El tèxtil de Sabadell fa lluir les modistes amb una espectacular exposició al Museu d’Història de Catalunya

0

Milers i milers de vestits i altres peces de roba procedents de tota Catalunya, però tots ells reunits i documentats a Sabadell en la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau, creada i dirigida per Josep Casamartina . I tot plegat en més de mil metres d’exposició, brillant en el muntatge, i una desena llarga de videos a més de fotografies i quadres tan assenyalats com els olis “Les modistes”, del sabadellenc Vila Arrufat, o “Les cosidores”, de Joaquim Sunyer. Del Noucentisme, clàssic, a l’inici de les avantguardes.

Amb el títol “Moda i Modistes”, des d’aquest divendres i fins al Pilar és oberta al Museu d’Història de Catalunya, al costat del port, i s’hi esperen centenars de milers de visitants. Tants o més dels aconseguits per les altres grans mostres produïdes per la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau: “Barcelona, alta costura” o“Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008. Mig segle d’indústria i moda”, al 2010 i 2013 respectivament al Palau Robert.

I la moda, a més, ha esdevingut de llavors ençà en nou i potent atractiu de grans museus del món, desplaçant o alternant amb l’art actual o antic, l’escultura o la pintura. El Metropolitan de Nova York amb la mostra que fa poc va dedicar a Dior, el Victoria & Albert amb la que va protagonitzar-hi Mary Quant, inventora de la minifaldilla… Però cap, ni l’exemplar Museo dei Tessuti de Prato, la ciutat bessona de Sabadell a Itàlia, no ha tocat mai les modistes.

Fer una gran exposició dedicada a les modistes té tant de mèrit, i d’atractiu i suggestió, que si no l’han fet al Met de Nova York ni a Prato (i aquest, quin carinyo de museu, perquè Prato no és pas menys que Sabadell) és perquè només la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau és en condicions de fer aquest pas i, a més de fer-lo lluir. Pot perque abans i tot, va posar en valor l’alta costura, amb noms i peces tan o més valuoses, i així mateix el prêt-a-porter.

“Les modistes van contribuir a fer gran l’alta costura, i viceversa. I també hi ha grans peces obra de modistes”, que afirma Josep Casamartina. L’exposició, en efecte, no fa enyorar les peces úniques i crucials de Lanvin, Balenciaga o Pertegaz que la col.lecció sabadellenca va exhibir al Palau Robert, i d’aquí va cedint en prèstec a exposicions de grans museus. De vestits de mèrit, i vistosos, no menys lluïment. Però aquests d’ara, són de modistes.

Les modistes seguien tan de prop l’alta costura, la “tendència” al dir d’ara, que pagant o copiant aconseguien patrons dels grans noms de la moda. A Sabadell, les mítiques germanes Muntané, modistes amb taller al carrer de la Indústria, eren en això clientes de Dior, en les grans cases de París. Modistes de pobles i tot anaven a les desfilades de Barcelona. Pagant, també, compraven patrons i, a cases com Santa Eulàlia, “cortes” de teixit, fabricats a Sabadell és clar.

El tèxtil de Sabadell fa lluir les modistes amb una espectacular exposició al Museu d'Història de Catalunya 1
“L’alta costura és artesanal, el prêt-a-porter és industrial, però tenen en comú que han de dedicar temps a crear col·leccions. Les modistes, en canvi, no podien dedicar aquest temps a crear, però així i tot emulaven la creativitat de l’alta costura, la difonien, de fet, i oferien uns vestits personalitzats i artesanals, a diferència del prêt-a-porter. En aquests tres nivells o registres, hi va arribar a haver relacions de complentarietat”, veu Josep Casamartina.

“A més de ser les grans difussores de la moda, i tenir molt d’ofici, arribaven a tot arreu i tenien una relació molt més propera i assequible a les clientes que les cases de costura”, recorda Josep Casamartina. Pot semblar una obvietat, però a l’exposició aquestes relacions dónen molt de joc, més per la banda cultural que la social: Les modistes van ser motiu de promoció, i també atenció, per part d’un incipient feminisme, sovint conservador o catòlic.

I, més enllà, entrat el seglclar, la fascinació pels vestits de les actrius de cinena a més de les aristòcrates, allò del “glamour”… a nivell més popular, però amb molts matisos. L’exposició en treu partit i en mostra els resultats, els vestits fets per modistes, a gairebé tots els caps de comarca, barris de les grans ciutats i també pobles. Amb noms i cognoms. Tot un món que, abans de Paris s’il·luminava des de Barcelona, i en molt es fabricava a Sabadell.

El tèxtil de Sabadell fa lluir les modistes amb una espectacular exposició al Museu d'Història de Catalunya 2
“Clientes de cases de costura també es feien fer roba per modistes i, a cases de costura com Santa Eulàlia, també venien roba a “cortes”. El de les modistes van ser un gran mercat per les fàbriques sabadellenques de novetat de senyora, que també tenien de clients els grans de l’alta costura i, després, la confecció del prêt-à-porter”, evoca aquest sabadellenc. No és gens casual, tot el contrari, que la Col·lecció Antoni de Montpalau sigui de Sabadell.

En els teixits dels vestits, fets per modistes de tot Catalunya, reconeix articles de Molins Germans, Bombardó, Ginabreda, Francisco Casas, Tintoré Turull i la infinitat de fabricants e Sabadell. De Sabadell, també, la part corresponent dels donants que aporten vestits a la col·lecció, sovint famílies tèxtil. De modistes de Sabadell, a més de les Muntané, Maria Camprubí, Carme Lladó, Anna Blanquer, Maria Comas, Montserrat Cabañero… “Em deixo molts noms, perquè a l’exposició són moltes modistes”, adverteix

El tèxtil de Sabadell fa lluir les modistes amb una espectacular exposició al Museu d'Història de Catalunya 3
Els audiovisuals de “Moda i modistes” també són obra sabadellenca, en concret del cineasta Ferran Alberich autor així mateix, en la seva dilatada carrera de la restauració de “Vida en Sombras”, l’obra mestra del sabadellenc Ferran Alberich, i de tot de grans clàssics. En els crèdits, el comissari adjunt Ismael Muñoz i un gran desplegament de tècnics i professionals coordinats pel Museu d’Història de Catalunya. Exposició de gran producció.

I per Sabadell, també, un nou tast del que, encara en més i millor, podria ser el Museu dels Teixits a ubicar en la fàbrica Artèxtil. Tot de sabadellencs són en el projecte, de l’urbanista Manel Larrosa a l’historiador Josep Maria Benaul, ara nou director de la Fundació Bosch i Cardellach. Les reticències o la franca oposició, a aquest projecte més que “de ciutat”, se circumscriuen al medi dels funcionaris i polítics locals, aquests en remarcable unanimitat. Manen a Sabadell, i prou es nota. Però més enlla, de Barcelona al món, no manen tant. D’aquí que la resta del món pugui apreciar el tèxtil de Sabadell.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí