15 anys en la pintura del sabadellenc Isidre Manils, a la Universitat de València

0

Allà hi havia grans canvis, aquí no tant. És diferent, i és un altre moment”, diu el pintor sabadellenc Isidre Manils, fent una comparació entre la retrospectiva que ara li dedica la Universitat de València sota el títol “Moments a go: De l’Infern al Paradís”, amb una seixantena d’obres dels darrers 15 anys, i la monumental antològica on es va veure al 2008, muntada i exhibida conjuntament pel Museu d’Art de Sabadell i l’encantador Museu Abelló de Mollet. Tot i haver-se fet de Sabadell des de fa dècades, Isidre Manils va nèixer i formar-se a Mollet.

De 15 anys ençà, Isidre Manils confesa haver-se dedicat a dos dels interessos que més l’atrauen: Mirar, o sigui veure imatges (i aqui van les de la quotidianitat d’una persona qualsevol, i per gustos personals seus les del cinema inclós allò dels subgèneres i les sèries de la B en avall, grans generadores d’imatges, així com la fotografia, la història de l’art i no només la de la pintura, en el benentés que, com diu, “portem no gaire dècades d’audiovisual i en canvi uns mil·lenis de dibuix i pintura”). I l’altre pintar i dibuixar, habilitats que li consten.

L’exposició d’ara no és menys important que aquella altra. A Isidre Manilis li ve d’anar apareixent en galeries de València com en d’altres ciutats, també a l’estranger, les fires Arco corresponents, i en d’altres fires potser més internacionals i tot. Enmig, compareixences a la Fundació Vila Casas de Barcelona, que tot sigui dit fa més i amb millor criteri respecte a l’art fet a Sabadell que no pas l’ínclit Museu d’Art local. I no tan sols per allò de la crisi de la ciutat, que diuen.

Amb evident modèstia, el pintor Manils situa l’origen d’aquesta exposició d’ara en un fet més puntual. Al 2003, per indicació del seu galerista a València, va presentar una obra a la Biennal de la Fundació Martínez Guerricabeita, la qual ve del llegat que el memorable José Martínez Guerricabeita, el José Martínez de les Ediciones de Ruedo Ibérico que tant van fer contra el franquisme des de París, va donar a la Universitat de la ciutat on va nèixer, o sigui València. I, sense esperar-ho, entre d’altres raons perquè no segueix els premis, va guanyar.

15 anys en la pintura del sabadellenc Isidre Manils, a la Universitat de València 1

Aquesta Fundació va d’art actual, i aquí la impecable qualitat gràfica del que l’entrenyable però tan maltractat José Martínez va publicar contra el franquisme. Maltractat també pels qui amb ell van lluitar per la democràcia. I, evidentment, va de militància política des de l’art. “Vaig dur un quadre pintat durant la Guerra del Golf“, recorda el pintor. “A moment to go“, n’és el títol. Si les “Hazañas Bélicas” i amb elles el gran Boixcar s’haguessin escrit en anglés, faria per títol d’historieta, o més pel d’una pel·lícula. Manils no és ben bé del pop, però sí un gran cinèfil.

Al cap de més de deu anys, la Fundació Martínez Guerricabeita va venir a trobar Manils, i li va demanar una exposició amb obra recent. L’obra recent, la tenia compromesa. Tot i ser de la ciutat de la crisi, que diuen, els artistes en general van fent, evidentment fora. No hi fa res que a Sabadell se’n parli poc o tard. Allà Sabadell amb la crisi que és més aviat dels qui dominen l’escena pública local, evidentment galdosa, i a més parlen de crisi, la seva. A falta d’obra recent disponible, Isidre Manils els hi va proposar un recull, de 15 anys ençà.

15 anys en la pintura del sabadellenc Isidre Manils, a la Universitat de València 2

L’exposició, dura mesos i segueix oberta fins el 30 de gener. El comissari és Jesús Martínez-Clarà, el mateix de la retrospectiva de fa deu anys, i a més professor d’Estètica a l’Escola Massana, on Manils va ser-ho de dibuix fins jubilar-se, no fa molt. A diferència d’aquella, no segueix l’ordre cronològic. El títol i el sentit li venen de l’obra que tanca l’exposició, titulada “Les portes del Paradís”, i d’aquella sobre la Guerra del Golf que n’ha estat el principi, i ve a significar l’Infern en la dualitat teològica.  “Moments a go: De l’Infern al Paradís”

Isidre Manils va començar en el dibuix publicitari, va ser dels pioners al conceptual al país, i va tenir un moment expressionista pictòric. Però a més de concepte, o sigui idea, té ofici. Un món.

De l’infern al paradís en els trànsits del Dant, o allò dels paradisos perduts i retrobats de Milton, la Biblia del Gènesi a l’Apocalipsi i després el gran don Eugeni d’Ors i Rovira, en el seu “Lo Barroco”. En això més literatura, i aquí els crítics, que no pas imatges visuals. L’exposició té tres moments: Infern, purgatori i paradís en aquest esquema arquetípic però suggerent. En cadascun hi coincideixen obres que Isidre Manils ha fet en un o altre d’aquests darrers 15 anys, barrejant dates en l’exposició que ara n’ha resultat. I el resultat ha agradat a l’autor.

Les obres tenen vida pròpia, diu el tòpic. En aquests 15 anys, Isidre Manils ha seguit pintant. En quant a imatges, d’on parteix i no per reiterar, hi van fotogrames del cine, instantànies de foto, i els seus equivalents que corren per les pantalles d’ordinadors. Igualment, clàssics de la pintura. “Pinto en oli, aquarel·la, o dibuixo en llapis o goma d’esborrar. He deixat de fer servir l’acrílic”, diu. Isidre Manils va començar en el dibuix publicitari, va ser dels pioners al conceptual al país, i va tenir un moment expressionista pictòric. Però a més de concepte, o sigui idea, té ofici. Un món.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí