Quim Monzó i Miquel Bach, els grans absents en l'”Any de la Colla de Sabadell”: Ombres i llums en la conmemoració

0

A Quim Monzó, i no pas sense raó, se’l sol relacionar amb Francesc Trabal, sabadellenc dels de la Colla de Sabadell a la qual, segons ha decretat la Generalitat, se li ha consagrat aquest 2019 com “Any de la Colla de Sabadell”. De la influència de Trabal sobre Monzó en dona raó la wikipèdia (només faltaria), en l’entrada de l’escriptor barceloní i citant una biografia que al 2010 va publicar la Generalitat, però ara introbable per molt que es cliqui a l’enllaç.

Diu que Quim Monzó ve a ser deutor, “sobretot en els primers textos, de l’aportació teòrica de Raymond Queneau, a més de la narrativa de Francesc Trabal i Pere Calders”. Calders, a qui a Polinyà tenen per fill il·lustre perquè es va criar a Can Mauri, a tocar de Sabadell, va ser amic de Trabal i va dibuixar-li il·lustracions per escrits en revistes de l’exili. Segurament, hi ha correspondènia entre els dos. I, de gran, Pere Calders va ser també amic de Quim Monzó.

Però la “verdad es amarga”, també en aquest cas. El cert és que Quim Monzó, com la major part del públic lector en català, va trigar prou en poder descobrir Francesc Trabal. I això que junt a Mercè Rodoreda, a situar també en l’òrbita del que va ser la Colla de Sabadell, va ser el millor o si més no el més vigent entre els novel·listes catalans que van emergir a la dècada dels 1930. Calders, Tísner, Benguerel o Sales eren més joves, i se’ls va conèixer després.

L’oblit de Trabal va ser greu, llarg i considerable. Des del final de la guerra civil i fins entrada la dècada dels 1980, potser va ser llegit més, i tanmateix poc, en cercles universitaris de la resta d’Espanya i més a fora, per mitjà de traduccions al castellà de Judita i Vals, potser els seus dos títols “més seriosos”, que no pas a Catalunya i en el català original. A Berlin mentre queia el Mur, ho constatava el fitxer de la Staatsbibliothek, amb un calaix per ell tot sol.

Quim Monzó, segons ell mateix, havia publicat quatre llibres, inclosos ” Uf, va dir ell” (1978) i “Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury” (1980), quan el 1980 va llegir per primer cop Francesc Trabal a “Vals”, acabat de reeditar a la col·lecció Les millors obres de la literatura catalana. D’aquí va anar a “L’Any que ve” (1925), l’única obra de la Colla de Sabadell com a tal, que no es va reeditar fins el 1983. A Quaderns Crema, va compartir catàleg amb Mónzó.

“L’any que ve” era límpid i clarificador, gallardet d’una branca de la literatura catalana que havia estat arraconada a calaixos que segons semblava no s’havien d’obrir, i a mi en canvi se m’apareixia vigoritzant, una bufetada a la trascendència politicosocial imperant en aquell moment i que, embolicada en la bandera de la Resistencia, escampava una olor a resclosit que cada cop es feia més insuportable”, va escriure Monzó al 2003, en el pròleg pel recull “Contes, arguments i estirabots” de Trabal, triat i editat per Miquel Bach, és clar.

“De Trabal”, prosegueix Quim Monzó, evocant la troballa tanmateix tardana, “m’agradava l’elegància, la senzillesa, l’aparent gratuïtat, el punt d’esnob, l’humor i els llavis de color taronja de la cambrera de l’hotel de Ginebra que el protagonista besa al final de Vals”. I més endavant conclou: “Penso que Francesc Trabal i aquella Colla de Sabadell van ser un dels luxes més cosmopolites que hem tingut en aquest últim segle. Llàstima que el país ho hagi estat a l’alçada”. És el punt i final d’aquell pròleg, publicat ara fa més de quinze anys.

A Trabal, en efecte, el compromís i el realisme de mitjan segle XX el van ocultar més que el franquisme. A Trabal s’el percebia massa com a simple divertiment, per tant intrascendent en els valors estètics i polítics d’aquella época posterior, a ell mateix també. Paradoxalment, però, van projectar com mai abans, ni tampoc després, la veu poètica, profètica, i la ironia tan profunda en sentit espiritual, moral i cívic de Joan Oliver-Pere Quart, tan fidel a Trabal.

Perquè, més que una Colla, aquella de Sabadell va ser un moment, disgregat també entre els avatars més tràgics de la història patida pel país (guerres i exilis no sempre amb retorn), en els quals els qui en van participar no van poder mantenir tractes ni afectes comuns. Tan sols nostàlgies i, això sí, més que una formació comuna. Només la perspectiva del temps i el coneixement, pot anar posant en valor els que van ser els seus principis fundacionals.

Potser allò més rellevant que haurà donat de sí aquest any de la Colla de Sabadell ha estat, aquest dimarts, el col·loqui “Joan Oliver i la Colla de Sabadell”, amb Feliu Formosa i Ignasi Riera entre els ponents. No tan sols per la resistència i els compromisos polítics i cívics, van connectar amb el poeta Pere Quart, de pseudònim. A aquestes alçades, respecte a Oliver, el record directe, viscut i analitzat de primera mà, ha pres valor per ell mateix. Trenca oblits.

Pel que fa a Trabal, l’únic d’aquella Colla dita ara “avantguardista” de qui consta l’admiració a Joan Miró i l’art modern en general, hauria estat oportú un col·loqui semblant, amb Quim Monzó en aquest cas. Però no s’ha fet, ni s’ha insinuat com a tema i, tal com ha anat aquest Any de la Colla de Sabadell, seria inviable. Ho va ser des del moment que, al desembre, el sabadellenc Miquel Bach va fer pública la desvinculació respecte a aquest “Any” oficial.

Joan Oliver , en aquell silenci, va ser durant anys gairebé l’únic a vindicar Francesc Trabal i Joan Prat-Armand Obiols. En l’escala local, tampoc no es pot oblidar l’advocat i poeta Lluís Casals, pare de Muriel i Montserrat Casals. I, en la generació posterior a la guerra civil, el Miquel Bach igualment sabadellenc en buidar el Diari de Sabadell que la Colla es va fer seu sota la dictadura de Primo de Rivera, i en estudiar sitemàticament i exhausti aquell moment.

Trabal era més que el de les novel·les, primera troballa. I, a Armand Obiols, Miquel Bach la posat en valor amb dos grans llibres: el de la correspondència amb Josep Carner (va ser el padrí de la Colla, en el fons una projecció última del Noucentisme amb la creació de proses i humors elegants però mai exemptes d’exigència moral, i en això aquest l'”Estem voltats de poquavergonyes”), i tant o més el de les cartes creuades amb Mercè Rodoreda.

L’Obiols que des de Viena revisava La Plaça del Diamant i parlava a la Rodoreda de Cortázar o Juan Goytisolo. Menys nacionalista del que ho va ser Trabal, i també menys que Oliver. Hi va haver conflictes més íntims i punyents, familiars, entre Trabal i Obiols. Però l’extrem, ben conegut de tota manera, no deixa de ser menor entre els mals de la derrota i els exilis. Com en els oblits, les respectives obres perduren, i el temps fa per modular i resituar.

Una altra absència és la del malaguanyat editor Jaume Vallcorba Plana, fundador i director fins la mort de Quadern Crema on va acullir Quim Monzó i a la vegada va trencar l’oblit de Trabal, entre més mèrits. Des de vigilies d’aquest any de la Colla, el segell va afegint volums a la novel·lística completa del sabadellenc. Un col·loqui amb ell, Miquel Bach i Quim Monzó hauria estat, per inaudit i per profitós, el millor d’aquest Any de la Colla de Sabadell.

El pitjor, no cal dir-ho, correspon al Museu d’Art. Inqualificable la seva programació respecte al tal any: dues exposicions lamentables. Potser hauria estat millor exposar aquell quadre que Guinovart va regalar a Joan Oliver i que aquest, perquè no li agradava l’art abstracte, va regalar al Museu per mitjà, precisament, de Joan Cuscó. Des de llavors, que deuria ser el 1983 o el 1984, no s’ha tornat a exposar mai més, cosa molt d’aquest museu.

Però el Guinovart que Joan Oliver va agrair, però no va voler, hauria trencat escenes tan impagables com la del president Quim Torra clavant una barra de pa a un paraigües, tal com Joan Oliver i el pintor Antoni Vila Arrufat, no precisament avantguardista, van fer amb un bastó i en aquella excursió a la Font del Saüc segons una fotografia que en perdura. I si es parlés del fred de peus de Trabal amb els Amics del Teatre quan portaven Lorca a Sabadell…

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí