La decadència del Centre, al carrer Salut: Tanca l’últim dels 6 forns de pa que hi havia arribat a haver

1

Hi havia hagut sis forns de pa, al carrer de la Salut, i encara hi ha veïns que ho recorden. La dada, a la qual cal sumar dues o tres confiteries, fa goig. També ara, que l’últim no tan sols acaba de tancar. Despareix, literalment. Tant la maquinària ( les de pastar, la divisora…) com els forns (el de fuel, l’elèctric…) van camí de la ferralla.

Es tracta del forn que, amb el nom de Montserrat, era al cantó amb el carrer de la Lluna. Des de fa una trentena d’anys el portava Juan Escánez, que vivint llavors a Ca n’Oriac hi va entrar d’aprenent. Tota una vida. I, pel que fa a la casa, tota una història. Immemorial. Els Gibert, abans, que tampoc hi van ser nous. El forn venia del segle XIX, tirant curt.

La decadència del Centre, al carrer Salut: Tanca l'últim dels 6 forns de pa que hi havia arribat a haver 1
Al carrer de la Salut hi havia tants forns de pa, i molt de comerç igualment a més de cafès i teatres i tot, perquè fins que el tallés la Gran Via va ser un dels carrers de més trànsit a la ciutat. Era, i encara consta com a tal, carretera a Caldes, Granollers, Sentmenat o Polinyà, en el traçat de la històrica Via Augusta de quan els romans, que anava de Roma a Cadis.

“Els dissabtes, només la gent que anava o venia del mercat, a plaça… Una vida…”, recorda un altre forner i fill del carrer, Joan Coma. Perquè els Coma, abans de pastissers i cuiners, van ser forners Cal Saboia,, uns d’aquells tants del carrer de la Salut. I a més, el pas dels cotxes de línia del Sagalés, i molt de trànsit en doble direcció. Tot plegat, inimaginable ara.

I, més que plegar, els Escánez han resistit tant com han pogut. No els cal explicar-ho. Al carrer de la Salut només hi queda el veïnat que, a més de disminuir, s’ha envellit. I fer pa, mentrestant, s’ha convertit en una indústria, en la qual cada cop hi ha menys forns amb un únic punt de venda, a peu de pastador i forn, i fins les benzineres s’han posar a vendre pa.

La decadència del Centre, al carrer Salut: Tanca l'últim dels 6 forns de pa que hi havia arribat a haver 2
De quan el temps de les feixes de llenya, i d’aquell portal del pastador, al carrer de la Lluna, que a l’estiu no hi havia més remei que obrir, per la calor, n’hi ha un reportatge a l’Arxiu Històric, en els fons del fotògraf Lluís Balmes. El va fer, segons propi testimoni, un vespre o una matinada que hi va passar pel davant, amb la càmera, i gairebé en “minutero”.

Aquell no va ser per encàrrec, com la majoria de tots els altres amb els quals va omplir més de cent mil rodets. Comptable a la raó panyera Tamburini i Colomer, i després a Kolmer SA. cases bones que pagaven bé, Balmes es feia un sobresou amb la fotografia. Tot anava molt just en aquells temps. I per molt que el pa fos escàs i car, se suava i el personal a sou tampoc no cobrava gaire

Però no només per això, ha tingut un punt de museu vivent. La maquinària i el forn, que ara van a la ferralla, van ser construïts a Sabadell, com la majoria de forns de pà de tot Espanya. Als Tallers Balart, situats al no gaire llunyà carrer de Vilarrúbies. De Galícia a Andalusia, hi ha molts llocs on exhibeixen aquestes relíquies amb orgull. A Sabadell, ni es gosa plantejar-ho.

La decadència del Centre, al carrer Salut: Tanca l'últim dels 6 forns de pa que hi havia arribat a haver 3
La maquinària se l’ha endut, per fer-ne preu, una família sabadellenca oriunda de Bragança, d’allà on els reis de Portugal. Aquests sabadellencs viuen ara a la Creu Alta i de cognom es diuen Dos Santos. En quant a la Casa de Bragança simpatitzen amb la consort del seu titular, la qual es diu Heredia de cognom. Però la ferralla no va d’aristòcrates ni ben bé de cognoms.

I, no tan sols el patrimoni, que també. On va la ciutat? L’administració municipal costa cara. I el personal funcionarial que porta dècades als museus, o el d’urbanisme i comerç tanmateix, tampoc no se’l veu que estigui per botigues, màquines, indústries o veïnats, antics o actuals. I, mentre, sap greu que el carrer Salut quedi sense pa, acabant ara emb els darrers forners.

1 COMENTARI

  1. La culpa de todo esto la tenemos los ciudadanos,vamos a comprar el pan a la gasolinera o al paki de la esquina porque nos vale 30 o 40 céntimos menos que en la panadería siendo el pan un alimento básico,y luego no miramos que en cualquier sitio te cobran por una cerveza no menos de 1,5€.
    Nos merecemos que se pongan de acuerdo pakis,supers y gasolineras y nos pudieran el pan a 2€ ahora que no hay competencia alguna.
    Un saludo a todos los panaderos que quedan,a los que han plegado por cuidar de nosotros.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí