El Jardí Romàntic de Can Feu pot estar reconstruït en un any: Repte després de soterrar el tren i urbanitzar el Passeig

0
Can Feu amb el seu Jardí Romàntic, en una fotografia aèria del 1932

Amb 100.000 euros que acaba d’atorgar l’Ajuntament, via pressupostos participatius, l’Aleix González que és l’ànima de l’Associació Cultural Can Feu i en ella de la recuperació d’aquest conjunt monumental, no té dubtes. En poc més d’un any, el Jardí Romàntic de l’emblemàtic Castell finisecular pot estar obert al gaudi del públic, i per descomptat sorprendre’l.

El Passeig de Can Feu, per on ara es pot transitar des de Gràcia a més enllà i viceversa, no té més atractiu que un supermercat. Li cal un equipament públic, que atregui fora de la ciutat i, començant en la ciutat, els barris més inmediats: Gràcia, Merinals, Can Feu, Hostafrancs Serra d’en Camaró, Centre… Aquí l’oportunitat del Jardí, destinat a tenir molta vida, i pròpia.

A comparar amb els jardins del Palau de les Heures de Barcelona amb els quals comparteix autor, l’arquitecte August Font i Carreras a qui també es deu l’actual façana de la Catedral de Barcelona, o amb les parts més de finals del XIX del Laberint d’Horta. El de Can Feu en més petit però deu n’hi do. Una hectàrea (com un camp de futbol), i amb caràcter propi.

Com al del Laberint d’Horta, una esplanada on la concurrència pugui fer una canya o una orxata en la temporada corresponent. També un auditori a l’aire lliure, en l’indret del “fals cementiri” que ve a ser, també, com el del Laberint d’Horta. I, per descomptat, l’oportunitat de passejar a l’ombra dels 400 arbres de 30 espècies que el projecte preveu replantar-hi.

El Jardi va ser arrassat a la postguerra, al mateix temps que el bosc enyorat. El bosc, primer per fusta i després per edificar-hi els barris de Merinals i Can Feu. I el jardí per criar-hi asses de raça catalana, cotitzats per l’escassedat deguda a la guerra i la demanda a Nordamèrica, en allò del Kentucky catalan donkey. Els Pallejà, hereus dels Olzina, eren criadors d’equins.

L’Associació Cultural Can Feu té clar el calendari d’obres: Començar a restaurar aquesta primavera, en les obres de paleta, perquè en l’hivern vinent s’hi puguin replantar els 400 arbres de 30 espècies que formaven originalment el jardí

L’Associació Cultural Can Feu té al cap, al d’Aleix González, el calendari. I els plànols i les imatges de com era i pot tornar a ser fins el més petit detall (aquí, encapçalant la notícia, una fotografia aèria del 1932, on apareix en els seus darrers moments d’esplendor al cap de mig segle d’haver estat projectat i plantat). El que es vol que torni a ser.

Aleix González i amb ell l’Associació Cultural Can Feu esperen ara que els tècnics municipals els contactin, per detallar-los-hi: Entre març i abril, tocaria començar amb excavacions arqueològiques, incloses en els 100.000 euros. I vol que vagin a càrrec d’Albert i Jordi Roig, autors al 2009 d’un ampli estudi del que no és Castell però va ser un gran mas.

En paral·lel, la restauració de la capella del segle XVIII, sense altre equivalent a Sabadell que l’enrunada davant la Torre del Canonge en l’aiguavessant del Riutort (aquesta de Can Feu és en el del Riusec). A part de l’edifici en si, amb reparacions pendents a la taulada, és buida. Però Aleix González veu oportú de reobrir-la com el lloc de culte i pregària que va ser.

Té, fins i tot, una Mare de Déu a entronitzar-hi, molt vinculada a Can Feu. Es tracta d’una imatge en talla de fusta de la Mare de Déu de Montserrat, de finals del XIX i per tant vestida encara. A la Moreneta la van “despullar” després. Aquesta imatge va pertànyer a Josep Nicolau d’Olzina, el propietari de Can Feu que al 1880 va convertir la masia en “Castell”.

El Jardí Romàntic de Can Feu pot estar reconstruït en un any: Repte després de soterrar el tren i urbanitzar el Passeig 1
Imatge de la Mare de Déu de Montserrat que l’Associaci´Cultural Can Feu vol que sigui venerada a la capella del Jardí

Els d’Olzina, família que es va extingir amb aquell Josep Nicolau, creien que la seva condició de nobles es debia a un remot avantpassat que hauria descobert la imatge ara venerada al Monestir, després que fos amagada arran les ratzies del serraïns en el més remot de l’Edat Mitjana, que és de quan venen els nobles de debó. Aleix González, ho té present.

I després, entre primavera i estiu, les obres de paleta. Restaurar murs i refer algun que altre rodal de paneres, que en culte i jardiner a la francesa (el de Can Feu és un jardí més francés que anglès) se’n diuen “parterres”, per així poder replantar els arbres a l’hivern, que és quan toca. Seria, doncs, entre el desembre d’aquest 2019 i el gener-febrer de 2020.

És un pla coherent en ell mateix. Però, com diu Aleix González, “ara això depén dels tècnics municipals“, dels quals espera que el contactin. Creu que no trigaran gaire, atesa l’obertura al trànsit del renovat Passeig de Can Feu i, potser més sensible a efectes funcionarials, el fet que els diners vinguin dels “pressupostos participatius”, En tot cas, molt clar què fer-ne.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí