Amb Soleá Morente, Albert Pla, Madaula, Orozco… la cartellera més al dia

0

Per primer cop en molts anys, alguna sorpresa a la programació municipal d’aquí a l’estiu, ara acabada de publicar. Soleá Morente (4 de maig), per exemple. Sorpresa per qualitat, a més d’inesperat atesa la rutina habitual. També hi ha Albert Pla (19 de gener) amb “Miedo”, la seva recent proposta estrenada a l’octubre amb èxit esclatant. I, per bé que arribi amb dos anys de retard, Madaula dirigit per Sílvia Munt a “El Preu” d’Arthur Miller (3 de febrer), que al 2016 va ser el gran èxit al Grec.

La cartellera municipal de Sabadell sol ser d’allò més rutinari, previsible. Programació interessant i prou original en música de cambra a càrrec de Joventuts Musicals, les òperes produïdes a Sabadell en el benemèrit cicle Òpera a Catalunya, la meitat o menys dels concerts que la Simfònica local ofereix al Palau, no sempre els millors, i pel demès teatre vingut sobretot del Romea i, en les músiques populars modernes, gairebé cap gènere a part de cançó en català.

Res a veure amb Granollers, Terrassa, Manresa o Sant Cugat, més oberts. I molt per sota de la capacitat creativa de Sabadell. En el cas del flamenco, la marginació és d’escàndol tant més des de l’extinció del 30 Nits on, per bé que fora dels teatres i les temporades estables, l’oferta d’aquest gènere destacava entre les de major nivell, projecció i públic en el que mai no va arribar a ser ben bé un festival d’estiu. El que n’ha seguit, als estius, encara és menys.

En les línies habituals de programació, ve la cantant de Manlleu Paula Valls (16 de febrer), nou valor amb Premi Enderroc i primer disc, “I am”, de ressó minimalista. Torna el cor local Vakomva (9 de febrer). En més infantil ve a La Faràndula Damaris Gelabert (10 de març). En gira, l’exOperación Triunfo Luis Cepeda (3 d’abril). Antonio Orozco en data per deternimar. I els Catarres amb “Totes les cançons”, o sigui les seves,

Amb Soleá Morente, Albert Pla, Madaula, Orozco...  la cartellera més al dia 1

En teatre, imprescindible Ramon Madaula cara a cara amb Pere Arquillué i direcció de Sílvia Munt a “El Joc” d’Arthur Miller. D’Arthur Miller era aquella “Muerte de un viajante” amb la Compañia Lope de Vega d’Arturo Tamayo que, al 1953 i al Salón Rambla, el Rambla nou llavors, va trencar la dictadura de centres parroquials, faràndules que a la postguerra va monopolitzar els escenaris sabadellencs. Llavors com de colònia fabril, i ara el que hi ha.

Aquesta serà, probablement, una de les últimes oportunitats per veure aquell “El Joc”. Un motiu de més. L’actor sabadellenc, mentre, ha seguit enlluernant al Lliure, amb El Rei Lear que va protagonitzar amb Núria Espert o amb aquell increïble De Filippo igualment dirigit per Lluís Pascual. I ara, com a autor i director, porta mesos en cartell a l’Aquitània amb “Perduts… per elles”, amb Xavi Bertran i Jordi Coromina. Tampoc no és per perdre-s’ho.

A la cartellera municipal també hi destaca un altre gran actor sabadellenc, l’Artur Trias que aviat farà deu anys va fer el pregó de Festa Major, i se’l troba a faltar. Ve amb un muntatge a partir del també sabadellenc Joan Oliver, Pere Quart en la poesia: “Tercets” (5 de maig). Amb grans actors, el Sergi López a “El chico de la última fila” de Joan Mayorga (14 d’abril), que s’estrenarà el gener vinent a la Sala Becket.

 

Amb Soleá Morente, Albert Pla, Madaula, Orozco...  la cartellera més al dia 2

Vinguda de la sala petita del Teatre Nacional, “La importància de ser Frank” d’Oscar Wilde, direcció de David Selvas i producció de La Brutal (9 de març) que aquest mes de novembre ha arrassat als premis Butaca. També vindrà Joan Pera, entranyable i magistral, acompanyat de Roger Pera (8 de març). Serà en un muntatge de la Simfònica sota guió de Sergi Belbel. De títol, “Papà Mozart”. Per tant, obres de Mozart triades i dirigides per Rubén Gimeno.

Com a cites més immediates, del “Miedo” d‘Albert Pla, tots els medis de Barcelona n’han anat plens. De Soleá Morente, només dir que amb una personalitat única i un excepcional lirisme ha heretat la intel·ligència creativa del seu pare, el cantaor Enrique Morente. D’aquí, es tingui o no en compte, li ve una relació molt viva amb el Sabadell flamenco. Per Cañizares i perquè el seu germà, José Enrique, Kiki, Morente, va fer el seu primer recital en solitari al Museu d’Art, fa anys. Ara, a La Vanguàrdia, li dediquen més espai i tot que a Cañizares. Si més no, és Barcelona.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí