Per 50.000 euros, Can Feu pot recuperar i obrir un dels millors jardins romàntics del país

0
Aspecto del Jardín romántico de Can Feu, en 1913

Els del Laberint d’Horta o els del Palau de les Heures, a Barcelona, no són tant per damunt del Jardí del Castell de Can Feu, fàcil del restaurar i d’obrir al públic. Ve el moment de posar-s’hi, atés que a l’abril s’acabaran de soterrar les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que durant 90 anys han aïllat aquest monument sabadellenc de la resta de la ciutat.

Amb 100.000 euros, o fins i tot la meitat 50.000, rigurosament comptada, arbre per arbre fins a 400 de 30 espècies. i totxo per totxo en la restauració d’obres de paleta, L‘Associació Cultural Can Feu es veu en cor de fer allò més imprescindible perquè la ciutat en pugui disfrutar, amb passejos a l’ombra o, fins i tot, un amfiteatre a l’aire lliure, que de fet ja hi és.

I aquí el projecte en format PDF. A destacar la documentació fotogràfica, planimètrica i comptable que inclou:

Recuperació dels jardins i capella de la Torre d'en Feu 2018
Per 50.000 euros, Can Feu pot recuperar i obrir un dels millors jardins romàntics del país 1

Tornaria a ser un Jardí Romàntic, millor dit post-romàntic o simplement vuitcentista, com no el té ni tindrà cap altra ciutat de Catalunya fora de Barcelona, perquè la història és o no és. Potser el Parc Samà de Montbrió del Camp, i no gaire més. Però en entorns periurbans. No al mig d’una ciutat, per anar-hi caminant o en bus com s’anirà al de Can Feu quan obri.

El projecte de restauració, fàcil i molt bé de preu amb tot comptat, i que per tant no és tan sols una proposta, es presenta aquesta tarda (18’30) a la Casa Duran, en un acte municipal. l’Associació Cultural Can Feu, autora i promotora, l’ha dut al concurs del mig milió a repartir al que el govern municipal en diu “pressupostos participatius”. Procediment, per cert, ridícul.

Això dels “pressupostos participatius”, sota el lema de “Construïm Sabadell”, consisteix en què col·lectius i barris han de competir entre ells, i enfrontar-se en una mena de votacions veïnals “espontànies” que evidentment són telemàtiques, per tal de defensar projectes d’interés per la ciutat. Com si no hi hagués política ni govern. Però és el medi, i no la fi.

Per 50.000 euros, Can Feu pot recuperar i obrir un dels millors jardins romàntics del país 2

Es tracta de refer el Jardí creat entre el 1886 i el 1890, arbre a arbre i detall a detall. L’autor va ser l’arquitecte August Font i Carreras a qui també es deu la façana de la Catedral de Barcelona o el mateix Castell de Can Feu. En aquest Jardi, a més, va imitar el seu mestre, Elies Rogent, autor de l’última ampliació del Laberint d’Horta i el del Palau de les Heures.

A Elies Rogent se’l recorda, no pas menys, per l’edifici de la Universitat de Barcelona o pel Canal d’Urgell. Aquells esperits d’entre el XVIII i el XIX que, tal con entresetmana podien fer una gran obra pública, es delien pels jardins, més que per esbarjo. Era l’època que Cook, Darwin o Malaespina navegaven per trobar espècies inèdites. D’aquí els jardins botànics.

Per 50.000 euros, Can Feu pot recuperar i obrir un dels millors jardins romàntics del país 3

Glorietes amb xipresos retallats, magnolis o nogueres i així mateix margallons i palmeres al seu lloc precís. Senderons i un tros d’hort, tal com en italià “giardino” és sinònim de jardí i hort. El gran estany, que a Can Feu es conserva i és igual de gran que el de les Heures però encara en més bonic. I un amfiteatre per concerts i funcions, el del “fals cementiri”,

La dels “falsos cementiris” és una altra figura dels jardins “a l’anglesa” del XIX,romàntics en oposició als de “a la francesa”, més clàssics amb els de Versalles com a gran model. Tot i ser molt francés i poc anglés, al Laberint d’Horta hi ha un altre “fals cementiri”, que va arribar a tenir làpides, evidentment falses. El de Can Feu fa més per amfiteatre, per forma i pendents.

Per conèixer millor i de primera mà la proposta, toca anar aquest dijous a la recuperada seu de la Fundació Bosch i Cardellach, al 18 del carrer de la Indústria. La Institució Acadèmica ha convidat, en un acte públic a les 19,30, l’Aleix González que és tot ell el projecte de Can Feu i el puntal de l’Associació Cultural dels defensors d’aquest monument. Perquè ho expliqui.

El Jardí es va arrassar a la postguerra quan el llavors propietari, el Guillem de Pallejà Marquès de Montsolís, també es va vendre per fusta l’enyorat Bosc de Can Feu. Al lloc  del Jardí, i no es broma, hi va criar asses catalans, molt cotitzats a Amèrica

A part d’explicar la restauració del Jardí i la consegüent oportunitat d’obrir-lo a la pública concurrència i gaudi , es fixarà en dos punts encara més urgents, per tant sensibles: Refer la teulada de la capelleta de 1705 que s’aguanta encara al Jardí, raríssima i tanmateix semblant a l’enrunada de la Torre del Canonge, i aprofitar l’ocasió perquè els arqueòlegs hi excavin.

Documentarà, amb gran aparell fotogràfic i cartogràfic, el com era i pot tornar a ser, per no gaire diners tal com insistirà. El Jardí es va arrassar a la postguerra quan el llavors propietari, el Guillem de Pallejà Marquès de Montsolís, també es va vendre per fusta l’enyorat Bosc de Can Feu. Al lloc Jardí, i no es broma, hi va criar asses catalans, molt cotitzats a Amèrica

A Can Feu, en efecte, és molt més fàcil, agraït i barat començar la restauració pel Jardí que pel Castell, en tot el conjunt que l’Ajuntament va adquirir fa 3 anys perquè li va venir a les mans. La part edificada, en canvi, té greus problemes estructurals i, cosa més sensible, no se sap quin ús donar-li per rendibilitzar la inversió precisa, milionària. Al jardi, 50 o 100 mil euros donen més que per engegar.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí