L’evocació de Miquel Civil, “qui millor ha parlat sumeri en 6000 anys”, omple el Pere Quart

0

Tal com la gran premsa dels Estats Units ha anat a pàgines senceres arran la mort de Miquel Civil Desveus (Sabadell, 1926-Xicago, 2019), l’assiriòleg que més sabia de la vida i llengua dels sumeris, la sala gran del Casal Pere Quart ha fet goig aquest vespre en l’homenatge postum que li ha dedicat l’Ajuntament. En vida, la feina el motivava més que els honors.

HI havia expectació, per l’acte. La notícia de la mort de Miquel Civil va ser, al febrer, una de les més llegides a El Dia de Sabadell: “The Washington Post dedica una pàgina al Dr. Civil, sabadellenc i orientalista,en la necrològica”, tal com es deu haver esdevingut igualment en altres medis: Diari de Sabadell, El Pais o Ara entre els més propers. L’acte ha fet present l’interés.

I molt en tal com ell era, que hem pogut reconèixer els pocs sabadellencs afortunats d’haver-lo tractat. Venia a Catalunya sempre que podia, per ajudar l’Institut d’Estudis Orientals de la Universitat de Barcelona, o la Pompeu, i a Sabadell per la revista Aula Orientalis, de l’editor per Albert Estrada al carrer de la Indústria. Però, tampoc aquí, no se’l veia d’homenatges.

Molt gran. Arran la seva mort, i potser perquè en vida no s’ho hauria deixat dir, per respecte més que per falsa modèstia, la wikipèdia ha acabat testimoniant, fa uns dies, que ningú com ell va heretar i ampliar la saviesa i la bonhomia d’aquell Samuel Kramer, autor del gran best-seller titulat a Espanya “La historia empezó en Sumer”, fundador de la sumeriologia.

A mitjan segle XX, també a Espanya, Kramer va ser un fenòmen editorial superior i tot al d’un Sagan en l’astronomia. Amb una diferència: Carl Sagan no va ser el primer astrònom, tot i que ningú no l’ha superat com a divulgador, i en canvi Kramer sí que va ser el primer capaç de llegir les tauletes de fang on el sumeri va ser la primera llengua en quedar escrita.

L'evocació de Miquel Civil, "qui millor ha parlat sumeri en 6000 anys", omple el Pere Quart 1
Kramer s’ha citat a l’acte d’avui. Hi ha anat Oriol Civil, germà petit de l’homenatjat, referint com va ser a través de “La història empezó en Sumer” va veure i entendre a què es dedicava el seu germà, llavors ja establert a l’Oriental Institute de Xicago. I així mateix Lluís Feliu, de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona, en la semblança científica.

Però a Sabadell i avui, com enlloc i mai abans, n’ha emergit la infància i joventut. Escolà a Montserrat a sis anys, la guerra quan en tenia 11, i el retorn al monestir on de seguida va ser apreciat per una intel·ligència aguda, traça pel dibuix i la fascinació per les 1300 tauletes sumèries que el Pare Ubach hi havia dut. Civil, adolescent, va ser el primer a desxifrar.

El Pare Pius-Ramon de Tragan, una mica més jove que Miquel Civil, condeixeble seu, i de fa anys al front del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat, n’ha referit més que les anècdotes. També, i això més el seu germà Oriol, com a 30 anys va deixar el monestir i va anar a Paris on, tot i tenir títols, l’Ecole d’Hautes Etudes li va obrir les portes, pel que sabia.

“Per conèixer el món antic, és tan important comprendre el paisatge com la llengua”, en sentència que Lluís Feliu ha exposat en més detall i ha atribuït a Miquel Civil. En efecte, el sabadellenc va obrir els estudis de les llengües mesopotàmiques a la cultura material, i en ella la història i la geografia humana, a més de la lingüística comparada. Tot un gran salt.

Segurament ,per això també, d’aquí el Miquel Civil que ha estat qui més vocabulari i amb millor gramàtica ha dominat el sumeri i les llengües assíries d’ençà els 4000 anys abans de Crist, tal com fan presents els 21 volums del monumental Chicago Assyrian Dictionary que va dirigit. I, igualment, la vida, testitominada als escrits cuneiformes de les tauletes.

En elles, Miquel Civil va saber de plets o acords entre persones i famílies d’aquelles temps, però així mateix com elaboraven cervessa o com llauraven els camps, amb ginys fascinants. Les arades de doble rella, que permeten sembrar alhora que es llaura i a Europa van fer la revolució agrària a l’Anglaterra del XVIII, havien existit a Sumer al 4.000 abans de Crist.

Se sap per Miquel Civil Desveus que així ho va llegir i entendre, en les tauletes de fang, i talment ho ha recordat avui el Pare Pius Ramon de Tragan. I una dada més anecdòtica, en la geneologia que avui n’ha esbossat Oriol Civil. El besavi de Miquel Civil va ser Francesc Duran Cañameres, constructor del primer teler mecànic a Espanya i pare de la metal·lúrgia local.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí