A l’orgue de Sant Fèlix: En la confluència d’escoles organístiques

0

Obres de Muffat, Bach, Casanoves, Widor, Franck.
Fernando Artime, orgue.
Església de Sant Feliu de Sabadell, 14-4-19.

Diumenge el cicle d’orgue organitzat per l’Associació Amics de l’Orgue de Sabadell i la Parròquia de Sant Feliu van oferir la seva cita mensual amb un recital d’entrada gratuïta compensada per una aportació econòmica voluntària en acabar el concert. El costós manteniment de l’orgue així ho condiciona. L’asturià Fernando Artime va interpretar un programa llarg, amb obres ambicioses que tant tècnicament com musicalment era exigent per l’ intèrpret com per l’oient. El Coral núm.1 en Mi Major de Cesar Franck amb què cloure la sessió n’era un exemple clar per la densitat de textures i la treballada construcció d’una peça que fins l’esplendor final amb sonoritats expansives i monumentals de la coda en tonalitat major.

L’espectacularitat va quedar més centrada en la Toccata V del recull de 12 tocates aplegades el 1690 com a Aparatus musico-organisticus del compositor francès d’ascendència Georg Muffat va ser un excel·lent pòrtic en la combinació d’una música cosmopolita a l’època –perdó per l’anacronisme- amb tocs alemanys, italians i francesos. Una confluència d’escoles i estils barrocs també es va copsar en la Sonata núm.4 en Fa major del sabadellenc Narcís Casanoves (la italiana i la ibèrica) hereva del llegat d’Scarlatti ii en la transcripció que Bach va fer del Concert en re menor BWV 596 sobre un concert de Vivaldi durant el seu període a les ordres del príncep elector de Weimar. Aquesta adaptació clarament bachiana que transporta a una dimensió constructiva i dialèctica que va més enllà de la perfecció i lògiques tècniques, de la qual només a la fuga va mancar un punt de transparència i fluïdesa, percebent-se la superposició de línies melòdiques amb un cert amuntegament, més fruit del mecanisme de l’orgue que d’Artime.

Els dos primers moviments de la Simfonia núm.5 en Fa menor Op. 42 núm. 1 de Charles-Marie Widor també van centrar el programa enllaçant amb la tradició del gran repertori organístic francès. Amb reminiscències bachianes (frases de perfil barroc, efectes monumentals i fugats), clarament exposades en la digitació de Artime, va enfocar-la en la seva varietat expressiva combinant els caràcters festiu, cerimonial, ascètic i de lirisme tornasolat. En resum, un altre bon concert, menys espectacular però en favor de la recerca de sonoritats des d’un posicionament temperat, reflexiu, contemplatiu, gens dramàtic que va satisfer al públic que va anar augmentant al llarg del concert. La propera cita serà el 19 de maig podrà gaudir del concert que oferiran l’organista Eduard Vila Perarnau i l’oboísta Núria Moreno.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí