Gran final de temporada: La Setena de Beethoven, el concert per violí de Dvoráck amb Birgit Kolar, i Nuno Coelho a la batuta

0

“No es tracta de voler dir coses noves: es tractar de dir i transmetre”, diu el jove però brillantíssim Nuno Coelho, de Porto però fet a Lisboa (“només hi ha rivalitat al futbol” matisa) , i de fa anys reclamat arreu del món que aquest divendres a la Faràndula i dissabte al Palau pren la batuta en la cloenda de la temporada de la Simfònica (OSV), la de Sabadell.

Programa entre el més gran del gran repertori: La Setena de Beethoven i el Concert per violí de Dvorack amb una altra artista no menys excepcional com a solista: l’austríaca Birgit Kolar. La primera dona en formar com a concertí en les grans orquestres del seu país (titular a la de Linz, assídua a la Filharmónica de Viena) i, com a solista, gran trajectòria internacional.

“No l’havia dirigit mai, i de debó que a més de tenir les idees molt clares, i un coneixement magistral de l’obra, té un sensibilitat que a mi, personalment, m’ha emocionat molt”, en diu Nuno Coelho en acabat els assajos. Ell també es va formar com a violinista, cosa freqüent entre directors d’orquestra. Però, no només per això, “tots plegats estem connectant, molt”.

Nuno Coelho és ara amb la Simfònica, a Sabadell, perquè és el darrer guanyador del Concurs Internacional de Cadaqués, premi que implica una llarga gira amb les millores orquestres d’Espanya. Mentre, ve de treballar amb Gustavo Duhamel, l’última gran aportació creativa al llegat de Beethoven. Però, evidentment, el jove director portugués té idees pròpies.

Ha estat durant dos anys director assistent de la Netherlands Philharmonic, i ha alternat amb l’altre gran orquestra d’Amsterdam, la del Concertgebouw, i amb l’Opera Nacional d’Holanda, inclós un Parsifal. La Setena de Beethoven, precisament, l’ha dirigit amb la Tokio Philarmonich i la Filarmónica de Torino. A Sabadell, doncs, amb moltes ganes de tornar-hi.

La Setena és vital, molt. “Tot aquest seguit de motius, repetits amb obstinació a tots quatre moviments, a articular; la intensitat de Beethoven…” apunta. Diu que anirá a buscar, entre d’altres referències, allò que se suposa va ser el Beethoven original, abans que els romàntics del XIX o Furtwängler i Karajan o Abbado al XX l’hagin dut al que ara es té per Beethoven.

El cartell del concert de la Simfònica, amb un avi vestit amb camisa hawaiana i una planxa de surf, fa per aquesta idea de la Setena de Beethoven. Serenitat, classicisme, complexitats innovadores, com al mateix temps molta energia, molta vida sobretot, i també unes certes evocacions popularistes que presagien l’incipient romanticisme. S’ha escrit prou, d’això.

Per vivacitat rítmica, sobretot, el Beethoven de Duhamel, el gran director veneçolà. “É quasi o mambo”, pel ballable afrocaribeny, en estirabot dit a Nuno Coelho. I ell respon, també en portugués. “La Setena d’aquest divendres a Sabadell i dissabte al Palau, amb la Simfònica, és una altra, és clar. Però Duhamel és un gran mestre, per aprendre’n”.

“La de Sabadell, per mi, és una experiència molt enriquidora, i acullidora. Uns músics, i també la solista Birgit Kolar, amb els qui només cal una mirada o un gest per entendre-t’hi i resoldre el que, com a director, els hi he proposat i demanat, i ells a mi”, aprecia. Nuno Coelho, i no tan sols per portugués, s’està sentint a Sabadell com a casa. Només falta el públic.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí