Ha mort Kim Torras, l’oblidat pioner sabadellenc de la new wave a Catalunya

0

Va ser un dels seductors més cèlebres al Sabadell de fa quaranta anys, sempre un perfecte cavaller i sobretot un dandi, modern. Kim Torras acaba de morir perquè el cor, aquest el fisic, portava temps donant-li ensurts, que tal com era mai no li van fer perdre el somriure ni l’amabilitat. És història del pop català tot i que molt aviat va deixar de tocar, per una mena de rebuig que no pretenia ni mereixia. La revista Enderroc s’ha afanyat a recordar-lo, ara arran el decés.

En un moment molt precís, entre el 1978 i el 1981 poc més, Kim Torras i la seva Coral Còsmica, amb Pere Canal, van donar un tomb històric a l’inicipient pop català, al Zeleste, encara a la Cova del Drac, i més a aquell Canet Roc del 1978, el del cartell censurat per “blasfem” obra de Pau Riba, que encapçalaven Blondie, Ultravox o la gran Nico de la Velvet, a més del Morfi i la Banda Trapera del Rio, inici del punk a Barcelona, a més de Pau Riba i encara Els Sírex.

Ha mort Kim Torras, l'oblidat pioner sabadellenc de la new wave a Catalunya 1
Aclamat sobretot fora de Sabadell, perquè aquí l’apedregaven tan punt sortia a l’escenari, va anticipar la new wave, que a Madrid va esclatar amb la cèlebre “movida”. Al 1983, davant la multitud que a l’efecte omplia el pont de la Gran Via sota el carrer de les Tres Creus (Concurs Eufonia), no el van deixar ni penjar-se la guitarra. Va ser la seva última proposta musical, Lujo Negro, en una mena de tecno elegant i suggerent a to amb el nom, pel poc que se’n va poder escoltar.

Per contra, la Coral Còsmica i el seu àlbum, Tríptic, s’han anat convertint en obra de culte. Junt amb Bibiano, Benedicto i, com a mites, Suburbano o Vanica Doble, van ser una de les poques referències espanyoles en aquell segell Guimbarda que Manolo Domínguez, periodista a més de component en la banda rockera Ozono, va crear i dirigir per Movieplay, i tant va admirar, i molt als oients de Radio 3. Hi dominava la música folk d’arreu del món, amb àlbums crucials que només es trobaven a l’estranger.

A Sabadell se’l recorda més per la vessant de promotor de concerts amb la qual, tot seguit, va marcar època, així mateix. Primer de manera efímera a una casa anglesa cap al carrer de Garcilaso tocant la Riereta (potser es deia Plató 3) on tanmateix va debutar Toni Ten amb sintetitzadors. I d’aquí,durant uns quants anys, al Piano Bar del carrer del Mestre Rius. De Tete Montoliu amb Carme Canela i molt de jazz, al millor de rock o pop d’aquell Sabadell.

Ha mort Kim Torras, l'oblidat pioner sabadellenc de la new wave a Catalunya 2
Hi van admirar, i s’hi van admirar, els més heavis llavors a Sabadell, els Boomerang d’entre la Creu i Campoamor que més aviat tiraven a hard rock com ara el de Lynyrd Skynyrd, blancs i tant del Sud del Estats Units com els Allman Brothers. I, per descomptat, allà i feien sovint acústic Jaume Papell amb Joey Agro, llavors sense grup però amb el concepte de Tancat per Defunció, o Llongue amb l’Aleix Creus, que després van formar i liderar Madam.

A Kim Torras, juntar móns diferents el feia visiblement feliç.Tant els músics com el públic, poques vegades s’han sentit millor tractats. Tal com es delia per acompanyar a la guitarra i la veu la bateria de Santi Arisa, li agradava escoltar. Ha estat un gran melòman en els gèneres populars moderns, del Camarón a la Leyenda del Tiempo fins a la salsa cubana, gènere en el qual ha arribat a ser enciclopèdic, per molt que no en presumís.

De presumit només ho era, per gust i estil, en el vestir i en l’aspecte físic: els corbatins de llaç encara molt jove, les ulleres hexagonals i tot plegat. Ningú,però, tret dels clients, no li semblava tenir en compte que fins al final ha estat un gran arquitecte tècnic, pioner en la domòtica quan ni se’n parlava, i partícep d’obres com la restauració de la coberta barroca de Montserrat, guardonada al 1990 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural.

Ha mort Kim Torras, l'oblidat pioner sabadellenc de la new wave a Catalunya 3
D’aquells anys se li recorda més, al veïnat, el voluminós telèfon mòvil, dels primers que es van veure. I  el motiu evident de “titadargento” que li va dedicar l’historiador Josep Maria Benaul quan, al 1980, aquest va parodiar el Diari de Sabadell en un “Diari de Sabadel” (amb només una ela) amb la falsa notícia en portada del “Alcalde secuestrado”, amb gran retrat d’Antoni Farrés. A dintre anava la imatge del director del rotatiu, Ramon “Rudrigas Guineueta” li deien, jurant els Principios del Movimiento davant Josep Burrull.

En el corresponent reportatge ficcionat, figurava que Farrés havia contractat Kim Torras de cangur per, dient-li que anava a una reunió, fer una escapada al Bagdad del carrer Nou de les Rambles, cabaret pornogràfic. En el moment que el llavors alcalde anava a engegar el cotxe, apareixien els segrestadors, funcionaris municipals dissidents. Un retrat de Kim Torras, amb perplexitat de backstage, il.lustrava la pàgina. I allà ell, elegant i modern com sempre.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Si us plau entri el seu nom aquí