Com que és Nadal, Agustí Puig exposa a Nova York: I també a Terrassa

0

A la Franklin Bowles Gallery de Nova York, al 431 de New Broadway, o la seva altra seu de San Francisco, al 765 de Beach Street, tenen en fons obres de Calder, Miró i Picasso, que aviat és dit. Però en la sala de Nova York, cada Nadal des de fa 6 anys, l’exposició individual que dóna categoria a la data, la de major públic, està reservada al sabadellenc Agustí Puig.

I aquest Nadal, a més a més, Agustí Puig exposa al Centre Cultural de l’antiga Caixa Terrassa gràcies a la Fundació Vila Casas, la institució que més fa per l’art atual en general i, molt en particular pel sabadellenc. En això, a anys llum del Museu d’Art, l’Acadèmia de Belles Arts o, no cal dir-ho, el que ha quedat de l’antiga Caixa Sabadell, o el Banc. Rancis abans. i més ara.

Agustí Puig no s’ha mogut de Sabadell per això. Coneix Nova York i s’hi inspira, des de fa més de 30 anys. Aquest matí mateix passava pel Passeig Manresa amb la seva bicicleta. És com si no sabés sortir al carrer sense aquest vehicle, i potser en això a Nova York l’han copiat. És broma. És l’Agustí. Artista gran, i millor persona. No cal que ho vegin o diguin a Amèrica.

Com que és Nadal, Agustí Puig exposa a Nova York: I també a Terrassa 1

A Amèrica, ni recorden ni li tenen en compte que fos el pintor triat per Woody Allen en el personatge, en quant a pintor abans que personatge, que Javier Bardem va interpretar a pel·lícula Vicky, Virginia Barcelona, Els quadres que hi surten són del sabadellenc, també l’ambient de l’estudi. L’Agustí fins i tot va haver d’asessorar Bardem, en els gestos de pintor.

A Nova York, com a Sabadell, Agustí Puig significa una versió del retorn a la pintura que als 80 van significar a Itàlia la transavanguarda de Sandro Chia en pintor i Achille Bonito Oliva, en crític; a Alemanya el nou expressionisme de Baselitz o Kieffer, o aquí Barceló, tambe. És el que diu la fitxa al web de les Franklin Bowles Galleries. És un dir, ben dit. Però sempre hi ha més, clar.

Agustí Puig com Alfons Borrell, Manuel Duque, Oriol Vilapuig, Francesc Bordas, Ramiro Fernández, Isidre Manils, entre no gaire més, formen el gran món de la pintura sabadellenca. Mentrestant l’art oficial sabadellenc el del museu local o la premsa oficial, consagra coses carrinclones de tipus que, més que res, es dediquen a guixar parets. Es veu que el seu mèrit. Patètic. 

En Agustí Puig hi ha connexions amb l’expressionisme abstracte que, fa més de mig segle amb Pollock, Rauschemberg o De Koening, va sorgir de Nova York abans que París. També amb Basquiat. Però tant o més amb Sabadell, i d’aquí Catalunya, no tan sols Barcelona. Amb Tàpies o Joan Vilacasas. I sobretot, i amb tot plegat, té caràcter propi, original. Altrament, no seria a Nova York.

L’Agustí Puig segueix en aquella efervescència de fa 30 anys, quan tan aviat trobava tema en les timbes del Ripoll, les escenes taurines (a ell es deu l’espectacular cartell de la darrera tarda de José Tomás a la Monumental), en la força i moviment dels boxadors o en les llums dels paisatges crepusculars, i aquí de Claude Lorraine o Turner, barrocs, a Modest Urgell, 

Portentós dibuixant, amb nervi expressionista però saviesa de clàssic, porta anys treballant la figura humana, moviments i gestos que acaben sent els del seu traç. De pintar, sap de les tensions de les llums, i amb elles les dels colors. Però també de les textures, fascinat cada cop més pel gravat. Potser per aquí ve allò més nou i sorprenent, ara, en el que va creant.

Com que és Nadal, Agustí Puig exposa a Nova York: I també a Terrassa 2

És el que es veu a l’exposició que ara té a Terrassa, simultània a l’habitual de Nova York i gràcies a la Fundació Vila Casas. Agustí Puig es confesa enlluernat per la retrospectiva que aquesta benemèrita institució privada acaba de dedicar al sabadellenc Manuel Duque, en l’obertura del centenari naixement. Va ser el mestre de la generació sabadellenca dels 80.

Alfons Borrell, l’altre patriarca pictòric sabadellenc, o Isidre Manils, Oriol Vilapuig, Ramiro Fernández, Francesc Bordas... El gran món de la pintura sabadellenca. Mentre l’art oficial de les institucions locals, està per coses carrinclones, molt, que han trobat la manera de fer-se, i d’aquí la propaganda al museu local o la premsa oficial, a base d’embrutar parets. Patètic.

Aquest Nadal, Agustí Puig serà com sempre a Sabadell, casa seva. A Nova York hi va en altres moments, i li fascina evidentment. És el món. Hi apren des de molt abans d’exposar-hi, i que d’allà les seves obres s’escampin per la resta del món. Però, en un dels àpats d’aquests dies, la seva família l’ha convençut per anar havent dinat en colla a Terrassa. Més avinent que Nova York.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí