A Can Deu, els primers cistells de fredolics salven la pèsima temporada de bolets, tardans i escassos

0

Can Deu és bosc de bolets, i ho segueix sent en les clapes supervivents a la ventada que fa cinc anys es va endur el 70% dels arbres. A la soleia, en la banda dels dipòsits de Ca n’Ustrell, s’hi solen fer rovellons quan n’és el temps, i el temps acompanya. Aquest any ha pecat de sec i ventós en excés. Però la calma i la humitat d’ahir i avui, han fet sortir alguns fredolics.

Els de la fotografia, obra d’un dels tants assidus al bosc, en donen testimoni. Pels rovellons, com pels pinatells i, pels qui els agradin, els pebrassos o les poagres, comença a fer massa fred, i ja es donen per perduts. Però és probable que aviat o fins i tot ara es trobin carlets a Ribatallada, on solen abundar, i rossinyols de pi (camagrocs) a les molses de les obagues.

Els bolets de Can Deu, com els del Vallès en general i bona part de les serres de Marina, al Maresme, solen ser molt més gustosos i de major qualitat per tant, que els més corrents als mercats i fruiteries, procedents aquests altres del Pirineu, d’altres llocs de Catalunya, de la resta d’Espanya i, de manera creixent als últims anys, de països europeus més al nord o a l’est.

I al gust de trobar-los i fer-ne almenys una truita o, cas dels fredolics, una sopa més que reconfortant, els bolets de Can Deu afegeigen vives esperances respecte al futur del bosc, el gran pulmó verd situat just a les portes de Sabadell. Mig destruït i prou abandonat, amb cada cop més abocadors i més matolls que arbres arran dels camins, va acumulant perills.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí