Mig Parc Catalunya entre Can Feu i Gràcia. Amb el de la Sagrera, obre una nova generació de jardins.

0

El parc a urbanitzar entre Can Feu i Gràcia, on s’han soterrat les vies del tren, abasta just la meitat de terreny del Parc Catalunya. Si aquell fa 45 hectàrees, aquest en farà 24, entre el Castell de Can Feu i l‘estació Gràcia Can Feu dels Ferrocarrils. La primera fase, ara amb el projecte executiu adjudicat, tan sols arriba a les 2.3 hectàrees.

Pero aquestes primeres obres, a començar d’aquí un any, afecten al tram més crític: Intervé sobre la llosa de formigó que a la fi cobreix la via i n’ha conquerit l’espai per a la ciutat i l’urbanisme, i més sensible, té al voltant carrers formats i poblats, tallats fins ara per la trinxera del ferrocarril.

Hi haurà carrils per on passaran automòbils, a més de verd. A velocitat i intensitat contingudes. Els autors del projecte, l’estudi sabadellenc Eudard Fenoy Associats ho veu convenient, i segurament part dels veïns. S’ha de poder creuar, fer drecera. “Al voltant del Parc hi ha veïnats inconexes. S’ha d’articular barri“, justifica Fenoy.

Els blocs de pisos dits de les Galàxies, les cases de Can Feu que va promoure Caixa de Sabadell, les que va construir l’Anònima Marcet, la successió de petits tallers que baixa del carrer Caresmar i segueix, i enmig altres nuclis dispersos de cases o grans fàbriques. El nou parc se situa ben bé en el centre de tot aquest mosàic, ara caòtic.

Ha de tenir potència per a esdevenir-ne el centre vital, i donar sentit a l’abigarrat que l’envolta. Les primeres imatges del projectes, encapçalat precisament pel títol “Teixint els barris” fan pensar en les que, a Barcelona, es plantegen per al futur Parc de la Sagrera, sobre el que serà l’estació del Tren d’Alta Velocitat.

Els arquitectes sabadellencs que han guanyat el concurs pel parc de Gràcia-Can Feu i els de Barcelona al càrrec del projecte de la Sagrera comparteixen dades i idees

El de Barcelona farà el doble: 40 hectàrees que l’acreditaran com el més gran de la ciutat. Però damunt la llosa del ferrocarril hi va una successió de paneres d’arbusts i herba, sota pèrgoles i marquesines. “És el que dóna el metre de terra entre la llosa de formigó i la superfície, aquí i a la Sagrera“, assenyala el sabadellenc Eduard Fenoy

Els arquitectes sabadellencs que han guanyat el concurs pel parc de Gràcia-Can Feu i els de Barcelona al càrrec del projecte de la Sagrera comparteixen dades i idees. “Hi ha molt bona relació entre tots dos estudis: col·laborem“, indica Eduard Fenoy. De fet, comparteixen problemes: els drenatges de l’aigua de pluja, les terres i el verd…

Però entre Gràcia i Can Feu hi haurà més arbres, amb majors capçades, La llosa del ferrocarril només afecta una tercera part de la superfície, en aquesta primera fase. En els amples de 20 o 30 metres, es la franja del mig, que no arriba als 10. Arran dels edificis, hi ha terra pel plantar i donar ombra. Aquesta franja tampoc serà desolada.

A més d’arbusts i paneres, dominaran les pèrgoles i marquesines. Donaran llum a la nit, ombra de dia i assenyalaran els itineraris per on travessar de Gràcia a Can Feu on hi havia les vies. És la part més arquitectònica del projecte, que inclou quioscs, zones de repós, joc infantil i un amfiteatre, a prop de l’estació.

En les fases següents el parc seguirà cap a Can Feu, al voltant del Castell fins a trobar les restes de l’històric i enyorat bosc. El nou parc s’hi tornarà més verd i fresc, amb tres basses d’aigua, i obert als afores. En això, molt diferent al de la Sagrera, que no deixarà d’estar engaviat per la Meridiana. El d’aquí, superarà millor la Rambla Ibèria.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí