I Gorina quedaria a frec, en quant a Biella i fent comparacions, amb Loro Piana, ara propietat del grup Louis Vouitton-Henessy-Chandon en això de la indústria dita del luxe, de perfums a licors passant per teixits. En tot cas, Arnau Aguilar té mà, sap el que toca, i els Òscars també saben vestir.

El jove sastre sabadellenc Arnau Aguilar vesteix els "Òscars" de TV3, i triomfa també en la nit de l'estrena 2

A Arnau Aguilar li ve de Sabadell, és clar. Net d’oficiala de sastreria i fill d’obrer filador més de carda que d’estam, a vint anys o sigui al 1998 va entrar d’aprenent amb l’enyorat Antonio Trigo, l’entranyable sastre del carrer de Sant Cugat. D’aquí a un altre sastre dels de tota la vida a Barcelona, cal Blasi, i tot seguit com oficial al temple del ram, Santa Eulàlia al Passeig de Gràcia. De sastre de debó, o sigui mestre, se n’està fent a casa seva, el seu atelier.

Els clients l’ajuden, amb complicitats, coneixements i exigències mútues. L’experiència amb els Òscars de TV3 també li ha aportat al respecte. Per exemple el corbatí de llaç d’Òscar Dalmau, del mateix setí de seda de les solapes de la dinner jacket. No és dels que ve amb el nus fet, el més habitual fins i tot en l’estricta etiqueta, tota vegada que els senyors d’ara, que bé s’anuen les corbates, no solen saber sortir-se’n amb les de llaç (pajarita en castellà).

I no és el mateix. Un nus de corbatí fet a mà, que un altre dels que venen fets. A mà es pot adaptar millor al coll de la camisa, d’aletes o pales, més amples (estil italìà) o tancades ( a l’ús anglés). Al cas: els Òscars han aprés a fer-se el nus del corbatí, sortit també de l’atelier d’Arnau Aguilar igual que les camises, aquestes d’un coll que no és ben bé italià ni anglés.

L’estilista ens ho va encarregar (el plural es refereix a la parella d’Arnau Aguilar, Maria Sierra, que treballen plegats) i em treballat la mar de bé“, diu el jove sastre.

“Em sembla que he fet un conjunt molt al meu estil, i també al d’ells: original, modern però amb qualitat, voluntat d’ofici i intenció”, valora Arnau Aguilar. Les solapes son del tipus estret. potser més juvenil i modern sense deixar de ser un clàssic. Hi ha d’altres gosadies, i aquí els gustos i la crítica. Com hi ha hagut empatia i alegria per totes dues parts. “Ho hem passat molt bé. Treballar per ells, que són sensacionals, ha estat un plaer grandiós”, diu el sastre.

També té un punt de reconeixement. A diferència del que sol ser habitual a televisions i pel·lícules, el vestit dels Òscars no ve patrocinat pel proveïdor, en aquest cas Arnau Aguilar que tampoc té pressupost per tant. “L’estilista ens ho va encarregar (el plural es refereix a la parella d’Arnau Aguilar, Maria Sierra, que treballen plegats) i em treballat la mar de bé”, diu. Als crèdits, la menció és breu i fugissera. Però queda l’obra, que vesteix i per tant fa goig.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí