Més per la recuperació del Jardí de Can Feu: Rebecca de Pallejà, descendent del creador del Castell, en mostra les escultures

0

Besnéta del Guillem de Pallejà, Marqués de Montsolís, que va heretar Can Feu de qui va ser el creador del Castell, l’així mateix noble Josep Nicolau d’Olzina i Ferret de Riusech, ha posat a instagram amb una de les quatre escultures en marbre que en temps van presidir l’escala monumental per on es baixava al Jardí Romàntic des del singular edifici.

La recuperació del Jardí Romàntic, projectada i presupostada en tan sols 150.000 euros per l’Associació Cultural Can Feu, està ara mateix pendent de l’adjudicació d’obres. L’edifici i la finca són de propietat municipal, i aquesta actuació en concret va ser seleccionada en allò dels pressupostos participatius municipals, o sigui que hi ha una obligació per executar-la.

Per monumentalitat, frondositat (amb 400 arbres de 30 espècies) i també autoria, atés que com el Castell el va projectar August Font, autor entre moltes més obres de la façana de la catedral de Barcelona, es afí i per tant equiparable als del Laberint d’Horta o el del Palau de les Heures, jardins deguts a l’Elies Rogent, que li va ser mestre, i gran arquitecte de l’època.

Les estàtues, però, són més que un detall, ara mateix tan recuperable com els arbres, en el benentés que tot plegat hi farà. La que mostra Rebecca de Pallejà a instagram, ni tan sols no l’ha vist mai al natural Aleix González, ànima de l’Associació Cultural Can Feu, promotor de la recuperació del Castell i abans del Jardí, espai verd i patrimonial estratègic per la ciutat.

Més per la recuperació del Jardí de Can Feu: Rebecca de Pallejà, descendent del creador del Castell, en mostra les escultures 1

Sabia, això sí, que de les quatre estatues originals n’existeixen intactes dues, perquè la família de Pallejà se les va emportar a d’altres propietats seves. Una de Mercuri, amb qui posa Rebecca de Pallejà i una altra de Zeus. Es va destruir la de Vulcà, entre la guerra i postguerra, i queda però mutilada, sense braços, la de la deesa Juventas o Hebé, pels grecs.

Zeus, déu dels déus, ha sobreviscut així a Vulcà, déu del foc, la forja i indústria dels metalls. Com aquest Mercuri del comerç, els viatgers i viatjants, també dels lladres. I per bé que sense els braços, petats i perduts, l’Hebé deesa de la joventut, que donaba a beure nèctar i ambrosia als deus d’allà a l’Olimp. En una mà hi duia una gerra, i en l’altra una copa, per això mateix.

Més per la recuperació del Jardí de Can Feu: Rebecca de Pallejà, descendent del creador del Castell, en mostra les escultures 2
Zeus, tal com estava al 1911, amb la famía de Miquel Canet masover al Castell, i tal com es conserva encara

Més per la recuperació del Jardí de Can Feu: Rebecca de Pallejà, descendent del creador del Castell, en mostra les escultures 3

“S’ha d’agrair, en el fons, que els de Pallejà s’enduguessin aquestes escultures, quan Can Feu encara era seu, i que les hagin conservat tan bé. De debó, que m’ha emocionat molt veure-ho“, en diu Aleix González. No coneix directament la jove Rebecca de Pallejà, ni tampoc la seva germana Olivia. Totes dues han fet, a més, un videoclip amb les dues estàtues.

Mercuri, tot i que per altres raons, va prendre fa uns anys un cert predicament a Sabadell, per motius entre polítics i judicials per la banda del codi penal. Quan la recuperació del Jardí Romàntic vagi endavant, o sigui quan l’Ajuntament comenci a encarregar les actuacions del projecte acordat i pressupostat, l’Associació Cultural Can Feu hi afegirà la proposta de reposar aquestes estàtues, mitjançant reproduccions adients.

Més per la recuperació del Jardí de Can Feu: Rebecca de Pallejà, descendent del creador del Castell, en mostra les escultures 4
La figura de la deesa Hebé tal com es conserva. Mutilada, però

En sap la història, perfectament. Josep Nicolau d’Olzina i Ferret de Riusech les va comprar pels volts del 1900 al taller d’escultura de la raó Tarrés, Macià i Companyia, amb despatx al carrer de Tallers de Barcelona, prop de la Rambla. Les esculpien una a una en marbre, pero els models eren seriats i en catàleg, i les feien per encàrrec de jardins senyorials.

“D’aquest Mercuri, de Zeus i d’Hebé se’n poden fer, per poc preu, còpies en impressió 3D que no es distingiran gaire del marbre de l’època i, a més, resistiran millor la intempèrie o els danys inesperats”, considera Aleix González. En efecte, les escales monumentals que presidien i es conserven, guanyaran molt en presència i sentit si s’hi restitueixen les estàtues”.

Amb portal però amb tanques, com el Laberint d’Horta i com de fet està el recinte de Can Feu encara per replantar i restaurar, el Jardí Romàntic serà més que un pulmó verd. Com a equipament públic oferirà un entorn històric, excepcional, i espais per activitats artístiques i culturals, concerts i funcions amb un amfiteatre inclós al projecte.

Més per la recuperació del Jardí de Can Feu: Rebecca de Pallejà, descendent del creador del Castell, en mostra les escultures 5
Can Feu amb el seu Jardí Romàntic, en una fotografia aèria del 1932

I, cosa fonamental, serà avinent al passeig o al repòs i la fresca tan agraïda als estius o el sol a l’hivern, en taules de terrasses millors que les dels cafès urbans a l’ús. Atractiu en l’escala metropolitana si més no, i millor si ve públic de més enllà, i no menys pel veïnat. I si es fa, res millor per aportar vida, negocis i tot, a l’ara incipient Passeig de Can Feu, tan desangelat.

“A la inauguració s’hi ha de convidar Rebecca i Olivia de Pallejà, evidentment. Can Feu és un patrimoni de Sabadell, però també és obra de la seva família. I, a més totes dues germanes tenen formació i sensiblitat artística, pel que des de Can Feu veiem en el que elles posen a les xarxes”, diu Aleix González. El detall de posar-hi amb les estàtues, és més que  un gest.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí