Deutes pendents no tan sols amb Lluís Clapés, ceramista: Tres exposicions ho fan veure

0
Obres de Lluis Clapés, a l'Espai Foc-Ventura (Helena Torrent/El Dia de Sabadell)

El de la ceràmica o la terrissa és aquí un art massa menystingut. Com art de debó i en sí mateix, ni tan sols artesania o art aplicada, ni disseny industrial o simple procediment. Catalunya no és Japó, ni tampoc Sabadell tot i que, en aquest sentit, té grans motius, i artistes per posar-ho en valor. I aquí Lluís Clapés, ara recordat en tres exposicions, al Museu d’Art de Sabadell, l’Espai Foc-Ventura i el Museu d’Art de Cerdanyola

Lluís Clapés i Flaqué (Sabadell, 1945-2018) va tenir una molt apreciable projecció internacional, a galeries i museus. També a catalunya, però aquí més en galeries d’arreu del país que museus. Li toca una antol.lògica, però. A Barcelona o un centre de referència. Fa més de 12 anys de la que va tenir al Museu d’Art de Sabadell, tan lluïda que se’n van esgotar els catàlegs, però no la seva trajectòria.

De ser pintor, en comptes de ceramista, l’hauria tingut. Exemple local i fonamental, del poc que compten els ceramistes: Marian Burgués Serra (Sabadell, 1851-1932), de llarg una de les figures més representatives i suggerents del modernisme català. Connecta amb l’ofici antic, el seu de terrisser, i el va obrir, des de Sabadell, a una orientació paralel·la i afí als Arts&Crafts de Morris i Ruskin, en els inicis del disseny industrial i. alhora, de l’art modern.

Al Museu d’Art de Cerdanyola, una peça de Burgués acompanya una de les últimes de Clapés, una d’aquells columnes monumentals i alhora atàviques. L’aparellament Burgués-Clapés, impacta.

Com que no va ser arquitecte, tampoc no va treballar amb arquitectes i, tot i haver pogut ser un gran pintor, perquè en sabia però va seguir de ceramista, Marian Burgués no figura enlloc com a figura capaç d’explicar molt el modernisme, amb la seva obra i fets. Tampoc no se’l recorda com artista, dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts, ni tanmateix va ser mestre a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis, a Sabadell. Gran llàstima.

Marian Burgués, precisament, apareix en la tercera de les tres petites exposicions (Museu d’Art de Sabadell, Espai Foc-Ventura i Museu d’Art de Cerdanyola) que s’acaben d’inaugurar arran la mort l’agost passat del ceramista Lluís Clapés. Al de Cerdanyola, una peça de Burgués acompanya una de les últimes de Clapés, una d’aquelles columnes monumentals i alhora atàviques. L’aparellament Burgués-Clapés, impacta.

Deutes pendents no tan sols amb Lluís Clapés, ceramista: Tres exposicions ho fan veure 1
Obra conjunta del pintor Ramiro Fernández i el ceramista Lluis Clapés, al Museu d’Art (Helena Torrent/El Dia de Sabadell)

Fa pensar molt, i més coses. Forma una imatge sobretot poètica, però també una mica històrica. Lluís Clapés era molt en l’esperit de l’antiga i genuïna Acadèmia de Belles Arts, d’una intensa fraternitat entre artistes, i es va formar a l’Escola Industrial encara d’Arts i Oficis, amb Josep Maria Brull de mestre, i ell mateix va ser mestre a l’Escola Illa, l’hereva d’aquella històrica.

Però, evidentment, Lluís Clapés ha estat un ceramista molt del seu temps, la segona meitat del XX i el que va d’aquest XXI, molt de la relació de les formes amb els materials i el procés de la ceràmica. A la ceràmica se li dóna forma amb les mans, també al torn, en una relació molt intensa entre autor i obra. Desprès, el foc fa la seva, governat per l’artista. Alhora, Clapés també ha estat un ceramista obert a altres arts.

Hi ha altres exponents d’actituds similars, però paral·leles i per tant diferents també en els resultats, ni millors ni pitjors d’entrada. El cas de Josep Llorens i Artigues i el seu fill Joan Gardy i Llorens, en l’experimentació amb nous materials i coccions, i en la seva relació amb Joan Miró, entre d’altres pintors, i no tan sols per això la adscripició radical a l’art contemporani que els distingeix, com a Lluís Clapés.

Deutes pendents no tan sols amb Lluís Clapés, ceramista: Tres exposicions ho fan veure 2
Obres de Lluís Clapés amb Alfons Borrell i Agustí Puig, al Museu d’Art (Helena Torrent/El Dia de Sabadell)

Marian Burgués també va fer terrissa molt a mitges, a quatre mans, amb els pintors sabadellencs del seu temps. N’hi ha testimonis en les col·leccions i les sales d’exposició permanent del Museu d’Art que, en aquesta triple cita d’ara, presenta simplement obres de les que Lluís Clapés va fer amb pintors, molt en la dècada dels 80. En concret Alfons Borrell, Ramiro Fernández, Agustí Puig, Isidre Manils,  Pep Sallès i Josep Madaula. Prou diferents entre sí, i, aquí tots plegats, molt en les textures de la ceràmica, inventant-les més que descobrint-les.

A l’Espai Foc hi va més l’obra prèvia de Lluís Clapés, la dels esmalts i les porcellanes a altes temperatures i la depuració formal. Obres, aquestes, no tan pictòriques, però d’una gran potència poètica que, aquest cop, guanya en l’escenari, el de l’històric forn dels terrissaires Escaiola, d’ençà del segle XVIII si no abans. L’ofici. Al Museu d’Art, en l’antològica del 2002 n’hi va haver més d’aquell moment, i més ambicioses, portades algunes d’altres museus i institucions. Caldria una altra retrospectiva, en efecte.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí