Liquidació a La Moda, emblemàtica merceria del Passeig: Final d’una època?

0
Helena Torrent-El Dia de Sabadell

Entre d’altres motius, torna a ser el de tants altres negocis familiars: No hi ha relleu en la generació següent. Sol passar que vistes les angúnies i els esforços de pares i avis, els qui segueixen ho veuen complicat. I els qui els precedeixen també, amb coneixement de causa a més. El que passa ara a La Moda, que Assumpció Oristrell i Toni Manent és jubilen.

Assumpció Oristrell i Toni Manent veuen imposible el traspàs. “Qui pot saber portar una merceria, i invertir-hi?” es pregunten. Amb el nom de La Moda va obrir al 1931, any de la proclamació de la II República i, cosa més sensible per específica, el de la inauguració del Mercat on és ara. Fins llavors, el mercat es feia a la plaça vella, que d’aquest fet en van començar a dir els sabadellencs. Com a noms oficial, n’ha tingut altres.

Assumció Oristrell, en primer terme, (Helena Torrent-El Dia de Sabadell)

Va ser un moment de canvi i, també, d’una certa crisi. Es va notar, i molt, l’impacte del trasllat del mercat, on abans feia cap la comarca o, millor dit, el rodal de Sabadell propiament dit (rodal és sinònim de subcomarca, i aquí rodal de mercat, no d’afores), que llavors arribava fins a Parets i Palau, fins i tot Mollet, i per l’altra banda fins a Rubí.

Hi va haver l’onada consegüent de tancaments i traspassos. Així va ser com Joan Oristrell Fàbregas i, sobretot, Assumpció Rull Muntaner, matrimoni evidentment, van posar nom i fer-se’l a La Moda. Ell era manyà i violoncelista, de Sant Cugat, i ella telefonista, també a Sant Cugat però nascuda a Ivorra (Segarra) I sabia cosir, brodar i fer labors. D’aquí el negoci.

El de la merceria és tot un món (Helena Torrent-El Dia de Sabadell)

Un nom modern, per antonomàsia i molt de l’època: la de la II República, les orquestrines amb jazz-band, que ara en diuen bateria, o l’Art Dèco i els concursos de Miss. I més que un nom. Ser modern, i per tant estar a La Moda, és el concepte de merceria creat en aquest establiment, en tres generacions, tot i que, com a tal tingui ara els dies comptats.

Les últimes novetats en tot, dels botons a les bufandes o les gorres, i per descomptat altres complements de moda, valgui la redundància. O així mateix en roba interior. Va ser de les primeres merceries en fer tallers, de patchword a mitja. En això, tal com les llibreries fan ara tota mena d’actes literaris i culturals. Per vendre, el gènero ha d’anar ara amb “storytelling”.

Assumpció Oristrell i Toni Manent veuen imposible el traspàs. “Qui pot saber portar una merceria, i invertir-hi?” es pregunten

Però, i aquí tant l’Assumpció Oristrell i Toni Manent com abans Joan Oristrell Rull i Enriqueta Salvà, que recorda la clientela i hi manté grans amistats i coneixences, han viscut del tracte proper i del saber aconsellar i orientar. El del ram de la merceria és molt d’això que ara en diuen “comerç de proximitat“. I, en quant a articles, tot un món. Ni a la universitat s’aprén.

Per aqui es on Assumpció Oristrell i Toni Manent veuen imposible el traspàs. “Qui pot saber portar una merceria, i invertir-hi?”, que repeteixen. En altres temps no tan llunyans, als fills de merceries els encomanaven d’aprenents a altres cases, preferiblement fora de la ciutat i, a poder ser, a Barcelona. Per aprendre, millor els amos que els pares. I per fer-se un món.

La Moda va ser de les primeres merceries en fer tallers (Helena Torrent-El dia de Sabadell)

No són tan sols vetes i fils, que déu n’hi do i allà el cèlebre Senyor Esteve i l’Estevet de La Puntual, al barri de Ribera, ara Born, en la impagable auca del gran Rusiñol. “Si de per sí és complicat, encara ens l’hem complicat més. Hem anar a fires, buscat coses noves i maques, ens ha agradat que agradessin als clients… S’hi ha d’haver nascut“, diuen a La Moda.

Potser més qüestió de vocació, i d’una certa cultura ancestral a més de comercial. Potser igual que els artistes d’ara que no saben pintar ni els interessa. Però això no ho diu, que potser no ho diria, l’Assumpció Oristrell que és també artista, entranyable amiga del mestre Xavier Oriach, sabadellenc pioner de l’art contemporani des dels temps de la postguerra.

No  sols vetes i fils. Un art, a més d’un món (Helena Torrent-El Dia de Sabadell)

Ara, l’Assumpció Oristrell tindrà més temps per a l’altre art, en el benentés que la merceria també té molt d’art. I, mentre, els canvis no paren. Per molt que no tan intensos com ara, mai res no s’ha estat quiet. I aquí La Moda. Quan els Oristrell-Rull en van agafar el traspàs, en la data fins i tot revolucionària del 1931, es deia La Búlgara i també era merceria.

Més que modern, el de La Bulgara era un nom modernista, molt de finals del XIX i per tant passat de moda llavors. Llavors, a la Plaça Vella van quedar Les Drogues i La Moderna en quant a adrogueries, les farmàcies o El Globo, malaguanyat, i la Casa Bella, ara al carrer de Les Valls. D’altres botigues van canviar d’orientació a més d’amos.

I, en quant a noms, n’ha tingut d’altres: de la Constitució, el que més des de la Revolució Liberal Espanyola del XIX; de Miguel Primo de Rivera en la dictadura d’aquell tal i després en el franquisme ; Galán y García, en la II República, pels qui en van ser els últims màrtirs precursors… I, respecte a La Moda, veure que s’hi farà, més que el nom que hi posaran.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here