Chavela Vargas inspira l’excepcional creativitat flamenca de Sabadell: Vetllada imprescindible a la Cava Urpí

1

El video, de fa uns anys, no és el que ara veurà i se sentirà, aquest dissabte a la Cava Urpí de l’Hotel Urpí de tota la vida. Per molt que es tracti d’un clàssic també de Chavela Vargas, i entre els artistes s’hi vegi, liderant-ho, el cantaor sabadellenc Cristian Saucedo al toque de Maël Goldwaser, sabadellenc d’elecció. Serà una altra Chavela, que ve d’aquí, però.

“Chavela Vargas no era flamenca, i aquest cop no la cantaré en flamenco, però és “jonda” i amb afinitats flamenques. El seu és un “desgarro”, un “rajo” que diem els flamencos, amb molt de vellut, però que crema. Inspira molt . Anem a emocionar els qui admiren Chavela i als flamencos, però sense fer-la flamenca”, diu el cantaor sabadellenc Cristian Saucedo.

La històrica La Cave Po’ o Cave de Poèsie à Toulouse, fundada al 1967 i com el nom indica més que un entremig entre cava de jazz i cafè cantant, s’ha omplert a reventar i amb èxit esclatant, just el dissabte passat amb l’estrena de l'”¡Ay, Chavela!” que Cristian Saucedo lidera en la veu. I aquest dissabte , 23 de novembre a las 22h, a la Cava Urpí de Sabadell.

“Parler de la vie de Chavela, c’est pénétrer à l’intérieur d’un volcan de passion. Personne n’a su exprimer comme elle l’angoisse et la force de l’amour, la rage, la trahison ou l’abîme insondable de la solitude…” n’acaba de dir a propòsit d’aquest “‘”¡Ay, Chavela!” la Open Agenda Toulouse, com un Time Out a Barcelona. I aquesta és la clau: Parlar de la vida, i sentir-la tanmateix.

A Ca n’Oriac també ho tenen clar. Tant o més flamenco que el sabadellenc Cristian Saucedo és el guitarrista Maël Goldwasser a qui es deu la part instrumental d’aquest “¡Ay Chavela!”, format al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, però tant o més entre els aficionats que al Bar Alameda del dit barri es delien per cantar al seu toque, i ell per acompanyar-los.

Tot i deixeble del sabadellenc Juan Manuel Cañizares, a qui va conèixer a Còrdova abans que a Sabadell, Maël Golwasser va dedicar a Manolo Sanlúcar i a Tolosa la seva “mêtrisse” (la tesi de final de carrera que per la banda teòrica també cal als conservatoris de França). Per això va fer un Erasmus a l’Esmuc, a Barcelona, tot i que la pràctica la va trobar i disfrutar a Sabadell.

Cristian Saucedo és, en aquest cas, el seu afí sabadellenc. Cantaor, també amb formació acadèmica i musical superior, format entre els cercles entranyables i tan savis de l’afició flamenca sabadellenca així mateix i, a més, un puntal al Club Natació on coordina la natació artística, tan flamenca per Cañizares, i el waterpolo o els discapacitats.

I hi ha una tercera veu, perquè es tracta d’un trio: la poetessa i artista plàstica veneçolana Blanca Haddad, establerta a Barcelona fa anys. “Ens calia una noia, com Chavela ho va ser, i potser per músics pensàvem amb una músic de viola, violoncel o violí fins que Blanca, com a poetessa, va il·luminar aquest”¡Ay, Chavela!” Serà la sorpresa“, anuncia Cristian Saucedo.

A Cristian Saucedo el deleix el flamenco de Sabadell, el compàs de Jerez (entre el 2016 i el 2017 va organizar els últims recitals a Barcelona del gran Fernando de la Morena, a qui el 2005 va descobrir al Pati del Museu d’Art amb l’històric Juan Habichuela al toque) però així mateix el llegat de Bambino, aquell gran artista que va unir flamenco i boleros. Al Cristian Saucedo li diuen Bambino, també.

I tot des de Sabadell, però no el dels tòpics ni, menys encara, el de l’exclusió pública i les etnificacions polítiques i abans ideològiques. Aquest “¡Ay Chavela!” va nèixer a la casa que va ser de l’enyorat químic, excursionista i historiador Joan Alsina Giralt, director crucial de la Fundació Bosch i Cardellach, on la família va acollir Maël Goldwässer entre el 2017 i el 18.

Aquesta i el Bar Alameda de Ca n’Oriac son les seves dues cases a Sabadell, on per també francés l’Alliance Française li va oferir el pati per el seu únic recital públic fins ara a la ciutat que té per seva igualment de franc perquè com a agraïment no va cobrar. I, cobrant entrada, Cristian Saucedo només ha tocat un cop a Sabadell, al Festival Fresc del 2016. No hi ha hagut més.

Sense cobrar, va cantar al memorable Homenatge a Machado que els veïns i Federalistes d’Esquerra van dedicar a aquell poeta en moments difícils, a la plaça del barri de Can Rull que porta el seu nom, i que llavors deien des de l’Ajuntament de treure-li. Entre el públic hi havia Marta Farrés, que com a regidora va sentenciar el flamenco al Pati del Museu d’Art.

Ara no és tan sols públic, ni tan sols regidora com quan allò del flamenco al 30 Nits i el propi 30 Nits, que en allò va morir. No té cap deute amb ningú, ni li ha de tenir ningú. La relació amb els votants tampoc no hauria d’anar de deutes. En tot cas d’ofertes. I si el flamenco és un actiu artístic de ciutat, és per més escenaris. Ara aviat, i a prop, el Liceu amb Duquende.

1 COMENTARI

  1. ¡¡¡Que interesante sería que la Cava Urpí se convirtiese en un club de jazz al menos los sábados por la noche como dispone Tarrasa en la Nova Jazz Cava!!!
    *Aunque lo interesante sería que Sabadell dispusiera de un ocio nocturno de calidad diversificado en diferentes locales de actuaciones en directo con diversos estilos musicales como jazzfunk,jazz,blues,rock,heavy,……para grupos consagrados y grupos jóvenes deseosos de actuar en directo como hay en Cerdanyola y Tarrasa.
    Llevamos años de retraso endémico en esos aspectos y una ciudad que aspira a ser Capital y con más de 200.000 habitantes no se puede permitir ese vacío cultural y de ocio aunque sea para tener un mínimo de salud mental que significa el salir y disfrutar de la vida……como decía Aristóteles《una ciudad no sólo debe servir para vivir sino también para ser feliz y poder vivir ,entonces sí,bien》

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí