Quina importància té que sigui una dona?

0

Un dels principals arguments que alguns i algunes em diuen quan poso com a valor el fet de voler ser la primera dona alcaldessa de Sabadell és: i què importa ser dona? Tant és que sigui una dona o un home, l’important és que sigui competent. Un argument absolutament impecable. Ningú dubta que ser una dona no garanteix res.

Però si mirem aquest argument amb perspectiva històrica veurem que és estrany que no hàgim tingut mai una dona al capdavant del govern de la ciutat. Ni durant els 40 anys d’ajuntaments democràtics, ni durant dictadura, ni en temps de la república ni en cap moment de la nostra història. Sempre hi ha raons històriques i socials perquè les dones ens quedem al marge, i només hi ha una veritat ben clara: mai una dona ha estat alcaldessa de Sabadell. No els resulta estrany si som més de la meitat de la ciutat?

Significaria, seguint aquesta lògica, que mai hem tingut dones sobradament preparades per exercir aquest càrrec? Que la meitat de la població de Sabadell no té dret a governar la ciutat? És evident que hi ha dones competentíssimes però no han tingut cap oportunitat per ser alcaldesses, i això potser és així perquè no n’hi ha prou amb les capacitats i talents, perquè no és una qüestió tan simple i justa com aquesta. Potser cal alguna cosa més que talent, ens calen societats avançades i realment igualitàries que recolzin les seves candidates.

Ni la Dolors Calvet – tot i que va estar-hi a prop -, ni la Carme Garcia van arribar a ser a ser alcaldesses. He dit dos noms, i si no recordo malament des del 79 al 2015 hi han hagut 10 eleccions municipals. Per fer un càlcul de boc gros, posem que hi han hagut una mitjana de 6 partits en cada eleccions municipals, serien 60 caps de llista i no recordo més que dues candidates. Encara que els candidats repetissin, el percentatge segueix sent baixíssim.

Si penso en regidores, que n’hi deuen haver hagut moltes més, especialment els darrers anys… d’històriques només em ve al cap la Fidela Renom, la primera regidora de l’ajuntament l’any 34 pel cercle republicà federal. No és que tingues capacitats, no! Estem parlant d’una dona que sobresortia absolutament. Només cal repassar la seva biografia, això ens demostra el què s’ha dit i demostrat molts vegades: perquè una dona arribi ha de demostrar el doble o el triple de capacitats que molts homes. I respecte a mi sabut és que ser avui la primera candidata socialista de Sabadell tampoc ha estat un camí fàcil i sense entrebancs.

“Reconèixer els mèrits dels altres partits, aprovar les bones idees vinguin d’on vinguin, no fer política espectacle, buscar solucions als problemes reals sabent que els recursos són limitats però que les prioritats són clares”

Actualment tenim 8 partits que ens presentem amb opcions a les eleccions. I a hores d’ara hi han tres candidates oficials: Lourdes Ciuró, Marisol Martínez i jo. Falta veure si Marta Morell que encapçala Podem serà finalment cap de llista. Si això es produís, per primera vegada tindríem tantes dones com homes encapçalant les llistes municipals. Ara bé, això no significa que aquest fet no tingui valor i no se li hagi de donar valor. Moltes són les raons i només posaré un exemple: sabeu quantes vegades he hagut de sentir de si era prou conscient de la feina que se’m giraria sent alcaldessa tenint com tinc una nena petita? Fent-me sentir, de manera indirecta i benintencionada, mala mare? A quants candidats els hi diuen això?

El que sí els puc dir és que si tingués la confiança de les persones de la ciutat, m’agradaria exercir una nova manera d’entendre la política. No sé si la paraula és més femenina però de ben segur que és més madura. Reconèixer els mèrits dels altres partits, aprovar les bones idees vinguin d’on vinguin, no fer política espectacle, buscar solucions als problemes reals sabent que els recursos són limitats però que les prioritats són clares. Tenim molt establerts els eixos i els àmbits de treball i estaran en el nostre programa. I conceptualment la meva formula és clara: millorar un/a mateix, millorar la ciutat, millorar el món.

No vull en aquest primer article fer un discurs polític, ple de promeses, d’eixos, de plans de treball. Prefereixo explicar una mica més qui sóc, la meva visió, amb el desig d’establir diàleg, de compartir i millorar tots els meus arguments amb l’ajuda de qui calgui.

Finalment, vull dir que en aquestes eleccions es dirà molt políticament d’on vinc. Es dirà menys que vaig deixar la política perquè n’estava convençuda que en aquell moment no podia aportar més, que vaig marxar a guanyar-me la vida a l’empresa privada, en un lloc de responsabilitat i al marge de càrrecs. No es dirà tampoc que torno a la política per vocació i no pas per fer-ne una professió de vida.

Es parlaran dels meus referents, però tampoc es dirà que les meves mestres, les persones que sempre tinc al cap, són dones feministes i progressites com la Carmen Alborch, la Teresa Fernández de la Vega, la Clara Campoamor, la Cristina Almeida, la Matilde Frenandez o la Carmen Chacón. És la seva dignitat i el seu exemple la meva principal font d’inspiració per a presentar-me en aquest càrrec. Que ningú s’equivoqui a l’assenyalar al meu mestre, són mestres i són dones.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí