Editor de llibres i d’art, avui enterren Felip Casañas: Una trajectòria tan important com poc coneguda

1

Amb moments brillants i d’altres d’inactivitat, és molt probable que fins i tot entre amics i coneguts, nombrosos de tota manera, pocs sàpiguen el que Felip Casañas Puig ha arribat a fer fins la seva inesperada mort, als 63 anys. Tornava a ser editor, ara per compte propi en l’editorial Puig Faura que junt amb Roser Faura va fundar fa dos anys. Però enmig havia fet de comerciant o de marxant d’art, per molt que a 23 anys s’hagués licenciat en psicologia.

Va ser el creador de la la col·lecció editorial “La petita història de…” que, amb dibuixos de Pilarín Bayés al catàleg d’Editorial Mediterrània, és des de fa dècades la col·lecció infantil de major èxit en català. I així mateix, en vigílies dels jocs olímpics del 1992, va tenir cinc grans botigues que van capgirar, i sobretot elevar, el merchandising de Barcelona amb obres de grans artistes, inclosos Dalí o Picasso, que així van arribar a públics massius, i ell produïa.

També artistes sabadellencs, naturalment. D’aquí venia, i aquí ha seguit, sovint amb detalls sorprenents. Al primer concert dels Rolling Stones a l’Estadi de Montjuïc, quan en aquell juny del 1990 es posava a punt per ser olímplic, Keith Richards va irrompre a l’escenari vestit amb una de les samarretes dedicades a Barcelona que Felip Casañas acabava de produir, junt amb el pintor Agustí Puig. En Felip Casañas, aquesta mena de sorpreses eren habituals.

Salvador Dalí el va fer editor, començant per aquí. Al 1983, sense temps de buscar feina de psicòleg, professió que mai no va exercir, li va venir l’encàrrec de compondre i coordinar el catàleg de la major antològica que mai no s’ha dedicat al pintor empordanés. Va omplir les sales del Palau de Pedralbes, a la Diagonal, i les de la Casa Macaya del Passeig de Sant Joan, llavors Centre Cultural de la Caixa de Pensions. L’obra va marcar un abans i després.

A Espanya, tampoc a Catalunya, encara no s’estilaven els grans catàlegs, ni tan sols en grans mostres antològiques. Aquell, es va exhaurir quan l’exposició encara seguia oberta. Fins el darrer moment va convocar llargues cues. Per Felip Casañas en va resultar un contracte amb DASA Edicions que, tal com indica el seu nom, era l’editorial de Dalí, per bé que va publicar obres d’autors com Carles Sentis, Josep Pla o el Xavier Cugat de Yo Cugat.

Com La vida secreta de Salvador Dalí o Dalí en los museus, els grans títols del catàleg, Felip Casañas va resoldre de principi a final l’edició de Yo Cugat. D’aquí que amb el llavors director d’Editorial Mediterrània, Eduard Fornés, fos l’autor de Salvador Dalí y los libros. Pot ser que el nom de Felip Casañas no figuri en cap altra coberta. I en un altre detall sabadellenc, al cas igualment secundari, també tocaria evocar les vinculacions ciutadanes de l’altre coautor.

Sacerdot abans que editor, Eduard Fornés havia estat vicari de Ca n’Oriac. Li va tocar viure el setge policial que va patir l’església parroquial en el 1 de maig del 1967, quan a l’interior del temple se celebrava una concentració de les Comissions Obreres. Va acabar amb càrregues policials i desenes de detencions, entre les quals la d’Eduard Fornés. Felip Casañas no hi va ser perquè, entre d’altres raons, encara era un nen, alumne dels salesians.

A l’Editorial Mediterrània, amb Fornés, els nens van esdevenir el públic de la major part dels llibres que Felip Casañas hi va produir. La col·lecció La petita història de… n’és tan sols un exponent, entre molts d’altres. I així, almenys com a antecedent més immediat, va passar de l’edició de llibres a la de peces d’art, amb la Boutique Galeria Picasso de la qual en va ser director-gerent, en realitat fundador i amo, i en efecte va marcar la Barcelona preolímpica.

Va arribar a tenir cinc punts de venda a Barcelona i un al Cadaqués de Dalí, amb infininat d’articles en exclusiva perquè era el propi Felip Casañas que els produïa a partir d’obres d’artistes, alguns reconeguts i d’altres incipients com llavors Agustí Puig. I aixi ha seguit amb altres projectes en altres rams del comerç, diversos i per això també desiguals. No va ser fins al 2018 que, al cap de molts anys, va tornar a l’edició i a l’art amb nou projecte propi.

Ara estava produïnt una sèrie de gravats obra del pintor sabadellenc Ramiro Fernández, la Suite Puig-Faura. I fa tan sols dos anys va sorprendre amb l’edició del monumental àlbum fotogràfic per­­_cronwell. El caire i la qualitat de l’edició, junt amb els textos de Vicenç Altaió i les imatges de Per Cronwell, el converteixen en un llibre d’artista dels que no s’estilen, una peça bibliòfila de primer ordre. Mai no hauria imaginat, però, que aquest fos el seu llegat.

Com a la dita de Pessoa, al Livro do desassossego, Felip Casañas ha passat a ser un d’aquells sabadellencs als qui amics, coneguts o tan sols vistos deixaran de creuar-se pels carrers. La gran majoria, no sabien ni sabran, tal vegada, què havia fet en aquest món. L’enterren avui diumenge. En els seus fets i obres, però, ha assenyalat punts i a part en coses tan sensibles que, precisament per ser-ho prou, durant anys van acabar quedant desapercebudes.

Com a motiu de la mort consta una aturada cardíaca. En una visita al dentista, demorada per l’estat d’alarma, li va detectar un petit tumor a una geniva. Operat a principis d’estiu, i amb bon pronòstic, ara acabava de passar els corresponents tractaments de quimioteràpia i radioteràpia, mentre seguia portant l’editorial i treballant amb Ramiro Fernández. Si un cas havia perdut forces, però no l’ànim ni la il·lusió. La mort, en ell, també ha vingut inesperada.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí