El dit de Ciuró a la llaga de Covadonga, per suturar la Gran Via: Seguirà pel carrer de Balmes i Can Puiggener?

0

Peatonalitzar el carrer Major, eix no tan sols històric de la Creu Alta, resultaria fàcil i de gran profit, evident, pel propi carrer, el barri i sobretot la ciutat. Que els veïns no ho demanin no ha de ser excusa per no emprendre-ho. En canvi, la peatonalització del carrer Covadonga, que ara imagina la regidora i abans veïna Lourdes Ciuró, encara té molt de somni utòpic, en el benentés que el valor de les utopies rau en les perspectives crítiques que siguin capaces d’obrir sobre les realitats més immediates.

Tot Sabadell pateix el mal de la Gran Via, però amb major intensitat el barri de Covadonga, el de Can Puiggener i el sector sud de Gràcia, el de l’altra banda de la Gran Via precisament. Com el catastròfic Boulevard Periphèrique de París, que aquí va malcopiar i imposar un bon fuster esdevingut pèsim regidor a finals del franquisme, segrega barris (allà les banlieu on viu el que en diuen la racaille), i enverina pulmons i oïdes. Però a Sabadell, a diferència de París, hi ha un punt crític des d’on començar a capgirar la Gran Via: és el barri de Covadonga.

Plantejar-ho amb un programa d’obres,potser a afinar si s’hi permeten objeccions, però a realitzar en tan sols dos anys, i a més el mèrit de dotar-lo del presupost corresponent, 3’5 milions d’euros, erigeix ara la regidora Lourdes Ciuró en la figura política més estimulant a la ciutat en el que va de segle, i dit sigui en el record que la perpetració de la Gran Via va ser publicitada com a “obra del siglo” en el segle passat. En efecte, unes peatonalitzacions oportunes però encara cautes, ventilaran el barri i, sobretot, obriran el Ripoll a la ciutat.

Si un cas peca, és per poc. Peatonalitzar Quevedo és de calaix. Com ho és, apuntada si més no en el mandat anterior, la peatonalització del carrer de Metge Mir i la reobertura, al seu final, de la vella drecera per la timba que, en arribar al peu de la Cobertera, al Molí Fontanet, connectava amb el camí antic de Polinyà, en el tram que des d’aquest punt puja fins al carrer Quevedo pel Passeig de la Revolució, per allà on hi havia hagut els pisos de Sant Antoni. Però aquest cop l’Ajuntament ho projecta des d’una estratègia més global, i més de ciutat.

El carrer Balmés és ara estratègic
I té un enfoc clar: Obrir bretxes entre la Gran Via i el Ripoll, dos elements que no pas sense resistències per part del govern municipal, del qual tanmateix forma part a efectes fàctics però no nominals, Lourdes Ciuró ha aconseguit de fer confluir. Però el programa actual queda curt encara. Tal com preveu intervenir a la Ronda Orient, donant-li valor com a gran balcó sobre el Ripoll, hauria de començar a pensar en peatonalitzar el carrer dels Comtes, potser el de Pinós, i sobretot hauria de fixar-se en el carrer Balmes, ara mateix estratègic.

Encara que no ho sembli, el carrer Balmes té la mateixa secció i amplada que el de Brutau, tot i que mai no s’hi han plantat els arbres amb què va ser projectat fa 140 anys, al Pla de Miquel Pascual i Tintorer. I, més sensible, enllaça la Gran Via, ben bé a l’alçada del Club Natació, amb Sant Oleguer i el gran eix de Sol i Padrís-Ronda Santa Maria, fins més enllà de Barberà. Entre d’altres equipaments, connecta per tant el Club Natació amb el Pavelló d’Esports, la Piscina Municipal i els accesos a la Bassa i el complexe atlètic de Sant Oleguer.

Fora de l’Anella Olímpica de Montjuïc, és molt probable que en tot Catalunya no hi hagi una concentració d’instal·lacions esportives tan considerable, recolzada a més per un entorn natural i alhora eix comarcal tan contundent com és el Ripoll. Com a pas més immediat que no tan sols següent, la politica municipal ara just iniciada ha de posar per força l’objectiu en aquest punt, entre el carrer de Balmes i el Ripoll amb el de Covadonga al mig i el tram últim del de les Tres Creus resolent la peça, molt en especial a la cantonada amb Bonavista.

En aquest espai, a més, hi ha tres grans operacions urbanístiques i tant de bo immobiliàries en perspectiva: La reforma i ampliació cap al carrer Bonavista del Club Natació, l’enderroc i urbanització de la foneria Suñer SA-Comercial de Metales, i l’enderroc de tot de naus fabrils entre els carrers de Tres Creus i Bonavista just al voltant del campus universitari de la UAB. És molt de suposar, entre altres raons perquè coneix molt bé l’indret, que Lourdes Ciuró hi estigui treballant. En tot cas, entra dins de la lògica de tot l’enrenou que acaba d’engegar.

Elements de centralitat entre Bonavista i Tres Creus

Entre Bonavista, Tres Creus i Covadonga es podria aconseguir una nova centralitat urbana, amb la Fira a més del Campus com a puntals més immediats, i el Club de Natació, l’Esdi i la Biblioteca en el mateix entorn, amb les estacions de Renfe i els autobusos interurbans, i la comunicació més directa i avinent entre el Ripoll i el Centre Urbà, pel carrer de les Treus Creus en el traçat de l’antic camí de Sabadell a Santiga i Santa Perpètua. Tot plegat pren molta força a poc que es miri, amb trames urbanes fins i tot regionals i històriques.

I en aquest punt, segurament cal més habitatge, i si pot ser de millor qualitat que l’edificat al barri en els darrers anys. Covadonga no pot ser un barri només d’equipaments, per molt que aquests no facin nosa. Entre d’altres raons, perquè això el condemna a esdevenir desert als vespres i caps de setmana, i li impedeix de tenir una certa xarxa de comerç i serveis públics de proximitat, de les escoles als centres de salut. Covadonga és, fins i tot històricament, el barri de la ciutat que més ha patit i pateix aquesta mena de dèficits socials i culturals.

Per què encara no es pot peatonalitzar Covadonga?
Més que un barri, Covadonga ha estat i és una mena de backyard, de pati del darrera amb els seus mals endreços, en relació al que va ser la via del tren i ara és la fatídica Gran Via. El propi carrer de Covadonga també ho delata. Per molt que mal que mal sigui i hagi fet d’eix de creixement del barri, com el carrer Major o l’Avinguda 11 de Setembre a la Creu Alta, té més febleses que capacitats. Tan llarg com és, no ha servit ni per connectar amb comerços i serveis, tret de l’església, el seguit de veïnats prou aïllats entre sí que se succeixen al barri.

Covadonga s’ha fet molt a base de grans equipaments públics (l’escorxador, la presó, el clos o més endevant el Club Natació) i d’implantacions fabrils (Vapor Vila Fusté, La Electricidad al final ABB, Suñer SA, Artèxtil o l’Asea Ces quan va estar entre Sol i Padrís i Alguersuari). I totes, pràcticament, van orientar les seves façanes principals a la via després Gran Via, no pas al carrer de Covadonga, per molt que hi donessin. L’única excepció, La Electricidad, va ser perquè a la via hii va posar molls de càrrega ferroviària. Més backyard que carrer, doncs.

Peatonalitzar el carrer de Covadonga podria ser un recurs per invertir aquesta tendència. Però la Gran Via ho fa, si no imposible, almenys poc recomanable. Dificultaria, a extrems caòtics, la circulació pel barri. La Gran Via és, de fet, la causant de la densitat de tràfic que pateix el carrer de Covadonda perquè, a més d’intensificar-lo a base d’afegir-hi vehicles, va agreujar de forma molt considerable l’aillament, la falta de permeabilitat respecte a la resta del casc urbà, que Covadonga pateix de manera secular.

D’Espronceda a Can Puiggener: objectius indemorables

Abans de la Gran Via es podia travessar la via del tren per Quevedo-Creueta i per Salut, a més de per Tres Creus i Vilarrúbias-Carretera de Caldes. Aquests talls, des de fa més de mig segle, han fet molt de mal al barri i així mateix a l’altra banda de la via. El de la Salut, en temps un dels carrers de més vida a la ciutat, s’ha anat morint des de llavors. Igualment el de Creueta. Han perdut tot el comerç, amb tant com n’hi havia hagut, i activitat en general. La Gran Via té en això un dels pitjors efectes, no tan sols la densitat de tràfic pròpia d’una autovia urbana.

Es nota i pateix, molt més, en tot el gran sector comprés entre el barri de Gràcia, la Creu de Barberà i Espronceda del Passeig del Comerç en amunt, i la carretera de Barcelona. Es tracta d’un gran no man’s land, una remota i extensa terra de ningú sense pràcticament veïns i, per tant, nul·la doteció de serveis. La reforma de Covadonda, ara engegada, haurà de ser com un laboratori des del qual trobar solucions a aquest altre gran forat. Part de la degradació del Sector Sud, evident al voltant del mercat de Campoamor, ve també de la Gran Via.

I toca, així mateix, intervenir a Can Puiggener, en el sentit d’apropar la ciutat al Ripoll, com a Covadonga, però en aquest barri amb una imprescindible voluntad de millora dels espais urbans i de correcció de desequilibris urbans. Seguint l’imminent impuls de l’ampliació del Parc del Nord, de Can Deu i el Torrent del Capellà al de la Conquena, travessant ben bé pel mig el barri de Can Puiggener, serà bo que aquest corrent i aires nets es projecti sobre la Creu Alta, evidentment a base de vèncer la Gran Via. A l’Ajuntament no li falta feina.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí