The Washington Post dedica una pàgina al Dr. Civil, sabadellenc i orientalista,en la necrològica

0
Miquel Civil al seu despatx de l'Institut Oriental de la Universitat de Xicago (Gonzalo Rubio/The Washington Post)

“Cal remuntar-se a fa més de 4.000 anys, han dit els seus col·legues, per trobar algú capaç de parlar tan fluïdament sumeri”: Així s’obre l’extensa necrològica (més de 6000 caràcters) que The Washington Post acaba de dedicar a Miquel Civil Desveus, germà del polític Oriol Civil. Aquest altre Civil, prou oblidat al Sabadell on va nèixer al 1926.

“Miguel Civil, acadèmic preeminent del llenguatge escrit més antic del món, mor als 92 anys”, diu el titular del Post. Celebritat al món, tanmateix. I el món, tot sigui dit, també li deu prou.

Parlar com ningú el sumeri, i com aquesta altres llengües d’on fa 6000 anys (al 4000 aC) va començar l’escriptura, i així la historia en oposició a la prehistòria, no era el major mèrit de Miquel Civil, des del 1964 vinculat a l’Institut Oriental de Xicago. Entremig, al curs 1968-69, també va dirigir, a més, l’ École Pratique des Hautes Études, de París, on s’havia format.

Tant com un excepcional filòl.leg, Miquel Civil ha estat un historiador que pel sentit cultural i per això mateix material, en el seu cas de la Mesopotàmia de quan a Europa no hi havia ni Neolític, anava ben endavant dels seus col·legues d’aquest altre ram. La necrològica a The Washingthon Post, deutora de l’anterior al Chicago Tribune, va molt en aquesta línia.

“Tenia un domini complet de les fonts (els textes en llengües orientals antigues) i un geni especial que anava més enllà del text, fent connexions culturals que altres no podien fer. . . . Un mestre en com entrar dins la mentalitat dels antics”, declara al Post Christopher Woods, actual director de l’Institut Oriental de Xicago i, per tant, deixeble de Miquel Civil Desveus.

Miquel Civil passa a la història per haver dirigit el monumental Chicago Assyrian Dictionary, en 21 volums, o les excavacions a Nippur, actual Iraq, les més riques en les troballes de tauletes mesopotàmiques

La vida de Miquel Civil també ha tingut molt d’excepcional. No va perdre mai el vincle amb Sabadell, i no tan sols per la família. Qui subscriu el recorda perfectament, parlant-hi al 1984 en una entrevista absolutament negligible. Tenia molta cura de mantenir vincles amb la Universitat de Barcelona, amb notable departament de llengües orientals antigues.

D’aquí en va nèixer la que haurà estat la millor revista científica espanyola en el tema, Aula Orientalis, impresa a Sabadell, redacció al carrer de la Indústria, i amb el pintor i mecenes Albert Estrada Vilarrasa d’editor: L’Editorial Ausa. En la trajectòria de Miquel Civil, un detall del qual no parla el Post. Però no tan sols a efectes locals, un fet més que remarcable.

Miquel Civil passa a la història per haver dirigit el monumental Chicago Assyrian Dictionary, en 21 volums, o les excavacions a Nippur, actual Iraq, les més riques en les troballes de tauletes mesopotàmiques (sort, que llavors escrivisin sobre fang o pedra). I, de fet, per ser l’hereu en mèrits dels legendaris Samuel N. Kramer, Adam Falkenstein o Thorkild Jacobsen.

I com va arribar allà Miquel Civil? De naixement, fill d’un altre més recordat Dr. Civil, aquell metge d’abans de la guerra, i d’una mestra filla, a la seva vegada, dels Deusveus dels telers. Potser l’experiència de la guerra civil, que va espavilar els qui la van viure, inclosos nens. I un caràcter inquiet, rigurós, i a la vegada atent i observador. I gran intel·ligència, sens dubte.

En la dècada dels 1950 va ser a París, i bohemi. Extra de pel·lícules, descarregar camions a Les Halles. També ho diu el Post. Probablement hi va coincidir amb els pintors Joan Vilacasas i Manuel Duque.

La vessant més humana, però sense negligir tampoc la científica, la va tractar millor que el Post el seu germà Oriol Civil, en un article publicat a Diari de Sabadell. Al Post, però, tenen molt present que Miquel Civil era fill “de Sabadell, un centre de la indústria tèxtil catalana al nord de Barcelona”, i que l’interés pel sumeri li venia de Montserrat, on va ser novici.

En la dècada dels 1950 va ser a París, i bohemi. Extra de pel·lícules, descarregar camions a Les Halles. També ho diu el Post. Probablement hi va coincidir amb els pintors Joan Vilacasas i Manuel Duque. Però, cosa més important, va fer amistat amb l’orientalista Jean Nougayrol, amb qui va tornar a les aules i es va doctorar, a École Pratique des Hautes Études.

Geniut, o millor dit enderiat, però prou humil per donar conversa a qualsevol, i deixar-s’hi fer preguntes. En la mesura de la qualitat científica que l’ha distingit, i en la que tant haurà aportat, Miquel Civil Desveus ha estat també una persona d’una gran qualitat humana. I molt d’allò de no ser “tifa”, d’estar per casa, atribuït a sabadellencs d’abans. I ara ell.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here