Mor el Dr. Xavier Gondolbeu, metge heròic als Merinals i ànima de l’Opera a Catalunya, amb Mirna Lacambra

0

Al Dr. Xavier Gondolbeu Ramon se’l recordarà sobretot pel fet d’haver estat el marit de Mirna Lacambra, ànima dels Amics de l’Òpera de Sabadell i, per tant, d’Òpera a Catalunya, i enmig per la Fundació Mirna Lacambra-Xavier Gondolbeu, organisme del qual no se’n parla i, només pel nom, diu per on va la qüestió. Tenia més de 80 anys, i malalties diverses.

En el Sabadell dels anys 60, el Dr. Gondolbeu (nascut al 1931) era un jove però senyor metge, del Instituto Nacional de Previsión ara ICS o CatSalut, i tenia al seu càrrec els barris de Can Rull i sobretot els Merinals. Llavors va conèixer la soprano Mirna Lacambra, que encara estudiava al Conservatori i esperava que el Sr. Pàmies, el del Liceu, li busqués un “mecenes”.

Victòria dels Àngels o Montserrat Caballé van tenir mecenes, que llavors en deien “padrins”. Algú que pagués cursos a l’estranger, que tingués contactes… Xavier Gondolbeu no entrava en aquesta categoria. Un metge de barriada, d’allò que just començava a ser la Seguretat Social. Però com a metge, i com a persona, es va fer aviat un nom, en aquelles “barriades”.

Mirna Lacambra, en una entrevista a càrrec d’un “mediàtic”, va confessar no fa molt que, si ha seguit vivint a Sabadell, i aquí els Amics de l’Òpera i Òpera a Catalunya, gran obra de tots dos i mai millor dit, va ser perquè el Dr. Gondolbeu tenia “plaça” aquí, quan es van casar i després. El Dr. Gondolbeu va ser el gran suport de Mirna Lacambra, llavors i fins avui,.

Quan Mirna Lacambra es va fer un nom, entre Alemanya i Amèrica entre finals dels 60 i els primers 70, estava casada amb el Dr. Gondolbeu. Tots dos s’ajudaven, l’un a l’altre, i cadascú en el seu art, o la seva vocació millor dit. A part de la “plaça”, el Dr. Gondolbeu era llavors venerat als seus barris, per metge, per persona i per “guapo”.

No hi havia CAPs, (Centres d’Atenció Primària) Ni tan sols l’Ambulatori, el dit de Sant Fèlix a la carretera de Barcelona. Més enllà de la petita consulta als Merinals, del INP  (Instituto Nacional de Previsión), el Dr. Xavier Gondolbeu anava pis per pis (un barri de pisos més que de cases, “Obra Sindical del Hogar”) quan el cridaven havent-lo de menester. Els qui llavors hi vivien no l’obliden ni l’oblidaran: servicial, eficient i “guapo”.

Per arribar a aquells malalts d’aquells pisos, llavors remots i desavinents, tenia tota una “Odissea”  entre carrers que no eren tals (pols, fang i sotracs). I això, patint-ho també, els veïns li ho tenien molt present: Li ho agraïen i, encara més, les seves qualitats com a metge.

Mirna Lacambra, mentre, va triomfar a la molt important Opera House de Santa Fe New Mexico, i abans a Canadà, amb retrat de Pierre Trudeau llavors primer ministre i pare de l’actual primer ministre, Justin Trudeau. I, a Sabadell, al 1978 a La Faràndula, en els 100 anys del títol de ciutat, amb Montserrat Caballé i l’Orfeó de Sabadell dirigit per Edmond Colomer.

Fins i tot llavors, a Sabadell, Mirna Lacambra era l’esposa del Dr. Gondolbeu, i no a l’inrevés. Això altre ha vingut després, i no deixa de ser injust. Molt. L’ordre, en aquests casos, el posa la convenció social o millor dit, certs prejudicis. I n’hi ha més, avui mateix.

Perquè, en aquest Sabadell… Antics directors de la Simfònica, avui a Sabadell i amics fins ara més que cordials, dient: “he vingut per casualitat”… Ho han dit a “El Dia de Sabadell”, és clar. Però aquí es va a la veritat, o almenys s’intenta.

Mirna Lacambra era tan sols una filla de casa treballadora, del capdavall de la Rambla i allà la d’òperes que s’havien fet als Campos (el teatre més important de Sabadell en el gènere, enderrocat al 1978), que per esforç i estudi abans de condicions, que també, però amb inconmensurable suport familiar, s’intentava obrir un camí en l’art i la vida, en condicions molt adverses.

Quan Mirna Lacambra va conèixer el Dr. Gondolbeu, “guapíssim” en el parer prevalentent no tan sols als Merinals de llavors, i no perquè tant el barri com ell fossin joves, ella era tan sols una estudiant del Conservatori. I ell un metge de pobres, Tots dos artistes, i el Dr. Gondolbeu, com a metge, també. Que l’òpera ara en cartell, dels Amics de l’Òpera a La Faràndula, torni a ser “L’elissir d’amore”…Evidentment, la vida supera la ficció.

Aquest dissabte, als pasadissos del Liceu en l’estrena de “L’enigma di Lea” de Casablancas i Argullol, al Sr, Antoni Quintana Petrus li faltava temps per tornar a Sabadell i saber del Dr. Gondolbeu. El Sr. Antoni Quintana és advocat, dels fundadors dels Amics de l’Òpera i, de ben segur, ha sentit més òperes que la Mirna i el Dr. Gondolbeu plegats. Un senyor. Altres…

Si li volen dedicar un carrer, i tant de bo, que sigui als Merinals, sis plau, o en tot cas a Can Rull. I no per aquesta gent de per aquí baix, o sigui el Centre, perquè a tot arreu hi ha “gent”. A Sabadell com a ciutat, ell i Mirna Lacambra han creat i defensat l’òpera, la Simfònica i molt més. Però en aquest Centre també es recorda quan el Dr. Gondolbeu salvava vides, sobretot allà. Ho recorden víctimes, també. Però per altres motius.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí