Homenatge en els 40 anys de l’assassinat del policia municipal Bisbal: El crim dels Grapo contra Sabadell i la democràcia

0

Homenatge cívic a Joan Bisbal Vilardell, policia municipal que al 1979 va ser assassinat pels Grapo, a Sabadell. Serà aquest dimecres al Parc Catalunya, a la Plaça Ernest Lluch. del Parc Catalunya 19,30 hores. El seu fill, fotoperiodista, és company de professió en un altre medi. Convoca la família, també. Així i tot, o potser per això, El Dia de Sabadell no ha estat informat formalment de l’acte, ni convidat. És igual.

Ocasió per reproduir un article al respecte publicat fa 15 anys que, curiosament, en webs dites alternatives segueix encara penjat junt amb tot d’insults a l’autor, qui aquí subscriu. Escriure sobre el terrorisme i les seves víctimes segueix penalitzat. Tot i que l’article s’hauria d’afinar, dóna alguna dada que enlloc més no s’ha donat, ni abans ni després. Títol original: El Crim dels Grapo contra Sabadell. Deia, i diu, així:

Homenatge en els 40 anys de l'assassinat del policia municipal Bisbal: El crim dels Grapo contra Sabadell i la democràcia 1
Cada maig, en efecte, fa anys del primer assassinat de caire terrorista que es va produir a Sabadell en la transició democràtica. Elements dels GRAPO, que des de feia mesos tenia establert un grup a Sabadell, van disparar contra dos policies municipals. El policia Joan Bisbal Vilardell, que llavors tenia 30 anys, va morir a l’acte d’un sol tret.

El crim es va perpetrar el 22 de maig del 1979, entre la una i dos quarts de dotze del migdia, a la carretera de Terrassa. En concret, en un descampat a l’entrada del carrer d’Amèrica davant de les cases de la Serra d’en Camarò. Tot i que els policies anaven al cotxe particular de Joan Bisbal, un SEAT 127, i estaven vestits de paisà , els assassins els tenien vigilats de feia dies, tot planificat. Un tret al cap els va bastar.

Homenatge en els 40 anys de l'assassinat del policia municipal Bisbal: El crim dels Grapo contra Sabadell i la democràcia 2
Els antecedents mes immediats es remuntaven al 6 de maig, quan al carrer Ribot i Serra, pels volts de les onze del matí­, la Policia Municipal va detenir un primer membre dels GRAPO. Anava junt amb d’altres tres joves, que van fugir. Tots quatre portaven una llarga estona rondant, sense anar aparentment enlloc, per aquelles carrers tanmateix propers a la comisaria de la Policia Nacional. A l’extrem que van suscitar sospites en el veinat.

Al detingut, Juan Antonio Sánchez, se li va trobar una llibreta on tenia apuntats números de matrícula de cotxes pertanyents a policies nacionals, en servei a la ciutat. A partir d’aquí­ es va delatar la seva vinculacióals GRAPO. Hi van seguir dues detencions mes el mateix dia. La d’un veí del Torrent del Capellà , posat en llibertat al cap de poques hores, i la d’un treballador de l’empresa Roca, a qui la policia va anar a trobar al seu lloc de treball.

Des de feia mesos, almenys des de mitjans del 1978, l’anomenat braç polític dels GRAPO, el Partido Comunista de España(reconstituido), tenia un nucli mes o menys estable a Sabadell. En donava raó l’aparicióde propaganda i pintades seves, en especial al sector nord de la ciutat. I, d’una manera molt discreta, clandestina, accions de proselitisme i captació de nous militants.

Els activistes, vinguts de fora de la ciutat, es movien d’una manera molt discreta en ambients com el de l’Asamblea de Parados que, en aquells mesos, va fer nombroses concentracions i una tancada a l’església de Ca n’Oriac. Més que intervenir en aquell moviment, on no van tenir el mes mínim protagonisme, buscaven el contacte personal amb els qui, d’entre els concurrents, veien més predisposats.

Aquest medi en concret era molt significatiu d’allò que, en en aquell moment de la transició es va anomenar el “desencant”. Els sindicats i partits d’esquerra que havien pres força en el final del franquisme perdien virtualitat, al menys en part, davant la crisi industrial del moment i la institucionalització del nou règim democràtic. En els seus marges, sorgien moviments autònoms, com aquella Assemblea de Parados.
Aïllats, pero criminals

El discurs dels GRAPO, primari i sobretot delirant, no va tenir cap ressó a la ciutat, ni tan sols en aquells moments. La cultura política creada, en particular a Sabadell, per l’eesquerra i fins i tot per l’extrema esquerra, tenia mes volada i no connectava amb les aberracions d’aquell grupuscle. Fins i tot les restes del FRAP s’havien presentat a les primeres municipals democràtiques poques setmanes abans, sota el nom de la històrica Izquierda Republicana.

Però, per molt aïllat i petit que fos, aquellnucli es bastava per recollir dades que servissin per preparar atemptats. Era el que estaven fent. D’aquí el valor d’aquelles detencións practicades per la Policia Municipal, que de fet va culminar amb l’extinció dels Grapo a Sabadell i, també, va derivar en l’asassinat de Joan Bisbal.

Immediatament després d’aquelles primeres detencions a càrrec de la policia municipal, els Grapo van anar a matar Joan Bisbal, en un asassinat que va tenir tant de represàlia o revenja com, més encara, de voluntat d’atemptar contra la democràcia que acabava d’arribar i, a Sabadell, fins i tot amb un alcalde comunista, Antoni Farrés. En aquell maig no duia ni un mes al càrrec.

Joan Bisbal, nascut a Sabadell 30 anys abans, no era ni mes ni menys que un policia municipal, un servidor públic. Va ser un crim contra un ciutadà i contra els seus conciutadans, als qui va protegir fins a perdre.hi la vida; Un crim contra la ciutat i la democràcia llavors incipient. També per això la ciutat li està en deute, per sempre més. Per sentit democràtic, ciutadà i, per tant, humà.

Va deixar vídua, embarassada llavors de quatre mesos. El president Tarradellas va encapçalar el dol al funeral, a l’església de la Santíssima Trinitat, en el qual segons El Pais van assistir desenes de milers de sabadellencs. Encara més injust que la mort seria l’oblit.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí