El patrimoni tèxtil de Sabadell entre obres mestres: El Thyssen impacta amb “Balenciaga y la pintura española”

0

La “Santa Casilda” de Zurbarán es tota ella vestit, sumptuosíssim, tret de la fesomia al rostre i el detall de les mans, llum en aquel clarobscur tant del barroc. Ara, al Thyssen, té de contrapunt una de les grans joies del patrimoni tèxtil sabadellenc, un dels Balenciaga que la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau ha deixat en prèstec a l’exposició “Balenciaga y la pintura española”.

Dels 90 Balenciaga de l’exposició, èxit mediàtic grandiós en la inauguració d’ahir, quatre son d’aportació sabadellenca. Però destaquen. A Sabadell hi ha més Balenciaga, entre les més de 14.000 peces de la Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau que, si el nou govern municipal no ho espatlla com els d’abans, ha de ser un dels fonaments del Museu dels Teixits de Sabadell, a l’Artèxtil.

Al costat de Santa Casilda, i vingut de Sabadell, el vestit de Balenciaga amb capa i esclavina que Balenciaga va fer per la Marquesa de Torroella de Montgrí, en ocasió del casori del llavors fill dels comtes de Barcelona, Juan Carlos, i la princesa Sofia de Grècia. Encara que sigui seda, i no llana, és a Sabadell i per tant de Sabadell perquè, entre d’altres motius, Balenciaga va ser client il·lustre del tèxtil sabadellenc i, per tant, més que un estímul.

L’exposició s’obre amb un altre Balenciaga igualment conservat a Sabadell, que hi va posat al costat d’un Velázquez, i culmina amb un altre Balenciaga igualment sabadellenc, aquest junt amb un Zuloaga. El triat per Velázquez, retrat de la infanta Margarida de quan Felip II, és una altra esclavina, aquesta sense capa, i amb detalls de pedreria.El patrimoni tèxtil de Sabadell entre obres mestres: El Thyssen impacta amb "Balenciaga y la pintura española" 1

Autodidacta, fill de costurera de pobres a Guetaria, Balenciaga va ser segurament el més gran modista del segle XX. Com va dir Dior, “l’alta costura és com una orquestra, de la qual Balenciaga n’és el director. Els demés tan sols som músics, i sequim el que ell ens marca”. I, no tan sols per artesà, Balenciaga va ser molt artista. Al final, va deixar l’agulla pels pinzells.

Una altra, de Balenciaga: “Un bon modisto ha de ser arquitecte pels patrons, escultor per la forma, pintor pels dibuixos, músic per l’harmonia i filòsof en la mesura” Des d’abans de la guerra, va vestir la millor clientela de tot el món, des de París, Nova York i Barcelona. Molt de Barcelona. I, de Sabadell,client més que il·lustre i fanàtic del negre en “el granito de Molins”.

Un sentit total de l’art, gens alié al de les avantguardes, però fins i tot anterior, modernista o romàntic en la gènesi. que en aquell moment del XIX va coincidir amb la de la indústria. D’aquí que també en la història, no només per l’estètica, els grans museus d’art s’estiguin obrint de fa anys als grans mestres de la costura, en les seves col·leccions i exposicions. El Thyssen, un més.

El patrimoni tèxtil de Sabadell entre obres mestres: El Thyssen impacta amb "Balenciaga y la pintura española" 2
A Nova York, el Moma a més del Met, i amb Balenciaga sempre com emblema. A París, la gran retrospetiva que fa sols mesos se li va dedicar el Palais Galliera, Musée de la Mode: “L’oeuvre en noir”.Amb ells els “negros de Molins”, que anotava el modisto a esbossos i figurins. I així arreu entre grans museus i, a més de públics multitudinaris, molta innovació.

Ara al Thyssen, les aportacions de la sabadellenca Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau, i no està més d’insistir que en ella va molt del millor projecte museístic per Sabadell, han estat motiu d’elogi a discursos inaugurals i ressenyes periodístiques. Però no s’acaba aquí, Fins al Pilar, i al Museu d’Història de Catalunya, hi ha l’exposició Moda i modistes, tota ella amb fons de la col·lecció sabadellenca, a més de la producció.

Sense no tenir encara museu, que seria el del Teixit de Sabadell, fa anys que està al circuït dels grans museus, participant-hi de ple. Fora de Sabadell, és clar. I per això mateix, sense retorn. Tal com deixa obres a grans museus, els podria demanar que n’hi deixessin, o entrar en grans produccions conjuntes i, també així, posar més de relleu el lloc de Sabadell al món.

La Col·lecció Tèxtil Antoni de Montpalau, amb quinze anys d’activitat, te al davant i des de bon principil la promotora cultural Anna Maria Casanovas, l’enyorada llibreria Els Dies que era al carrer del Sol, junt amb l’historiador de l’art Josep Casamartina i tot de col·laboradors més que entusiastes, entre els quals modistes, conservadores i restauradores del valuós fons.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí