Entrevista a l’alcaldessa Marta Farrés: “Abans d’acabar l’any tindrem el pla d’inversions a executar d’aquí a 2023”

0

El seu primer acte com a alcaldessa va consistir en visitar l’aeroport, i no se n’ha parlat. Aquest gest tenia intenció?
-El primer que vaig fer com alcaldessa? Deixa’m que pensi… Sí. Ho saps millor tu que jo. Cert. L’endemà d’aquell dissabte, diumenge. I la primera recepció oficial a l’Ajuntament va ser amb la delegació xinesa que va venir a l’aeroport, el dissabte de la setmana següent. Els vaig acompanyar en una volta per la ciutat.

Un detall o un missatge?
-Detall i missatge. Tenim clar que el de l’aeroport és un dels dèficits històrics de la ciutat. No sé si Sabadell d’esquena a l’aeroport, l’aeroport d’esquena a Sabadell o totes dues coses a la vegada.

L’aeroport el va crear el primer govern municipal de la II República per iniciativa de Jaume Ninet, gran constructor de maquinària tèxtil, gran republicà i asassinat a Martorell al 1936. Volia donar feina als metal·lúrgics en el sector aeronàutic
-De vegades dediquem molts esforços en voler inventar coses quan tenim actius i potencials que no hem acabat de desenvolupar. Si hi ha coses a Sabadell a les quals no hem aconseguit donar el valor i el profit que com a ciutat en podem treure, doncs comencem per aquí. Els invents, després. I l’aeroport és una de les potencialitats que tenim com a ciutat, crec.

Aquestes setmanes se l’ha vist visitant barris de Sabadell. D’això hi ha més constància
-Veiam: Estem molt connectats amb la ciutat. No és que hi hagi res que no coneguèssim. Però sí que volíem deixar un missatge clar. Portem anys estant a tot arreu, i el fet que sigui alcaldessa no ho canvia. Com a alcaldessa, crec que això no ha de canviar. No ens hem de tancar en els quatre murs de l’edifici de l’Ajuntament. Son quatre murs on va la maquinària de la casa, la gestió. La gestió és important. Però també s’ha d’anar més enllà d’aquests murs. S’ha de saber detectar problemes, saber què està passant, s’ha d’estar present, i això em toca com a alcadessa, també.

Com a alcaldessa, en comptes de candidata, l’hauran rebut diferent. Com canvia, això?
-Mira, un gran fracàs d’un govern: Que molts ciutadans no sapiguen qui és el seu alcalde. Això ha passat, i això s’ha d’evitar. Pel bo i pel dolent. Que els ciutadans t’expliquin què no funciona va més enllà de la propaganda. Les queixes van abans, i a demanar sempre s’hi és a temps.

En quant a demanar, no és igual una candidata que una alcaldessa. Allò del poder..
-Evident: hi ha la responsabilitat. S’han de prendre compromisos, i assumir-los, i també saber dir que no, si es que cal dir-ho. Els ciutadans mereixen un sí, però també arguments, i tan de bo acords, si és que finalment ha de ser un no.

Respecte a barris, hi deu haver els plans de xoc, específics barri per barri, que va prometre com a candidata. En què, com, i quan es concretaran i executaran?
-En campanya ho vam plantejar en tres nivells. Primer, el dia a dia: Manteniment, neteja i seguretat. Fa sis anys que hi anem enderrerits, també els dos últims del mandat anterior.

Quina es la magnitud, del que en aquest nivell Sabadell té enderrerit, per endreçar i netejar?
-Enorme. El que et diu tothom, surt a totes les enquestes i ho sabem tots de sobres, és que tenim una ciutat bruta i feta malbé, en l’estat dels carrers, vials, voreres, calçades… Això és fonamental en la tasca d’un Ajuntament, en el dia a dia. Abans d’anar al tercer nivell, el de projecte de ciutat, que Sabadell és clar que el necessita, però hi anirem tenint la tranquilitat que el dia a dia funciona.

I, aquestes setmanes, què ha començat a fer?
-L’altre dia vaig estar a Can Puiggener, i just després amb veïns del Sud de la ciutat, i em van confirmar que començaven a notar efectes en neteja i seguretat. El primer que vam fer com a reunió interna va ser amb Jesús Rodríguez, tinent d’alcaldesa, pels temes d’espai públic, neteja i seguretat

La intervenció policial al presumpte centre delictiu del local al carrer Pérez Moya, al barri de la Creu?
-Això va ser abans, i aquest seria un altre exponent. Des del primer dia, ja dic, hi està molt a sobre el tinent d’alcaldesa, Jesús Rodríguez: Neteja i seguretat.

Neteja vol dir Smatsa?
-Hi ha uns contractes i uns procesos judicials oberts, a resoldre. Ha de seguir el seu curs. Cada part ha de ser al seu lloc.

I més enllà d’aquestes primeres reunions?
-La casa és lenta, però hi estem a sobre. Abans d’acabar l’any el panorama haurà d’haver canviat, de debó.

Manteniment, i també seguretat, vol dir inversions. Hi ha posat terminis, dates, projectes…?El pressupost de l’any que ve?
-No només això. Abans d’acabar l’any hem de tenir fet un pla d’inversions pels quatres anys de mandat. Ara hem de prendre decisions tècniques per tenir-les realitzades en aquests quatre anys, i si ara no som capaços de concretar-ho i engegar-ho, anirem malament. Ara projectes, i tot seguit adjudicacions. Aquest pla d’inversions a quatre anys el tenim ja molt definit.

El de campanya? Els habitatges públics, el poliesportiu dels Merinals, el centre cultural i pisos d’on ara hi ha el Mercat de Campoamor, el centre d’avis de Roureda… I la nova seu de la policia municipal, al Nord. Això?
-El projecte de Campoamor potser se’ns enderrià més perquè té complexitats tècniques. Però hi treballem.

I la nova prefectura de la Policia Municipal, la considera tan prioritària?
-Ho tinc claríssim.

Quins problemes té, l’edifici de l’antiga Anònima Marcet on hi ha la Policia Municipal?
-No respon al que ara son les comisaries, com les dels Mossos d’Esquadra o la nova de la Policia Nacional a Terrassa. Son espais diàfans on poder donar millor atenció als ciutadans, fer atestats, disposar de tecnologies avançades. Cal Marcet té limitacions, començant per la protecció patrimonial que no permet moure parets. I a més queda en un extrem del nucli urbà, on es posaven les casernes al segle passat. Al Carmel, Hospitalet, Terrassa i arreu ara que es veu, funciona molt millor en trama urbana i densa. Hem de donar un pas endavant.

Abans d’arribar al segon i tercer nivell que vostè apuntava, i perdoni el tall, hi ha la qüestió dels suports al consistori i als despatxos: a la Generalitat, Diputació, Madrid, Brusel·les… Ara mateix, el cas de la Residència del Sud, a constuir per l’Ajuntament segons el govern municipal anterior.
-De la Residència encara no he parlat amb la Generalitat. Per tant, no dono per tancat res, ni per assabentada de res. La relació ha de ser de Conselleria a alcaldessa. He demanat reunió, i si un cas parlaré després. I mentrestant no faré rodes de premsa ni declaracions.

Com a alcaldessa que vostè és?
-És clar que sí. Som un Ajuntament, jo l’alcaldessa, i tracto com a tal amb la Generalitat o la institució corresponent. Aquesta és l’única relació que hi ha, i l’única a la qual donem valor. I, igualment, si algun cop hi hagués un problema a Sabadell, no crec que la Generalitat o altres institucions hagin de parlar abans amb partits o amb qui sigui. De Sabadell, la seva alcaldessa. Per alguna cosa existeixen els càrrecs. És el marc de relacions que aplicarem, i exigirem.

També, el cas de l’oncopediatria treta del Taulí, ha demanat hora a la Conselleria de Salut?
-També. Abans tinc una altra cita amb la comissió per l’oncopediatria, perquè abans volem arribar a un gran acord de ciutat i, a partir d’aquí, a tractar amb la Generalitat amb el màxim de respecte institucional. Des del moment que va marxar, el tema s’ha complicat més. Si la negociació s’hagués donat quan el servei encara era aquí, seria molt diferent. Però hi ha a parlar.i a fer.

Els afectats enyoren el Taulí, i al Taulí li ha fet mal. És un fet.
-Hi ha dades, respecte al Taulí i els resultats, a més de la qualitat humana. El Taulí ha funcionat molt bé, durant molts anys. I a mi em sembla que allò que funciona no s’ha de tocar.

Més despatxos: Els habitatges, les rondes… Ha començat a obrir portes? Hi ha agenda?
-Hem fet trucades, quadrant agendes, i ara passat vacances. Començarem al setembre, per les vacances i perquè hi ha cua d’Ajuntaments, després de les municipals.

I l’altre front, els suports al consistori dins mateix de la Casa de la Ciutat, no en d’altres palaus.
-Per això sí que no pateixo. Ni les majories absolutes garanteixen governar bé una ciutat ni les minories son sinònim de bloqueig. Hem de comptar que les peces són diverses, i s’hi ha de comptar per arribar a acords perquè la ciutat la fem entre tots, i altres grups municipals o altres institucions de la ciutat també tenen recursos i contactes a altres administracions. Compartirem el treball i els èxits.

Altres institucions de ciutat, i d’aquí al projecte de ciutat: En vuit o deu anys, Sabadell n’ha perdut de molt potents. L’Ajuntament s’anirà quedant sol? : El cas de l’Antiga Caixa Sabadell, ara amb problemes al bosc de Can Deu i amb la Fundació Bosch i Cardellach…
-Son reptes que tenim com a ciutat, i el lideratge ha de venir de l’Ajuntament, perquè és a qui correspon, i més ara, i perquè l’Ajuntament te l’obligació d’encomanar fortalesa a altres institucions de ciutat.

Més despatxos: Ha demanat hora a Josep Oliu, president de Banc Sabadell?
-Ho sabies?

En absolut, de debò que no sabia. Dit com a pregunta. I, atés que ho diu, de què parlarà amb Oliu?
-Li diré a ell, quan parlem. No puc dir-ho abans.

Però l’Ajuntament, com a Banc, treballa més amb el Sabadell que amb qualsevol altre. A nivell client, si més no
-I el Banc Sabadell s’ha compromés amb la ciutat, des dels seus orígens. Com a Ajuntament voldríem que això anés a més, i ell també ha fet molt. Estem parlant amb les institucions de la ciutat, i evidentment el Banc n’és una. Aquí tenen l’Ajuntament, pel que calgui, i entre tots hem de fer ciutat.

Última pregunta, de les que potser donen titulars a diaris: Què pensa fer amb la pancarta que li han deixat a la façana e l’Ajuntament?

-Al respecte hi ha una moció presentada a junta de portaveus, per un partit, i aquest és el marc on s’ha de tractar

I una altra pregunta, aquesta sí que serà l’última: On fem el retrat, dins del seu despatx?
-Davant del quadre de Manuel Duque. Té tanta llum…

Ara, aquest estiu, fa cent anys que va nèixer, Manuel Duque. La seva obra i ell van ser el tema del primer reportatge publicat a El Dia de Sabadell. Però tampoc era el cas de dir-ho. Aquí l’enllaç, però: A 20 anys de mort, el pintor Manuel Duque per fi il·lumina Barcelona. El món, i Sabadell, els havia il·luminat abans.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí