Els poders territorials de Barcelona i Catalunya escolten Serracant en la presentació de l’Àrea Vallès

0
Helena Torrent/ElDiadeSabadell

L’Àrea Vallès ve a ser, tal com indica el seu nom, una mena d’àrea metropolitana plantejada com a contrapés o frontisa entre la de Barcelona i la Catalunya més interior, juntant els dos vallesos. Encara és en l’estadi dels projectes o els conceptes. Però l’alcalde Maties Serracant, que ho lidera des de Sabadell, ha donat avui dimarts el major relleu institucional i mediàtic al seu abast a la presentació del manifest de la proposta, que ha efectuat en un acte a Fira Sabadell.

Potser amb poc públic, però de pes. Entre d’altres, Salvador Milà, històric del PSUC i ara director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que presideix Ada Colau, o Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya al Parlament. O així mateix Jordi Julià, que va ser director general de Ports i Transports Públics en temps del conseller Joaquim Nadal al tripartit. Fins a poc més d’un centenar i mig d’assistents, les cúpules de les patronals locals i força regidors i alcaldes, potser la majoria d’ERC, com Enric Olivé de Cardedeu. També escoltant, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarida Arboix.

Als regidors o alcaldes no els sol agradar que els treguin competències, i alhora els agrada rebre recursos. A l’Area Metropolitana de Barcelona, els municipis de menys ingressos per veí reben diners dels més rics i, fins i tot, dels pressupostos generals de l’Estat. Va ser un dels tants detalls que a l’acte no es van dir però tàcitament es van deixar clars. L’Àrea Vallès no va de pagar o de posar-hi diners. Més aviat, “de resoldre entre tots competències que els Ajuntaments tenen però sovint no poden assumir”, que ha dit Antoni Abad, en obrir l’acte.

Els poders territorials de Barcelona i Catalunya escolten Serracant en la presentació de l'Àrea Vallès 1
Antoni Abad (Helena Torrent/ElDiadeSabadell)

S’han anat concretant: La gestió de polígons industrials sovint encavallats entre termes del que fins fa mig segle eren pobles de pagés, el desplegament de la Formació Professional (amb molt d’èmfasi en la formació dual vinculada a llocs de treball i empreses), el transport públic en l’escala comarcal o sigui autobusos, en el benentés que el ferrocarril és regional i hi ha també l’Autoritat del Transport Metropolità (va sortir l’ara polèmic tema de les tarifes segons la proximitat dels trajectes respecte a Barcelona), o la gestió d’espais agroforestals.

Una altra figura de pes, Antoni Abad. President de CECOT, la patronal més que de Terrassa, últim president de Caixa Terrassa i ara, també, president de Fem Vallès, la plataforma de les institucions i entitats que propugnen l’Àrea Vallès. L’ideòleg i fundador és l’arquitecte sabadellenc Manel Larrosa, que va ser regidor d’Urbanisme entre el 1979 i el 1987, en els primers governs d’Antoni Farrés. Porta almenys des del 2010 promovent la idea i buscant-li partidaris. També ha tingut un discurs per ell sol, el més sucós del programa.

Però el format i en ell el concepte, potser tant de l’acte com d’Àrea Valles com a concepte, ha consistit en successions d’intervencions breus amb tandes diverses. Una de sindicalistes, cooperativistes i militants o gestors públics de perfil ecologista, i una altra d’alcaldes i regidors en la qual es va destacar Isabel Garcia, alcaldesa de Santa Perpètua. De tota manera, hi ha hagut unes idees de fons, les de la campanya i, d’aquí, repetides ara en les insercions de publicitat de l’acte que l’Ajuntament ha contractat sobretot a medis de Barcelona.

Sobre el conjunt de Catalunya, la suma del Vallès té el 15,1% dels llocs de treball , aporta el 26’3% del PIB industrial i el 16.4% del PIB total. En percentatges més alts, té el 33% dels centres de recerca d’alta tecnologia, amb la UAB per descomptat, o el 33% també dels espais naturals protegits, i això que a Catalunya hi ha Pirineus, l’Empordà amb la Costa Brava o deltes com el de l’Ebre. I posats a sumar, té 1.3 milions d’habitants sobre els 7 de Catalunya i, en part compartits, els 3 de l’Àrea Metròpolitana de Barcelona.

Els poders territorials de Barcelona i Catalunya escolten Serracant en la presentació de l'Àrea Vallès 2
Manel Larrosa (Helena Torrent/ElDiadeSabadell)

Manel Larrosa, sobre això, va enfilar el discurs, que va presentar com una repetició del que al 2016 va pronunciar a la comissió corresponent del Parlament de Catalunya. “Encara tenim paisatge”, va presumir, i respecte a les dades econòmiques “som la columna vertebral que, és a l’esquena”. En això es va deduir que es refería a l’esquena de Barcelona. Més que en el contrapés va anar a imatges de complement o frontisa. Invocant Vicens Vives, “la Catalunya manufacturera de l’interior i la comercial del litoral“, Barcelona tot i no concretar-ho.

Visió de comarca, visió de pais i visió de capital. A la costa, un continu urbà de Mataró fins a Castelldefels.  I, en aquest vessant de la serralada de Marina, de Granollers a Martorell, i aquí amb verd i conreus entremig. Però als mapes que evidentment en va mostrar, i no tan sols son el llenguatge dels geògrafs tal com el dels arquitectes són els plànols, tot plegat no estava tan clar, i dit sigui sense voler esmenar la plana a Manel Larrosa. Amb el Maresme i el Baix Llobregat amb Barcelona enmig, i a sobre d’aquesta els vallesos, sortia la Metropoli de Barcelona en les seves dimensions reals, en la qual aquesta Area Vallès en seria una part tan sols, entre tres o quatre més a comptar.

Com es lligaria tot plegat? En tot cas, Manel Larrosa va anar més a fer veure com n’està de deslligat tot plegat, i d’aquí les solidaritats que Àrea Vallès troba en alcaldes i regidors que li son afins o, de manera més general, en la societat civil de la producció econòmica, patronals i sindicats. “Al Vallès”, va dir sumant-los, “hi ha actuant 27 organismes supramunicipals“. De municipis, com bé a repetit altres cops, n’hi ha 62. Això tot i la Diputació, que rebutja, i els Consells Comarcals. Hi ha dèficits estructurals, superesctructurals i desequilibris entre els dos vallesos, que va detallar i l’Àrea hauria d’ajudar a corregir.

D’entre el públic, hauria estat interessant escoltar el parer de Salvador Milà, director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, o el de Jordi Julià,, que hi van assistir per escoltar, no per parlar. El Quart Cinturó va quedar així mateix en el tinter. El debat seguirà

Allò de la “voluntat política“, més que les dades, va ser el tema del final a càrrec de l’alcalde Maties Serracant (Crida), o abans el tinent d’alcalde de Cohesió Territorial Juli Fernández (ERC), qui segons el programa donat als periodistes havia de compartir intervenció amb els socis de govern i regidors Joan Berlanga (Unitat pel Canvi) i Marisol Martínez (Guanyem), que es van quedar entre el públic tanmateix. Del públic, hauria estat interessant saber el parer de Milà o Jordi Julià, d’altres àrees és clar. Tampoc no es va parlar del Quart Cinturó. El debat seguirà.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí