El que li cal a Sabadell segons el nou llibre de Manel Larrosa: Capital, en diners, i capitalitat, en atracció

0
Manel Larrosa (Helena Torrent/El Dia de Sabadell

“Ser capital en el doble sentit del terme capital: El capital i la capitalitat. I socialitzar”. Manel Larrosa, qui va ser regidor en els dos primers mandats d’Antoni Farrés, del 1979 al 1988, ho marca com a finalitat, i d’aquí vindrà allò tan farressià del “model de ciutat”, al seu nou llibre, “Sabadell, ciutat fletxada” que aquest dilluns (19,30 h) es presenta a la Llar del Llibre (Sant Antoni, 20).

“És un llibre de propostes, sobretot”, adverteix Manel Larrosa. Les propostes, ara a Sabadell, son com allò de l’or en les palanganes aquelles del Far-west. Però a la vista de l’índex, hi ha un cert component de memòries (l’experiència és un grau, i això no va dels graus pels qui van fer servei militar), i tant o més un molt d’anàlisi i diagnosi: On som i on es pot arribar.

Manel Larrosa és tan poc militar, però sí estratega, que no es posa medalles. N’ha guanyat moltes, però. Sense la seva tasca com a regidor el Parc Catalunya no seria el que és (l’Eix Macià, que va començar, el van seguir altres i, de fet, no s’ha acabat), ni tampoc el barri de Torreguitart. Però, per poc militar, no es vindica en batalletes. Gens. Descriu i explica.

I la gran dada, des d’aquesta distància crítica començant respecte a ell mateix: Sabadell ha esdevingut ciutat dormitori, segons constaten els índexs de població ocupada resident de l’Idescat. Més veïns que treballen fora que no pas a la ciutat mateix. Terrassa no ha arribat a tant. Però, així i tot, Manel Larrosa no veu pitjor Sabadell que Terrassa.

“Terrassa té majors desequilibris socials”, constata Manel Larrosa. Perquè el llibre no va tan sols d’urbanisme ni de planejament o estratègies territorials, tot i que també. “Una mirada en favor d’un nou municipalisme”, apunta el subtítol. L’urbanisme es deu a la vida de veïns i forasters i a l’economia en particular. Els primers capítols del llibre obren fronts, al respecte.

I, a destacar, la tercera part de les quatre que estructuren l’obra: “Una estratègia urbana”. Hi van capítols amb títols tan suggerents com “La decadència de Sabadell”, “El Passeig de la Plaça Major és la zona zero de Sabadell” (com allò de les Torres Bessones de Nova York o “Gran Via: instruccions de voladura“. I capítol final: “Per un model urbanístic d’excel·lència”.

(Aquí, clicant-hi a sobre, la coberta i l’índex)

mlarrosa Flexant SBD

El quart i final va de polítiques d’habitatge, i aquí el projecte i programa Sabadell 5000 amb el qual planteja edificar 5000 pisos d’habitatge dotacional (per joves o altre segments específics) en finques municipals qualificades com a equipaments. Tant o més que per donar sostre, serviria per revitalitzar i dignificar trames urbanes, tant al Centre com a barris.

Habitatge, treball, serveis, oferta cultural i educativa, qualitat de vida en general… amb el creixement convenient per aconseguir-ho i, una cosa amb l’altra, millor eficiència en el funcionament urbà de la ciutat. D’aquí, com ve a dir, capital a atraure via inversions, i la capitalitat com a capacitat d’atracció i ordenació sobre el territori, comarca, regió i nació. I, així mateix, “redistribuir i equilibrar, en sentit socialdemòcrata”. La política d’habitatge en seria tan exponent com els serveis: sanitat, educació, cultura…

La presentació de “Sabadell, Ciutat fletxada: Una mirada en favor d’un nou municipalisme”, va a càrrec de Núria Aymerich, secretària tècnica del Gremi de Fabricants i de la patronal CIESC, la comarcal de Sabadell. Més enllà de l’urbanisme, tot i que en sigui un principi i una eina. A la Llar del Llibre, aquest dilluns, hi haurà expectació. Idees i propostes: el que falta.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí