Premi pel sabadellenc Llorenç Ugas Dubreil: Fotògraf brillant, la Diputació de Tarragona el reconeix com escultor

0

Llorenç Ugas Dubreil és un artista sabadellenc i, per artista, fotògraf de formació i pràctica, amb dilatada experiència en el consegüent currÏculum: Compareixences a Arco, de 15 anys ençà. I, sense voler, enganxades amb el bustisme: Se li va acudir de retratar l’interior, entorn i rerafons de la pista coberta d’atletisme, i en va fer exposicions. I això quan ja tenia currículum.

Però al pobre periodista que a Sabadell se li va acudir d’informar-ne… I més, llavors, al Diari de Sabadell… Encara ho està purgant (no només per alló, però també, pacte de la fam…). A Llorenç Ugas, per allò, li van moure des de l’Ajuntament una campanya ultrapintoresca i insultant, en les “cartes al director”… I els bustistes de debó segueixen cobrant d’allà, allà.

Res. A Llorenç Ugas Dubreil el fascinen els espais on s’han produït vitalitats intenses i, sigui per l’hora de plegar o per la ruïna, es buiden de cop, però s’hi segueix notant allò que s’hi ha esdevingut. Com a fotôgraf, ho sap copsar i n’ha fet tot un estil, més que un tema. D’aquí l’èxit que va en el seu currículum, la seva trajectòria artistica. Important, de debó que sí.

El salt a l’escultura, i d’aquí el premi (6000 euros) i notícia per tant, tampoc no se n’allunya. Tant com escultura, l’obra al cas ve d’una fotografia, que tanmateix mig oculta, i l’obra com a tal es podria qualificar d ‘instal·lació, en termes d’art conteptual. De títol: “Structure nº 1_ Espui+ landscape views II.” Conceptual, o sigui ni escultura ni fotografia ben bé, i tot plegat.

Diu l’acta del jurat, de la Diputació de Tarragona molt cofoia pel veredicte: “L’obra és una seqüència de blocs de formigó que integra, comprimeix i oculta una fotografia en el cos escultòric. Aquesta és una obra que condensa la reflexió de l’artista sobre la incapacitat de les persones de copsar el paisatge intervingut”. Segurament, cert. I ganes de veure-ho.

Al Sabadell on hi ha pintors i també escultors, l’art oficial d’ençà del règim municipal encara vigent es redueix, en el els efectes de la presència pública, a allò que en diuen museu fins i tot d’art, a grafiters, il·lustradors i poca cosa més. El que agrada als funcionaris i els polítics, de la Cup-Crida-Entesa al PSC, que ho troben “popular” i, dit sigui, te molt de clientelístic.

L’obra de Llorenç Ugas Dubreil s’hauria d’haver vist a Sabadell, si hi hagués museus dignes de tal nom. La Diputació de Tarragona, perquè les diputacions donen premis, li ha donat ara el 39ê Premi Julio Antonio, gran escultor que al 1889 va nèixer a Mora d’Ebre. I això del que aquí en diuen museus… Josep Maria Benaul o Josep Casamatina busquen alternatives. Del que hi ha, a saber que se’n pot salvar. El govern municipal actual hauria de fer, tant de bo.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí