Del viatge en bicicleta del sabadellenc Joan Manel Monterde: Els invisibles d’Iguazú

0

Puerto Iguazú, al nord d’Argentina, és un dels llocs més famosos del món a causa de les cèlebres catarates que porten el seu nom i viceversa. Un lloc on es generen milions de dòlars en beneficis a causa del turisme però que la població certament veu passar de llarg. Aquest article en segueix un d’anterior a El Dia de Sabadell, El perquè de viatjar a poc a poc. (El sabadellenc Joan Manel Monterde està travessant Sudamèrica en bicicleta, com dóna raó en aquests artícles)

Puerto Iguazú, també amb grans centrals hidroelèctriques a l’entorn, és un lloc on la població té talls de llum diàriament, on no arriba l’aigua corrent a molts punts de la ciutat, on quan plou es desborda el clavegueram que en realitat discorre per la superfície i que en alguns barris porta les aigües negres.

Puertp Iguazú compta amb 43 barris però molts d’aquests barris figuren com a “zona verda” per que no estan regularitzats, com el barri San Juan que segueix sent un abocador. En aquest entorn hi ha centenars de nens amb problemes alimentaris, alguns d’ells amb malnutrició. Evitar que prossegueixi és possible, fer-los visibles és possible.

Del viatge en bicicleta del sabadellenc Joan Manel Monterde: Els invisibles d'Iguazú 1

També hi ha una zona rural anomenada les 2000 hectàrees (zona ocupada per més de mil famílies que no tenien terres en on assentar-se i que viuen amuntegades en la pobresa guanyant-li espai als boscos).

He tingut la sort de conèixer a Ricardo Aranda, un ciutadà sense més ambició que la de millorar la vida d’aquestes persones maltractades per la indiferència i injustament titllats com aprofitats del sistema per rebre les poques o nul·les ajudes ja no a nivell nacional si no municipal .

Del viatge en bicicleta del sabadellenc Joan Manel Monterde: Els invisibles d'Iguazú 2
Ricardo Aranda a la seva cuina on s’elabora el menjar per a els nens.

Van ser els Sense Terra, ara tenen terra però segueixen sent els oblidats, són els invisibles.

El projecte

Al costat d’ell, la seva família, i altres voluntaris viatgers treballarem per organitzar una xarxa d’ajuda d’emergència que pugui romandre en el temps i en un futur no llunyà començar a implementar programes d’educació que permetin l’autosuficiència alimentària on voluntaris especialistes en permacultura i de eononomía social i solidària ajudessin al desenvolupament del projecte i la seva sostenibilitat, aconseguint així que aquests nens tinguin una vida digna i un futur.

El primer pas d’emergència es tracta de captar menjar en els mercats de la ciutat així com en els Hostels voluntaris on el turisme pernocta.

El turista es lleva al matí i desconeix que també hi ha una ciutat invisibilitzada dins de la ciutat turística i que a la vora de la meravella de la natura que són les Cataractes d’Iguazú hi ha fam i misèria .El potencial d’un turisme responsable que prengui consciència és molt poderós i fa que les institucions també es posin a funcionar degudament i eficientment.

Del viatge en bicicleta del sabadellenc Joan Manel Monterde: Els invisibles d'Iguazú 3

Volem donar a conèixer aquesta ciutat invisible. Quan el menjar arriba a aquestes zones oblidades, els ulls dels nens que reben el menjar tornen a reflectir aquesta esperança i somriure perduda.

Del viatge en bicicleta del sabadellenc Joan Manel Monterde: Els invisibles d'Iguazú 4

“El contrari de l’amor no és l’odi, és la indiferència. El contrari de la bellesa no és la lletjor, és la indiferència. El contrari de la fe no és heretgia, és la indiferència. I el contrari de la vida no és la mort, sinó la indiferència entre la vida i la mort “

Elie Wiesel

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí