Ha mort qui més sabia de la història de Sabadell i la del tèxtil: Josep Maria Benaul deixa un gran buit a la ciutat

0
Josep Maria Benaul

“D’història de Sabadell, ningú no en sap tant com Josep Maria Benaul. Ni d’indústria tèxtil a Espanya”. Enriqueta Camps, igualment sabadellenca, ho ha repetit talment sempre que n’ha tingut ocasió. Va ser durant anys investigadora a Harvard i, per iniciativa i encàrrec de la London School of Economics, autora del manual “Historia económica mundial. La formación de la Economía Internacional. Siglos XVI-XXI”; una obra de primer ordre, evidentment.

La mort de Josep Maria Benaul, després de tretze mesos patint un càncer d’estòmac amb els corresponents tractaments, tanmateix benemèrits, colpeix per molt que fos prevista. No fa ni dos anys que va assumir el càrrec de director de la Fundació Bosch i Cardellach, institució acadèmica sabadellenca. Sense plànyer-hi intel·ligència i esforç, ben bé fins el darrer alé i aquest en plena malaltia, l’ha salvat d’una crisi gravíssima. Veure la mort no el va fer enrera.

Tenia 68 anys. En feia tres que es va jubilar com a professor titular d’Història Econòmica a la Universitat de Barcelona, on des d’en feia una vintena havia treballat frec a frec amb el Dr. Jordi Nadal, deixeble de Vicens Vives i patriarca de la Història Econòmica a Espanya. El millor de la seva carrera forma part, per tant, de l’exhaustiu i magistral Atlas de la Industrialización en España, segurament la major aportació de la historiografia catalana al saber universal.

Les grans aportacions de Josep Maria Benaul a la historiografia sabadellenca van produir-se immediatament després. Es tracta, és clar, de la seva obra com a director i autor en parts molt rellevants, de les monografies monumentals Caixa Sabadell, finances i acció social: 1859-2019 i, gairebé alhora però també amb anys de treball darrere, El Gremi de Fabricants de Sabadell, 1559-2009: Organització empresarial i ciutat industrial.

Si es contemplés des de les històries locals, cosa que no és ben bé el cas, cap altra ciutat de Catalunya no té segurament res de comparable en les seves respectives bibliografies. Allò local, en els temes d’aquestes dues monografies, hi pren valor en relació amb perspectives i contextes més generals. I, en especial a la monografia sobre Caixa Sabadell, Josep Maria Benaul va mobilitzar com a col·laboradors especialistes que mai no havien tractat Sabadell.

El trànsit entre allò local i l’abast general podria definir, en efecte, l’experiència i carrera historiogràfica de Josep Maria Benaul i, així mateix, la de dos dels historiadors sabadellencs que per generació i perquè també van derivar a la història econòmica, a partir del tèxtil, li van ser més propers. Es tracta, evidentment, d’Esteve Deu i de Jordi Calvet. En aquest sentit, potser no seria exagerat tractar-los d’innovadors, de pioners si més no a Sabadell.

Abans, les històries locals només aspiraven a reflectir les generals. Fins i tot els Elements d’Història de Sabadell de Miquel Carreras, que en alguns aspectes anticipen Vicens Vives i la revolució historiogràfica que a mitjan segle XX va encapçalar l’Escola dels Annales, de Bloch a Braudel, s’hi van supeditar. Josep Maria Benaul, des de Sabadell, va trencar aquell ordre. En la seva tesi doctoral, al 1990 i dedicada al tèxtil llaner, va fer el salt d’allò local al general.

Va fer altres salts abans. Fill únic de teixidor i modista, els seus pares van aconseguir que arribés a la universitat, i a més no van posar inconvenient a què estudiés història. Fa mig segle, al Sabadell on ni tan sols els fabricants solien tenir carrera, tampoc no era gens comú. I, en un altre salt, de tenir de mestre i mentor Josep Termes, per tant història social i política més que estríctament econòmica, va acabar sent professor a la Facultat d’Econòmiques.

El marxisme va obrir la sensibilitat per l’economia en els historiadors. Agut i rigorós com ell sol, pot ser que allò operés en Benaul com a palanca de canvi o, més aviat, motiu d’afany de coneixement en la investigació històrica. Hi va començar des de baix, en tot cas. Historiador, però encara llec en economia, va ser professor als Estudis Universitaris de Girona i després en els de Ciències de la Informació a l’Autònoma. En ell, va ser tan sols un trànsit.

De manera prou personal, per voluntad de doctorar-se quan encara no era obligatori per a ser professor universitari, es va anar introduïnt en el tèxtil i en l’economia. Entremig, arran la malaltia i després mort d’Andreu Castells, va ser director de l’Arxiu Històric de Sabadell, al qual va donar tanmateix un impuls molt considerable. Va vetllar per l’eficiència i, molt en particular, per captar fons, des dels arxius d’empresa als personals o als audiovisuals.

Tot i fer els honors a l’admiració mútua, Josep Maria Benaul potser no ha estat determinant en altres historiadors sabadellencs brillants en els medis acadèmics, cas d’Enriqueta Camps o Albert Garcia Balañà que ocasionalment han tractat de manera intensa el Sabadell de la industrialització: Enriqueta Camps en la demografia, les economies domèstiques de medis obrers o el treball femení i infantil, i Albert Garcia Balañà en les cultures polítiques del XIX.

El món, i també Sabadell, són fins i tot més grans del que potser es tendeix a creure. Estudiar la història des de perspectives més àmplies, no impedeix aprofondir en allò local. Ben al contrari, Benaul, precisament, ha fet les millors aportacions a la historiografia sabadellenca després de la seva tasca entre els autors de l’Atlas de la Industrialización en España. Però en Benaul hi ha hagut, fins al final i malgrat lapses de disponibilitats i temps, un gran compromís ciutadà i polític.

Molt jove, encara, va ser fins i tot portaveu en la campanya contra la Gran Via que va donar orígen a la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell. Era soci a la de la Concòrdia. Amb Manel Larrosa, que s’estrenava d’urbanista contra l’autopista urbana, llavors encara un projecte, l’amistat els venia d’abans. A la Universitat, va militar a la Bandera Roja de Jordi Solé Tura, i després com ell en el PSUC. Allà va coincidir amb el periodista Xavier Vinader.

Tots dos, i ell com a historiador, van convertir de seguida en un llibre els fets de la Vaga General del !976, inèdit durant molts anys. En la crisi del PSUC va animar l’humor crític en les Edicions de la Patata de la Kollontai, de les quals en va resultar així mateix una paròdia d’aquell Diari de Sabadell de l’ínclit Guineueta. Precisament, es van veure les cares en el cas laboral pels acomiadats al 2016, que va arribar al Suprem i a Sabadell segueix silenciat.

Josep Maria Benaul i Pere Font Grasa, cap de redacció del diari local entre el 1971 i el 1981, van ser els únics, fora dels directament afectats, en presenciar la corresponent vista oral. També s’ha de dir, i més quan no ho ha dit ni ho dirá ningú més. El rigor i l’honradesa, fan gran el coneixement, sigui en la ciència o en les arts, però abans són virtuts humanes. Per això, sobretot a Sabadell, se’l trobarà a faltar tant. Valent i coherent com poques persones.

I més en els darrers anys. Capaç de posar-se al front de la Fundació Bosch i Cardellach quan la institució perillava, amb molt a perdre i només la supervivència a guanyar, o de defensar les places Marcet i Llonch contra l’actual imperi d’ideologies i populismes. En ell, agut i crític, res no es podia reduir a simple ideologia, ni el marxisme de la transició o l’independentisme d’ara, en el qual ha militat en aquests temps que en la seva vida han estat els dels darrers esforços i esperances.

Actiu fins fa tan sols dies o setmanes, tampoc no és que hagi deixat obres truncandes. La Fundació Bosch i Cardellach podrà seguir endavant, en condicions millors a les que ell va trobar-hi. També treballava en una biografia d’Andreu Castells, artista i impressor a més d’historiador. Però en el seu estat actual, és perfectament publicable. Benaul sabia molt, igualment, d’art i d’impremtes, o de cinema i literatura, no tan sols d’història i economia.

Arran la recerca sobre Andreu Castells, format al Círcol Republicà Federal, tenia pendent una conferència en un cicle sobre els 150 anys, en aquest 2020, d’aquella històrica institució de l’esquerra a Sabadell. N’havia supervisat el programa commemoratiu, que inclou més de mitja dotzena d’historiadors i actes diversos, d’una exposició a un itinerari. Per raons no explicitades, l’actual govern municipal el té en un calaix. Sabadell va seguint el seu curs, és clar. Però sense Josep Maria Benaul que tant l’ha conegut i, tanmateix crític per això mateix, l’ha estimat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí