“Artéxtil, sin arrugas”, l’anunci de televisió prohibit per la censura

0

L’anunci, realment graciós, no es va poder passar per televisió, tal com era la intenció de l’anunciat. I no tan sols perquè fos l’Espanya del franquisme en blanc i negre. Els problemes van venir del cotxe que hi apareix. Pecisament un Renaul Dauphine o Gordini, en els noms de les seves versions. Elegant i d’un cert luxe, però de mala estrugança.

El cotxe s’abonyega més que arruga, a efectes d’una topada, però pas el rutilant trajo del conductor. “Sin arrugas”, després de l’accident que l’anunci representa. Venia a ponderar les virtuts d’un dels articles de major producció a l’època per aquest fabricant sabadellencs,que en deia Artilene. Altres cases de Sabadell en feien de similars.

Consistia en una barreja d’un 45% de llana pentinada, o sigui estam i per tant de qualitat, amb un 55% de terafilat de polietilé, polímer plàstic útil per fer bosses o ampolles, de plàstic evidentment, o per això que ara en diuen “polars” i en fan mantes, armilles o jaquetes. A l’època una modernitat, i un article bé de preu. I el Tergal encara era luxe i moda.

Les llanes de fibres fines i llargues, ben pentinades, filades i doblades amb els caps i les torsions corresponents, no arruguen. Arruguen els cotonots. Artèxtil produïa panyeria de la millor qualitat. Però a un altre preu, és clar. Artilene era la versió de “batalla”, tanmateix vistosa, més rígida que elàstica i porosa, però més assequible.

La imatge de l’accident hi venia prou oportuna. Però en els accidents, qui queda malament són els cotxes, que s’abonyeguem. I a més a més, els Dauphine i Gordini tenien a Espanya molt mala fama, per problemes d’estabilitat que el públic i la població en general els hi atribuïuen. En deien el “cotxe de les vídues”, per molt que fos això que ara en diuen “llegenda urbana”..

A Sabadell, la rutilant vedette Maty Mont conduïa un no pas menys rutilant Dauphine blanc, que encara es recorda. Ella, que es va casar de rosa en comptes de blanc. I va morir jove. No va arribar a vídua. La seva història, per aquesta banda, és tanmateix prou trista. Però hauria rigut amb aquest Dauphine com el seu, i no tan sols per vedette de revista.

L’anunci va ser retirat perquè la Renault es va queixar, i la censura va actuar al respecte. No ha perdut gràcia tot i que, disortadament, aquests dies se li pot donar un altre sentit, molt més tràgic: Estan enderrocant l’Artèxtil, un edifici que mereixeria ser declarat Bé d’Interés Nacional. Que presumeixin de mantenir-ne un tros, i de quina manera, encara resulta més vergonyant.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here