El galerista sabadellenc Fidel Balaguer acaba de ser enterrat a Terrassa: La pèrdua fa enyorar moments feliços a la ciutat

1
Fidel Balaguer, amb la Gaseta de Matadepera | MATADEPERA.CAT

Tenia tan sols 64 anys, i aquesta tarda l’han enterrat al cementiri de Terrassa (no deixa de ser un detall significatiu en ell). Fa dos anys se li va declarar una leucèmia, cosa que ni tan sols sabien familars propers. La mala notícia l’han difós a Sabadell l‘Acadèmia de Belles Arts, perquè no només com a galerista hi estava vinculat, i l’esquela a La Vanguardia.

Se’l recorda com a galerista perquè en efecte ho ha estat durant quinze anys, al rovell de l’ou de Consell de Cent, amb les sales a un pis d’escala de veïns, des d’on va fer molt més que resistir en aquests anys tan difícils també per aquest sector. Però a més se’l podria recordar com a periodista, fins i tot músic o artista plàstic, que bé ho va ser ocasionalment.

I, amb tot i en tot, va ser un perfecte relacions públiques, per vocació i així mateix per formació, tot i que poques vegades va exercir professionalment com a tal. Sempre cordial i amb l’elegància al punt just, acuradíssima inclós el saber estar en un segon pla, la seva personalitat va molt lligada a un cert moment en la vida de Sabadell, a principis de la dècada dels vuitanta.

Va ser l’època de les “new waves”, fenòmen universal en el qual allò de la “movida” no en seria més que un llunyà exponent coetani. A Sabadell, al 1982, va fundar i dirigir la revista Sociedad Anonima que, pagant és clar, feia imprimir als tallers de Diari de Sabadell. També en elegància malgrat el paper premsa i un offset limitat, superava la barcelonina Diagonal.

Va moure escàndols, però. Entre d’altres el d’una entrevista al llavors jove músic Kim Torras líder de la Coral Còsmica que, tot i pop, acabava d’enregistrar LP pel segell Guimbarda, de folk però modern i molt prestigiós en aquell moment a tot Espanya i també a fora. Encara no existien les discogràfiques independents, ni tampoc capçaleres com La Luna de Madrid.

A Sociedad Anonima hi va col·laborar fent entrevistes el periodista Víctor Colomer, que just portava un any i mig al Diari de Sabadell i només feia mesos que havia iniciat la històrica secció Cara a Cara. Però s’entenia que l’ideòleg de la publicació, ho fos o no, era l’arquitecte Xavi Blanquer, que no es va treure el títol però va projectar l’Observatori del Parc Catalunya.

Fidel Balaguer va fundar així mateix la Gaseta de Matadepera, de la qual en va ser director el primer mes, tan sols. També va tocar en un grup pop, Lujo Negro, que al 1983 va fer una única actuació on va ser durament esbroncat per un públic multitudinari, amb tendències més aviat heavy. El recinte era el del fons del pont de la Gran Via adjacent a l’estació Sabadell Centre.

No cal dir que Fidel Balaguer va disfrutar l’experiència, per ell divertidíssima. I res no el feia tan feliç com, en una altra vessant, les multidinàries festes que organitzava cada any a la torre familiar de Matadepera, coincidint amb la festa major. L’atractiu hi consistia en ser atés per l’amfitrió, Fidel Balaguer és clar, que es desvivia en atencions i fent presentacions

La Galeria Balaguer la va obrir al 2002. Potser perquè no era de tendències, i per tant no se sabia cap on aniria, i també per vallesà no gaire barceloní, no van faltar escèptics al projecte i els inicis. Però aviat va ser ben acollit per col·leccionistes influents, cas de la Fundació Vila Casas, i així mateix per grans galeristes, històrics, amb qui va entrar de competidor.

Va inaugurar amb una sorprenent exposició de dibuixos i pintures obra del poeta Luis Antonio de Villena, a qui ni tan sols la wikipedia menciona com artista plàstic en l’àmplia biografia que evidentment li dedica. Havent passat 15 anys d’aquella exposició, resolta amb èxit de públic però també de crítica, aquesta omissió no deixa de resultar injusta.

A la Galeria Balaguer, va oferir més descobriments en l’art actual, ha cultivat molt i bé la fotografia i, no tan sols per sabadellenc, va presentar individuals del pintor Isidre Manils i l’escultor Antoni Marqués, no gens desconeguts a Barcelona on se’ls aprecia i molt des de fa dècades. I Fidel Balaguer també s’hi ha guanyat un ben merescut prestigi com a galerista.

I a Barcelona, Fidel Balaguer tampoc no va deixar d’esplaiar-se com a relacions públiques vocacional. Ho va fer junt amb un altre sabadellenc, l’escriptor Manuel Foraster Giravent quan aquest va deixar de ser director de la Fundació Caixa Catalunya, on tot sigui dit va ser l’ànima de la millor època en les activitats culturals i artístiques a La Pedrera.

Fidel Balaguer i Manuel Foraster i Giravent organitzaven, per gust i pels amics, uns dinars tertúlia primer a l’Hotel Raval i després a Casa Leopoldo, sempre al voltant d’algun artista o escriptor. N’hi va haver dedicats d’August Puig a Vicenç Altaió, o de Ferran Mascarell a Bru de Sala. Ho va estroncar una altra malaltia, la del també malaguanyat Manuel Foraster.

Fidel Balaguer i Manuel Foraster s’havien conegut i fet amics, obviament, a la terrassa de Belles Arts al Passeig Manresa, quan a principis dels setanta va ser molt més que un potent centre social a peu de carrer. És realment entranyable, i molt d’apreciar, que l’Acadèmia de Belles Arts hagi estat la primera institució sabadellenca en manifestar el seu condòl.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí