El Govern Balear lliura al joier sabadellenc Enric Majoral el Premi Ramon Llull, en els actes de la Diada de les Illes.

1

Els premis Ramon Llull venen a ser l’equivalent balear de las creus de Sant Jordi a Catalunya. Els dóna el govern autonòmic de manera solemne, en ocasió del Dia de les Illes Balears, l’1 de març, i als darrers anys en un gran acte al Palau de Congressos de Palma.

En aquest 2019, condecora així l’orfebre Enric Majoral (Sabadell, 1949), format a l’antiga Escola Industrial de Sabadell. Sense haver perdut mai els vincles amb Sabadell, no tan sols els familiars, Enric Majoral és una de les grans referències de Formentera, illa que al 1971 va descobrir junt al pintor Antoni Taulé, també sabadellenc i aquest establert de fa anys a París.

Aquell primer cop, van anar a Formentera per treball. A Enric Majoral, que de delineant havia arribat a aparellador (arquitecte tècnic), l’havien contractat en l’obra d’un dels primers hotels de Formentera, a la platja de Migjorn. Va ser el seu últim i pràcticament únic treball com a arquitecte tècnic, una carrera. I es va quedar “enganxat” amb l’illa llavors remota, gens coneguda “popularment”.

El Govern Balear lliura al joier  sabadellenc Enric Majoral el Premi Ramon Llull, en els actes de la Diada de les Illes. 1

Bob Dylan havia descobert Formentera poc abans, al 1967. El mateix any que hi va arribar d’Eivissa el primer cable elèctric. D’aquella època ve la llegenda dels “hippies”, potser més llegenda que realitat.Més cert, però, que l’illa era un indret molt pobre llavors, moltíssim, però verge, amb paisatges i llums de gran força i per tant suggestió. Va ser on Enric Majoral es va convertir en joier i orfebre, al cas artista.

Des que al 1974 va formar part dels fundadors del mercat d’artesans de la Mola (prop del far que va immortalitzar Verne sense haver-lo vist mai, es clar, i els acantilats batuts per les onades) Enric Majoral ha rebut infinitat de premis, reconeixements i, sobretot, una creixent projecció internacional. Té obra en permanència al Museum of Arts and Dessing de Nova York (MAD-NY).

De premis, el Nacional d’Artesania que al 2007 li va concedir el Ministeri d’Industria, el de Fill adoptiu de Formentera o, al 2014, el Premi a la Trajectòria del Col·legi Oficial de Joiers, d’Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya. A Barcelona, on té taller a més del de Formentera, ha impartit classes a l’Escola Massana, i hi té botigues pròpies.

A Sabadell, Majoral és referència constant a l’aparador de la rellotgeria Borrell, al Passeig. Va ser un dels primers, si no el primer, on es van mostrar joies seves, fa més de 40 anys. Li va posar el pintor Alfons Borrell i l’enyorada Rosa, al front de l’establiement. L’amistat i l’admiració mútues els venen d’aquell Sabadell dels anys 70, més o menys al voltant de l’Acadèmia de Belles Arts, llavors amb la Sala Tres.

Tanmateix, l’obra de Majoral prové amb rotunda evidència de l’imaginari que ha creat amb tot de detalls del paisatge de Formentera. Formes, textures i colors, en les onades, les sorres, les algues, les petxines, les roques, la sequetat de la terra, les sabines o les figueres fetes per resistir temporals, l’arquitectura popular que de tan simple fins sembla moderna…

No és tan lluny del sentit del paisatge d’un pintor com Alfons Borrell, radicalment abstracte. Enric Majoral, a partir de Formentera, i representant-la, ha anat creant el seu imaginari fora de tòpics perquè, entre d’altres raons, abans d’ell l’illa també era verge en aquest sentit. Bob Dylan, en persona, hi va arribar abans que l’electricitat, i per tant els discos.

Entre els tòpics, hi ha el d’una particular relació entre Sabadell i Formentera que, com a tòpic que és, se sustenta més en una cosa com de colònia d’estiuejants, en la qual fins i tot va formar en certs moments el mitificat alcalde Farrés. Però la relació de Majoral amb l’illa va més enllà. I, per això també, el Premi Ramon Llull atorgat pel Govern de les Illes Balears.

1 COMENTARI

  1. Estimat Josep Maria
    En el teu article esmentes la sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell de manera errònia
    El nom original era Sala Tres i mai com tu la anomenes
    Com a component en el seva época d’aquesta sala t’assenyalo que sempre vam tenir especial cura en anomenar-la com t’indico
    Posteriorment es va inaugurar una sala d’exposicions privada, propera a la casa Duran, que es va anomenar i pot ser que segueixi anomenant-se, si és que encara existeix, com Sala NOVA 3
    Només era per aclarir el tema Moltes expressions

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí